Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

viernes, 30 de julio de 2010

LA MUSICA QUE M´ARRIVA AL COR-LA MUSICA QUE ME LLEGA AL CORAZÓN



OS REGALO ESTA POSTAL, SI QUEREIS LA RECOGEIS
BON DIA: 8,3O h.- 31-7-210


Avui vos regalo una postal i vos faig coneixe la música que m´arriva més al cor.

Mireu i escolteu, si vos ve de gust, es clar, aquest video.

PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat.



BUENOS DIAS: 8,30 h. 31-7-2010


hoy os regalo una postal y os doy a conocer la música que más me llega al corazón.

Mirad y escuchad si os apetece, claro, este video.

PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat

AIXI ES EL PIPO- ASI ES EL PIPO


ASI ES MI GATO PIPO, EN LA ANTERIOR FOTO SALIÓ OSCURO
BONES TARDES:


Degut a que a la fotografía de l´entrada anterior el meu gat PIPO ha surtit fosc, poso una altre fotografia, perque veieu com es.


PAU I BE.

Desde Valencia, vos envio el meu carinyo, Montserrat



BUENAS TARDES:


Debido a que en la fotografía de la entrada anterior mi gato PIPO ha salido oscuro, pongo otra fotografia, para que veais como es.


PAZ Y BIEN

Desde Valencia, os mando cariño, Montserrat

jueves, 29 de julio de 2010

I ES JO SOC AIXI- Y ES QUE YO SOY ASÍ

DE BUENA MAÑAÑA HE HECHO ESTAS DOS FOTOGRAFIAS DESDE ESTA VENTANA


NO HE QUERIDO QUITAR LAS PEGATINAS DE LA VENTANA, QUE PUSIERON MIS HIJOS CUANDO ERAN JOVENCITOS

BON DIA: 8 h. 30-7-2010
De bon mati m´he alçat i he anat cap a l´habitació, que fa temps dormian els meus fills el mijá i el més jove.

El meu gat Pipo, ha vingut com sempre darrera meu.

He fet dues fotografías.

A la finestra encare conservo les pegatinas que els meus nois m´enganxavan quan eren jovenets.

De vegades amb diuen -Ja les podies haver tret.

Pero jo no vui, perque m´agraden.
Que voleu que hi faci, si soc aixi.!!!

Que tingueu un día ple de PAU, AMOR I ARMONIA .

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

BUENOS DIAS:

De buena mañana, me he levantado y me ido a la habitación, que hace tiempo dormían mis hijos, el mediano y el más joven.

Mi gato Pipo, ha venido como siempre detrás de mí.

He hecho dos fotografías.

En la ventana aún conservo las pegatinas que mis hijos me enganchaban cuando eran muy jovencitos

A veces me dicen.-Ya las podías haber quitado.

Pero yo no quiero quitarlas porque me gustan.

¡¡¡Que quéreis que haga si soy así!!!

Que tengáis un día lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 28 de julio de 2010

NINES-MUÑECAS

ESTA FOTOGRAFIA TENDRÁ POR LO MENOS 100 AÑOS. ES LA TIA DE MI MARIDO.

ESTA FOTOGRAFIA ME LA HA HECHO HACE 1/2 h..MI HIJO ALBERT



ESTAS DOS FOTOGRAFIAS, SOY DE PEQUEÑA, CON MIS MUÑECAS PREFERIDAS.
BON DIA:


Avui he llegit l´entrada de la meva entranyable amiga NORMA SORIANO, http://www.normasoriano.blogspot.com/.


Ella reta a buscar muñecas.


Pues jo he buscat unes fotografies antigas.


Una de fa més de 100 anys, de la tieta del meu marit amb una nina.


Les altres dues meves de petita, amb les meves nines predilectas.


Una altre amb la meva nina de porcelana, que m´han fer fa 1/2 h.


Bueno avui he tret la meva "nena interior".


PAU, AMOR I ARMONIA.


Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:


Hoy he leido la entrada de mi entrañable amiga NORMA SORIANO. http://normasoriano.blogspot.com/



Ella reta a buscar muñecas.


Pues yo he buscado unas fotografías antiguas.


Una tiene más de 100 años. Es la tia de mi marido con una muñeca.


Las otras dos, soy yo de pequeña, con mis muñecas preferidas.


Y otra con mi muñeca de porcelana que me han hecho hace 1/2h.


Bueno hoy he sacado mi niña interior.


PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró




lunes, 26 de julio de 2010

COMENÇO BE EL DIA- EMPIEZO BIEN EL DIA



DESDE LA TERRAZA, HE RETRATADO ESTA NUBE
BON DIA: 7,3o del mati 27 juliol 2010


M´he despertat molt aviat.


He surtit a la terrassa, he retratat aquest núvol, he agafat el llibre LAS MIL MEJORES POESIAS DE LA LLENGUA CASTELLANA, mentres escolto un video de ALBERTO CORTEZ que canta a PABLO NERUDA, PABLO PICASSO I PAU CASALS, copio aquesta Poesia de PABLO NERUDA, es diu ME GUSTA CUANDO CALLAS.


BUENOS DIAS:


Me he despertado muy pronto.


He salido a la terraza, he retratado esta nube, he cogido el libro LAS MIL MEJORES POESIAS DE LA LENGUA CASTELLANA, ientras escucho un video de ALBERTO CORTEZ que canta a PABLO NERUDA, PABLO PICASSO Y PABLO CASALS, copio esta Poesia de PABLO NERUDA, se llama:



ME GUSTA CUANDO CALLAS


ME GUSTA CUANDO CALLAS PORQUE ESTÁS COMO AUSENTE,

Y ME OYES DESDE LEJOS Y MI VOZ NO TE TOCA.


PARECE QUE LOS OJOS SE TE HUBIERAN VOLADO

Y PARECE QUE UN BESO TE CERRARA LA BOCA.


COMO TODAS LAS COSAS ESTÁN LLENAS DE MI ALMA

EMERGES DE LAS COSAS LLENAS DEL ALMA MIA.


MARIPOSA DE SUEÑO, TE PARECES A MI ALMA,

Y TE PARECES A LA PALABRA MELANCOLÍA.


ME GUSTAS CUANDO CALLAS Y ESTÁS COMO DISTANTE.

Y ESTÁS COMO QUEJÁNDOTE MARIPOSA EN ARRULLO


Y ME OYES DESDE LEJOS Y MI VOZ NO TE ALCANZA:

DÉJAME QUE ME CALLE CON EL SILENCIO TUYO.


DÉJAME QUE TE HABLE TAMBIÉN CON TU SILENCIO

CLARO COMO UNA LÁMPARA, SIMPLE COMO UN ANILLO.


ERES COMO LA NOCHE CALLADA Y CONSTELADA.

TU SILENCIO ES DE ESTRELLA TAN LEJANO Y SENCILLO.


ME GUSTAS CUANDO CALLAS PORQUE ESTÁS COMO AUSENTE.

DISTANTE Y DOLOROSA COMO SI HUBIERAS MUERTO.


UNA PALABRA ENTONCES, UNA SONRISA BASTAN

Y ESTOY ALEGRE, ALEGRE DE QUE NO SEA CIERTO.


-PABLO NERUDA-


---------------------------------------------------------------------------


Desde Valencia.

Am carinyo- Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



domingo, 25 de julio de 2010

UN PASSEIG PER ALBORACHE- UN PASEO POR ALBORACHE

QUE BELLO VER COMO EL AGUA SE DESLIZA POR LAS ESCALERAS-ESTA FOTO
LA HE HECHO YO.

NUESTRO HIJO ALBERT Y YO

ESTAS DOS FOTOGRAFIAS LAS HA HECHO MI MARIDO, EN EL RESTAURANTE


MI MARIDO Y MI HIJO, VAN ANDANDO DELANTE, POR UNA CALLE DE ALBORACHE


OTRA FOTOGRAFIA HECHA POR MI

ME HA ENCANTADO RETRATAR ESTA FUENTE


BONES TARDES:

Aquest matí el meu marit, el nostre fill Albert i jo, hem estat a un poble de montanya que es diu ALBORACHE situat al costat de Buñol (Valencia).
Hem fet unes quantes fotografies.

A pesar de la calor hem estat molt fresquets en un restaurant al aire lliure, on fant Paellas i carns a la llenya.

El poble m´ha semblat molt bonic, ja hi havia estat alguna altre vegada.
PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

BUENAS TARDES:

Esta mañana, mi marido, nuestro hijo Albert y yo, hemos ido a un pueblo de montaña, que se llama ALBORACHE, situado muy cerca de Buñol (Valencia).

Hemos hecho unas cuantas fotografías.

A pesar de la calor hemos estado muy fresquitos en un restaurante al aire libre, donde hacen Paellas y Carne a la leña.
El pueblo me ha parecido bonito, ya habíamos estado alguna otra vez.

PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 24 de julio de 2010

UNA HISTORIETA DE LA FAMILIA ULISES DEL T.B.O

SI PINCHÁIS CON EL RATÓN AGRANDARÉIS LA IMAGEN
BONES TARDES:


Son les 6,30 de la tarda i fa molta calor.

He començat a repasar una encuadernació de T.B.O.S dels anys 60 i he escanajat aquesta historieta de la familia ULISES, que podeu fer més gran punxantle amb el ratoli.

La familia ULISES, fou creada per l´humorista Marino Benejam i cada setmana surtia en la última página del T.B.O. una historia diferent.

La componian: El pare de familia.D. Ulises Higueruelo, un home bonachón y educat, tant es aixi que de tant bo, resulaba ser bobo.

Doña Sinforosa, la seva senyora, tranquila i grassona.

L´avia Doña Filomena, que de tan en tan li queia la peluca y es menjaba les lletres quan parlava.

Lolín, una noia rossa casadera i fineta.

Els fills petits nen y nena Merceditas y Policarpito.

Y el gosset Treski.

Vinga a riurer una miqueta .

Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS TARDES:

Son las 6,3o de la tarde y hace mucha calor.

He empezado a repasar una encuadernación de TBOS, de los años 60 i he escaneado esta historieta de la familia Ulises, que podeis hacer más grande pinchándola con el ratón.

La familia ULISES, fue creada por el humorista Marino Benejam, y cada semana salia en la última página del TBO, una historia diferente

La componían: El padre de familia D.Ulises Higueruelo, un señor muy educado y bonachón que de tan bueno parecía bobo.

Dª Sinforosa, su señora, tranquila y gordita.

La abuelita Doña Filomena, ue de tanto en tanto se le caía la peluca y hablaba comiéndose las letras de las palabras cuando hablaba.

Lolín una chica rubia casadera y finita.

Los hijos pequeños, merceditas y Policarpito.

Y el perrito Treski.

Venga a reirse un poco.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 23 de julio de 2010

CANTO DE AMOR


UNA POSTAL DE LA MEVA COLECCIÓ- DE MI COLECCIÓN
BON DIA:

Aci vos poso un altre episodi de EL JARDINERO del autor GRIAN, es diu CANTO DE AMOR i el copio directament al castellá.


BUENOS DIAS:


Aquí os pongo otro episodio de EL JARDINERO del autor GRIAN, se llama


CANTO DE AMOR


El jardinero sumergió su espíritu en la soledad del estanque, y el crepúsculo de aquella tarde de abril abrió su alma para componer una dulce melodía:

"Oh, Dios, amada Vida, Tibia brisa de luz que esparces los lamentos tristes de mi alma.Amor insondable que abre los labios de mi corazón al esplendor dorado de tu dulzura.

Concédeme volver a sentir el calor sagrado de tus palabras en mi pecho, la caricia suave de tu sonrisa ante mis ojos.

Estréchame entre tus brazos para que pueda esconderme en tu corazón, y despararecer en la profundidad abismal de tu presencia; lejos de la desgarradora ilusión de la separación, lejos de los lastimosos gritos del alma abandonada.

Oh, Dios, Mi Amor, mi Vida.¡Que largo es el camino que lleva hasta tu trono! ¡Que cruel la dulce herida de tu llamada en mi corazón, de tu recuerdo en todo lo que mis ojos miran!

Dios mio..., Alma mia..., Vida mia..."

El ocaso cubrió dulcemente con su mano púrpura la espalda del jardinero, y la primera estrella de la noche vistió sus lágrimas con destellos de plata. A través del cielo, la noche extendió sus guirnaldas de luces y los pájaros, mudos en sus nidos, escucharon la suave voz del jardinero cantando su oración entre los álamos.

"Dulce Amado...

Me gustaría ser como el roble, firme sobre la tierra, para que nunca desfallecieran mis pies por el sendero.

Me gustaría ser paciente como el olivo, para que los nuevos tallos de la Vida pudieran renacer de mi vieja y rugosa alma.

Me gustaría tener la sabiduría de la encina antigua, la de las altas ramas que miran los amaneceres serenos, para conocer tus caminos silenciosos.

Me gustaría ser como el generoso almendro, que ofrenda sus flores en la corteza desnuda y reseca, y gozar de la alegría del cerezo, que llama a la distancias las aves para que coman sus frutos.

Me gustaría tener la voz cantora de los álamos y la gratitud del abedul, que alza sus blancas manos al cielo, para seguir entonando sus alabanzas.

Quisiera ser humilde como las violetas, y puro como las rosas bellas.

Quisiera ser sencillo como las margaritas y fértil como el trigo del campo, para así poder cubrir la tierra con la luz de tu Amor.

