Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

lunes, 31 de mayo de 2010

HACIA EL LEJANO HORIZONTE


1 DE JUNY 2010-8,3o h. del matí


BON DIA: Avui copio directament al castellá, un episodi del llibre EL JARDINERO, DE GRIAN.

PAU, AMOR Y ARMONIA

Desde Valencia, amb carinyo.


BUENOS DIAS:

Hoy copio directamente del castellano, un episodio del libro EL JARDINERO, DE GRIAN


HACIA EL LEJANO HORIZONTE


Llegó la brisa del Norte de la apacible mañana primaveral,

El jardinero le dió las gracias a su cabaña por los años de cálido cobijo y, al cruzar la puerta se despidió de su pequeña planta amada.

Abrazó tiernamente a su aprendiz y a sus amigos en aquellas tierras, y desde la paz de su pecho les dijo:

-Me esperan otras tierras y otras personas que ,desde el corazón de la Vida, con insistencia me llaman.Os dejo mi amor en la forma de un jardín, y a un nuevo jardinero que cure vuestras heridas.

"Y cuidad vosotros de lo que la Vida os dió; de vuestros montes y llanos, de vuestra tierra escarlata, y de todos los seres que habitan en ella; ved que es vuestro mayor tesoro, y el semblante de Dios ante vuestras miradas.

Y con su largo bastón de madera de roble y sus sandalias de cuero, el jardinero partió de allí a través del rojo manto de las amapolas de la primavera, con el frescor de la brisa del norte...hacia el lejano horizonte.

PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



DESPERTA- DESPIERTA



UNA POSTAL DE MI COLECCION, COMPRADA EN LA LIBRERIA SAN PABLO-(LAS PAULINAS) VALENCIA-
BON DIA:


Hi a un grup musical que m´encisa es diu MEDINA AZAHARA.


Avui he triat aquesta la cançò DESPIERTA per posar en el blog.


La veritat es que axeca l´anim i el romanticisma.


Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.



BUENOS DIAS.


Hay un grupo musical que me encanta se llama MEDINA AZAHARA


Hoy he escogiso la canción despierta para poner en el blog.


La verdad es que me levanta el ánimo y el romanticismo..


desde Valencia, con cariño, Montserrat llagostera Vilaró


domingo, 30 de mayo de 2010

EL MEU AVI DANIEL- MI ABUELO DANIEL



MI ABUELO DANIEL VILARÓ LEOCADIA, CON SU SEGUNDA ESPOSA, EN LAS RAMBLAS DE BARCELONA



BON DIA:

El meu avi Daniel havia nescut a CAMBRILS (Tarragona).

Avui 3o d´Abril fa 54 anys que va morir . Era un 30 de Maig del any 1956, crec que tenía 67 anys.

Jo era una nena de només 7 anys , pero el puc recordar com si fos ara.

Encare recordo, quan agafada de la teva ma, anaven a pasejar per las Ramblas de Barcelona, tu vivias aprop d´alla, amb la tia Genara, la teva segona esposa, a la que jo vareig estimar, com si fos la meva avia.

També venen les imatges de quan tots dos agafaven l´autobus 60 de dos pisos, jo sempre volia pujar el pis de dalt, per anar a casa del tiet Daniel, el teu fill,

Aleshores sempre amb feias broma.:- Montserrat ara farem arrencar l´autobús i tots dos vinga fer forces, i l´autobús es posava en marxa.

Disfrutava molt quan tambè venia amb nosaltres la cosineta Rosa i ens portavas de la mà, llástima que no tinc cap fotografía.

I amb quin orgull deia a les meves amiguetes quan venias a casa- A vingut el papa de la meva mama. I sempre amb portaves un sucre, que amb reservabas del teu café.

Després un día et posaras malaltet i et veniam a veure a la Clínica amb la tia Genara,la meva mare, la tieta Lola y la cosineta Rosa.
La cosineta i jo entravam a veuret un moment després ens quedavan jugan al pati de la Clínica, per no molestar.

Tu no creias amb Dèu. Més jo al cap d´un any de la teva mort ,el 3o de Maig de 1957 vareig fer la Primera Comunió i saps avi, en el meu cor de nena