Mas ha sido tu voluntad que fuera un simple hombre, y ya que no puedo aspirar a ser más de lo que tu quisite de mí, enséñame al menos a aceptarme como simple humano, y permíteme abrazarme a tus pies, como abraza la hiedra el tronco del roble, para que pueda sumergirme en el aroma a jazmín de tu presencia."

------------------------------------------------------------------------------


Desde Valencia,

Amb carinyo - Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


miércoles, 21 de julio de 2010

EL MANANTIAL DE LAS MIRADAS

UNA POSTAL DE MI COLECCION, SI OS GUSTA PODEIS RECOGERLA
ESTE ES EL AUTOR GRIAN, LICENCIADO EN PSICOLOGIA Y TERAPEUTA Y AUTOR DE ESTE LIBRO, Y SOBRETODO UNA PERSONA LLENA DE PAZ. QUE TRASMITE CON SUS LIBROS.


BONES TARDES:

Avui torno a copiar un altre episodi d´aquest llibre tan meravellós que es diu EL JARDINERO i l ´autor es GRIAN, el copio directament del original.

BUENAS TARDES:

Hoy vuelvo a copiar otro espisodio de este libro tan maravilloso que se llama EL JARDINERO, y cuyo autor es GRIAN.

EL MANATIAL DE LAS MIRADAS

¿Por qué le llamas Manantial de las miradas al nacimiento de agua que tienes en tu jardín?-preguntó la mujer al jardinero.

-Para que cuando bebáis en él, os miréis en el espejo de su alberca-le respondió el jardinero.

-¿Y para qué quieres que miremos nuestro reflejo en el agua?.

-Para que veáis la Verdad-fue la escueta respuesta del hombre.

-No comprendo lo que quieres decirme, jardinero.

El jardinero dejó escapar una sonrisa.

-Al llamarle Manantial de las Miradas, os incito a que busquéis vuestra mirada en la superficie de la alberca, y cuando encontráis vuestros ojos en el agua enmarcados por las nubes del cielo, os encontráis a un solo paso de ver la Verdad de vuestra existencia.

-Pues yo me he mirado en el Manatial muchas veces y no he visto lo que dices-le dijo la mujer confundida.

-Mírate bien, mujer. Mirate bien- contestó con ternura el jardinero.

--------------------------------------------------------------------------

Amb carinyo
Con cariño. Desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 20 de julio de 2010

L ´ESTANY DE CULLERA (VALENCIA)



POR MUCHO QUE ME ADENTRASE, LAS AGUAS NO ME CUBRIAN



BONES TARDES:

Aquest matí el meu marit i jo hem anat a banyanse a l´ESTANY de la platja de CULLERA(VALENCIA).

Es un molt petit golf, amb les aigües amb calma i transparents. Es meravellós, per molt que caminés les aigües no amb cubrien.

Tots dos hem fet unes quantes fotografies. ell no s´ha volgut retratar.

Després hem anar a dinar al Restaurant Salvador, un lloch molt acullidor, on la seva terrasa toca l´ ESTANY.

PAU I BE.

Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS TARDES:

Esta mañana mi marido y yo nos hemos ido a bañar al ESTANY(Estanque) DE LA PLAYA DE CULLERA (VALENCIA).

Es un pequeño golfo, con las aguas en calma, por mucho que andara las aguas no me cubrian.

Los dos hemos hechos unas fotografías. el no ha querido retratarse.
Luego hemos ido a comer al restaurante Salvador, un lugar muy acogedor, cuya terraza da al ESTANY (Estanque).
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 18 de julio de 2010

EL MEU RECONET- MI RINCONCITO


BON DIA 8 DEL MATI 19-7-2010

Avui vos ensenyo el meu reconet preferit i mentres escric, vaig tombant el cap i respiro fons i contemplo aquest trocet de Cel, torno a respirar, i penso amb volsaltres, amb l´humanitat.

Avui faig de la meva entrada, una barreja d´Oració i meditació.

Torno a respirar fons:

OH SENYOR DEU DE L´UNIVERS,

PROTEGEIG L ´HUMANITAT

Respiro novament fons, i giro el cap a la finestra,


I AMB TOT EL MEU SENTIMENT

RESPIRO FONS NOVAMENT,

I AMB EL MEU PENSAMENT,

VOS ENVIO PAU, AMOR I ARMONIA

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS 8 DE LA MAÑANA, 19-7-2010

Hoy os enseño mi rinconcito preferido y mientras escribo, voy girando la cabeza, respiro hondo y voy contemplando este rinconcito de Cielo, vuelvo a respirar y pienso en vosotros en la humanidad.

Hoy hago de mi entrada una especie de Oración y Meditación.
Respiro hondo de nuevo , y giro la cabeza hacia la ventana

OH SEÑOR, DIOS DEL UNIVERSO,

PROTEGE LA HUMANIDAD

Respiro nuevamente hondo y giro la cabeza hacia la ventana,


Y CON TODO MI SENTIMIENTO,

RESPIRO NUEVAMENTE ,

PROFUNDAMENTE,

Y CON MI PENSAMIENTO,

OS ENVIO PAZ, AMOR Y ARMONIA.


Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 17 de julio de 2010

FOTOGRAFIAS FAMILIARS D´AVUI

UNA FUENTE DEL PALMAR
LA TUNA Y YO ESCUCHÁNDOLOS

MI HERMANO, MI CUÑADA, MI HIJO ALBERT, MI MARIDO Y YO


BONES TARDES:

Hen vingut el meu germá i la meva germá de Barcelona.
I hem anat a dinar a un Restaurant del Palmar.

Aci poso unes fotografies.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

BUENAS TARDES:
Han venido mi hermano y mi cuñada de Barcelona.
Y hemos ido a comer aun Restaurante del Palmar.

Y pongo unas cuantas fotografías.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 16 de julio de 2010

JO M´ENRECORODO MARE...- YO ME ACUERDO MADRE....



MI MADRE Y YO CUANDO TENIA 14 AÑOS
BON DIA:


Avui es la Mare de Deu del Carme, la meva mare s´en deia.

Li dedico aquesta entrada, la meva Fe amb diu que la tinc el Cel.


Mare, que dolça erats, la meva amiga, la meva confident quan era joveneta, encare que això si una mica pesimista, tu deias qu´ erats realista, jo en cambi sempre somniaba truites, estava a la lluna de Valencia i mira per on ara visc a Valencia.


Saps una cosa que he heredat de tu es que sóc bona cuinera.

A mi m´hagués agradat haver sigut tan alta como tu, que per la teva época erat molt alta.

Ai marona meva de petita t´esquivaba una mica, pero era per culpa de les pesadillas que tenía a la nit, pero això va ser temporal.


Comque continuo sen somiadora quan dormo sobretot, moltes nits et somio pero ara els somnis son molt bonics.


Res més mare, et dedico aquest video d´en JOAN MANEL SERRAT, LA, LA, LA.


FELICITATS A TOTES LES CARMES!!!

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:


Hoy es la Virgen del Carmen, mi madre se llamaba así.


Le dedico esta entrada mi Fe me dice que la tengo en el Cielo.


Mamá que dulce eras, mi amiga, mi confidente cuando era jovencita, aunque eras un poco pesimista, tu decias que eras realista, yo en cambio siempre soñaba tortillas, estaba en la Luna de Valencia y mira por donde, ahora vivo en Valencia.


Sabes una cosa he heredado de ti, que soy una buena cocinera.


A mi me hubiera gustado ser tan alta como tu, que por época eras muy alta.


Ay madre madrecita mía de pequeña te esquivaba un poco, pero era por culpa de las pesadillas que tenía por la noche, pero esto fue temporal.


Como continúo siendo soñadora, sobretodo cuando duermo, muchas noches te sueño, pero ahora los sueños son bellos.


Nada más madre, te dedico este video de JOAN MANEL SERRAT, LA, LA, LA..


¡¡¡FELICIDADES A TODAS LAS CARMENES!!!


desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró




jueves, 15 de julio de 2010

UNA ANTIGA REDACCIÓ-UNA ANTIGUA REDACCIÓN

AQUI GABRIEL, TENIA UNOS 14 AÑOS, FUE EN LA EPOCA QUE ESCRIBIÓ ESTA REDACCIÓN





HOLA BON DIA:

AVUI HE TROVAT AQUEST MANUSCRIT FET PER EL MEU MARIT GABRIEL QUAN TENIA UNS 14 ANYS EN EL ANY 1957


HOLA BUENOS DIAS:

HOY ME HE ENCONTRADO ESTE MANUSCRITO HECHO POR MI MARIDO GABRIEL, CUANDO TENIA UNOS 14 AÑOS, EN EL AÑO 1957.


REDACCION

EL GENERO HUMANO Ó UN CEREBRO DESEQUILIBRADO

El género humano, la más fantástica y hermosa creación que hizo Dios, va por el camino de la destrucción, de la mayor hecatombe que pueda presentir cualquiera de nosotros.

Si Vd., que me escucha, sabe los peligros que acechan a nuestro querido planeta Tierra.

El hombre piensa en él sólo, y su avaricia, le lleva desocuparse de sus semejantes, sus hermanos, sus hijos, hasta el punto de desae su muerte para su mayor libertad.

Las naciones que pueblan el globo terráqueo, es como el hombre de sus deseos y avaricias depende la vida de todo el género humano.

Los gobernantes de esas grandes naciones, que ellos mismos se enorgullecen de poseer artefactos tan destructivos con las bombas atómicas, los cohetes dirigidos, y demás armas todas ellas a base de energía nuclear y que emanan radioactividad, quemando millones de células humanas, todos estos hombres, demuestran tener cerebros infantiles, ó quizás no sea infantil puede que sea ¡CRIMINAL!.

El mundo se hunde en un abismo, en el cual no hay ningún objeto al cual sujetarnos. Sólo nos queda la esperanza de una mano bondadosa,....Si, porque queda una mano Salvadora¿qué quien es?

ES DIOS.

-G. Esteller-


Que paseis un dia lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA.Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 14 de julio de 2010

NOVES FOTOGRAFIES- NUEVAS FOTOGRAFIAS









DE BUENA MAÑANA HE HECHO ESTAS FOTOGRAFIAS

BON DIA:

Fa una estona que he fet aquestes fotografias dels jardins que hi han al voltan de casa meva.

Ara estic escribint amb la porta de la terrasseta overta, i mentres escric sento cantar les cigarras, els ocelletes.

Ai quina coral més bonica!
Que tingueu un día ple de PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS:

Hace un rato que he hecho estas fotografías de los jardines que están alrededor de mi casa.

Ahora estoy escribiendo con la puerta de la terracita abierta, y mientras escribo oigo cantar las cigarras y los pajaritos

¡Ay que Coral más bella!

Que tengáis un día lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.

lunes, 12 de julio de 2010

JO ERA UNA "SOMNIA TRUITES"- YO ERA UNA "SUEÑA TORTILLAS"


28 DE ENERO DE 1970, EL DIA QUE SE HICIERON REALIDAD MIS SUEÑOS






YO CUANDO TENIA 19 AÑOS








YO CUANDO TENIA 7 AÑOS


BON DIA:

Aquesta era jo una "somnia truites". Expresió que vol dir sonmiadora, que no toca de peus a terra.

Jo desde ben petiteta ja somniaba en el Princep Blau, am el trovador, amb el jove ideal, amb casarme jove i formar una familia cristiana.

Podía dir qu´era una enamorada del AMOR, el meu concepte era molt diferent al que ensenyan avui día.


Sabeu, jo amb comprava els T.B.O.S. de la Col-lecció AZUCENA i TU CANCIÓN HECHA HISTORIA.

Mare meva, aleshores no es parlava d´aquets "ogros maltractadors", que están treien continuament per la TV, si aleshores haguessin mostrat això pot-ser m´hauria fet monja.

La meva actriu preferida era la ROCIO DURCAL, una noia preciosa. Ella es va casar amb el Junior uns 15 días avans que jo. I jo el día que amb vaig casar a la nit vaig anar a veurer, amb el meu ja marit, la pel-licula protagonitzada per ella LAS LEANDRAS.

Aci poso un video d´aquesta preciosa ROCIO DURCAL, que fa pocs anys s´en va anar al Cel.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS:

Esta era yo, una "sueña tortillas". Expresión que quiere decir soñadora, que no toca de pies en el suelo.

Yo, desde bien pequeñita soñaba con el Príncipe Azul, el Trovador, el Joven Ideal, con el que casarme joven y formar una familia cristiana.

Podía decir que era una enamorada del AMOR, mi concepto era muy distinto al que enseñan hoy día.


Madre mía entonces no se hablaba de estos "ogros maltratadores", sino quizás me hubiera hecho monja.

Mi actriz preferida era ROCIO DURCAL, una chica preciosa. Ella se casó unos 15 días antes que yo con Junior, Y yo el día que me casé, por la noche fui a ver con mi ya marido, a ver la película protagonizada por ella, LAS LEANDRAS.

Aqui pongo un video de esta preciosa ROCIO DURCAL, que hace pocos años, subió al Cielo.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 10 de julio de 2010

AMB TOT EL MEU SENTIMENT-CON TODO MI SENTIMIENTO



ESTE LIBRO ERA DE MI PADRE- LA FOTO DE MOSSEN CINTO VERDAGUER CUANDO ERA MUY JOVEN

BONA NIT:


Fa molts anys Mossen Cinto Verdaguer va esriurer la lletra del Emigrant. El mestre Amadeu Vives li va posar la música.


DOLÇA CATALUNYA,

PATRIA DEL MEU COR,

QUAN DE TU S´ALLUNYA,

D´ANYORANÇA ES MOR.


Aci teniu el video del l´EMIGRANT, cantat per el tenor PLACIDO DOMINGO



Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró.



BUENAS NOCHES;


Hace muchos años, Mossen cinto Verdaguer, escribió la letra de esta canción, el maestro Amadeo Vives le puso música.



DULCE CATALUÑA,

PATRIA DE MI CORAZÓN.

CUANDO DE TI SE ALEJA,

DE AÑORANZA SE MUERE.


Aquí teneis el video l´EMIGRANT cantada por el tenor PLACIDO DOMINGO.


Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

M ´AGRADEN MOLT LES PLANTES- ME GUSTAN MUCHO LAS PLANTAS











HOLA:

Fa una estona quan he anat a comprar he fet aquestes fotografies.


M´agraden molt les plantes!!!!.


Desde Valencia, amb carinyo,



HOLA:

Hace un rato, cuando he ido a comprar he hecho estas fotografías.

¡¡¡Me gustan mucho las plantas!!!


Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 9 de julio de 2010

A L´ORENETA-POEMA DE JOAN MARAGALL.-A LA GOLONDRINA

FOTOGRAFIA SACADA DE INTERNET -GOLONDRINAS


FOTOGRAFIA ESCANEADA DEL LIBRO JOAN MARAGALL-OBRES COMPLETES


BONA NIT:




Ja he sopat.


Aci teniu una Poesia del gran Poeta i escriptor catalá JOAN MARAGALL, que fa escriurer el dia 1 de gener de l´any 1880.


A L´ORENETA


De l´estiu les primeres alenades

te duen sota el Cel de nostra terra.

i enjugassada sempre i falaguere

enojoies nostres tèbies matinades.

Més tan bon punt d´hiverns amb mans glaçades,

despulla la verdò el prat i la serra

i travessa l´ample. insegur mar lleugera,

altres brises cercant més temperades.

Quan feliç fóra el geni, si podía

com tu fugi de la realitat que el mata,

i en ales de valenta fantasía.

passant de l´ideal, el mar de plata.

pogués trobar l´indret en pura ardenta,

la flor d´inspiració, encesa hi esclata!.


1 febrer 188o-JOAN MARAGALL


BUENAS NOCHES:

Ya he cenado.

Aquí tenéis una Poesía del que fue gran Poeta catalán JOAN MARAGALL, escrita el 1 de enero del año 1.880.


A LA GOLONDRINA

Del verano los primeros aleteos

te llevan bajo el cielo de nuestra tierra,

y juguetona siempre y cariñosa

enjoyas nuestras tibias madrugadas.

Más cuando el invierno con manos heladas,

desnuda de verdor el prado y la sierra

atraviesa el ancho, inseguro mar, ligera

otras brisas cercando más suaves.

Que feliz, fuera el genio, si podía

como tu de la realidad que lo mata,

y en alas de valiente fantasía,

pasando del ideal, el mar de plata,

pudiera encontrar el lugar, donde pura, ardiente,

la flor de la inspiración, encendida ¡que explota!.


1 febrero 1880 - JUAN MARAGALL


Con cariño-Amb carinyo. Desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

EL TREBALL- EL TRABAJO


BON DIA:

Fa un temps, tots estressats, las cadenas de montatges, els movings "les putades" dels empresaris als traballadors, les prejubilacions a les persones quan encare estaven a la flor de la vida le questió fer "peles", peles", peles". Vinga societat de consum, vinga envejas i vinga els trepes a veurer si podien avançar més sense pensar en que feian mal a altres persones.

Al final tot a fet "PUF". si no calia ser vident per veurer que aixó no anava per bon camí.

I pensar que Luis Aguilé fa molts anys va treurer aquesta cançó que avui vos poso.

Ojalá aviat s ´arreglin les feinas i s´acabi la societat de les "putades" i reneixin els Valors de la Soliraritat i la Germanor.

Desde Valencia, amb tot el meu carinyo, Montserrat llagostera Vilaró


BUENOS DIAS:

Hace un tiempo, todos estresados, las cadenas de montaje, los movings," las putadas" de los empresario a los trabajadores, las jubilaciones a las personas que aún estaban en la flor de la vida. la cuestión hacer dinero, dinero, dinero. Venga la sociedad de consumo, venga las envidias y venga "los trepas", que querían ascender aunque esto costara hacer daño a otras personas .

Al final todo ha hecho "PUF", si es que era necesario ser vidente, para ver que las cosas no iban por buen camino.

y pensar que Luis Aguilé hace años saco esta canción que os pongo .

Ojalá propnto se arreglen los trabajos y renazcan de nuevo los valores de Soliraridad y Hermandad.

Desde Valencia, con todo mi cariño. Montserrat llagostera Vilaró

miércoles, 7 de julio de 2010

EL AMOR ES LA VIDA- FRAGMENTO COPIADO DEL LIBRO DE LOS VALORES


POSTAL DE MI COLECCIÓN, COMPRADA EN LA LIBRERIA SAN PABLO (Las Paulinas)
BONA NIT:


Comque no m´agrada el futbol, m´he posat ha copiar aquest fragment del LIBRO DE LOS VALORES.



BUENAS NOCHES:


Como no me gusta el fútbol, me he puesto a copiar este fragmento del LIBRO DE LOS VALORES


EL AMOR ES LA VIDA


Al amar de verdad, nos encontramos por la vía de la creación, la que dió origen a todos los seres. Por eso sentimos el profundo gozo que produce el ser auténticos y ver la vida rebosante de sentido.


Cuando el hombre concibe amor, todo el mundo desaparece ante sus ojos, ya solo se ve el objeto amado, se está en medio de la multitud, de las coinversaciones, etc., como si se estuviese en soledad, absorto y haciendo esos gestos que nos inspira nuestro pensamiento siempre fijo y poderosísimo, sin preocuparse del asombro ni del desprecio de los demás, todo se olvida y resulta tedioso, etc., salvo ese solo pensamiento y esa contemplación. Jamás he encontrado un pensamiento capaz de abstraer el ánimo de todas las cosas que nos rodean con más fuerza que el amor, quiero decir en ausencia del objeto amado, porque en su presencia no cabía decir qué sucede, salvo a veces el gran temor, que quizá podría llegar a comparársele.


...Jamás me he sentido tan vivo como al amar, aunque entonces para mi todo el resto del mundo estuviese como muerto. El amor es la vida y el principio vital de la naturaleza, así como el odio es el principio destructor y mortal. Las cosas están hechas para amarse entre sí, y de ahí nace la vida,


Si se odian, aunque hayan muchos odios naturales, nace su efecto contrario, es decir la destrucción recíproca, así como el resentimiento y la corrosión interna en el que odia.


Autor - GIACOMO LEOPARDI, Zibaldone de pensamientos.



Desde Valencia, amb carinyo-con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 6 de julio de 2010

SENSE COMENTARIS-SIN COMENTARIS




AMICS I AMIGAS ENS HAN BLOQUEJAT ELS COMENTARIS. NI PUC FERNE NI EN PUC REBRER.




AVANS DE PUBLICARLOS DESAPAREIXEN




GRÀCIES A TOTS I A TOTES.




AMIGOS Y AMIGAS: NOS HAN BLOQUEADO LOS COMENTARIOS NI PUEDO HACERLOS, NI PUEDO RECIBIRLOS.


ANTES DE PUBLICARLOS DESAPARECEN




GRACIAS A TODOS Y A TODAS.




CON CARIÑO, Montserrat Llagostera Vilaró




lunes, 5 de julio de 2010

FOTOS D´AHIR EN BEN SOPAT- FOTOS DE AYER DESPUES DE CENAR




MI HIJO ALBERT, CON SU SOBRINA LUCIA



BON DIA 6 DE JULIOL DE 2010:

Son les 7,10 del matí, he dormit tota la nit de tirón, pero somniant com sempre.

Ahir va vindra a sopar el meu fill Jordi, amb la seva dona i la nostra neta .

I que feliç estava el nostre fill Albert, jugant al parxis, amb la seva neboda i fillola, tan es aixi que vaig anar a buscar la máquina i vaig captar aquests moments tan bonics.

Vos desitjo un día ple de PAU, AMOR I ARMONIA. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró



BUENOS DIAS 6 de JULIO DE 2010:

Son las 7,10 de la mañana y he dormido toda la noche de un tirón, pero soñando como siempre.

Ayer vino a cenar mi hijo Jordi, con su esposa y nuestra nieta.


Y que feliz estaba nuestro hijo Albert jugando al parxis con su sobrina e ahijada, tanto es así que fui a buscar la máquina y capté estos momentos tan bonitos.


Os deseo un día lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA. Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró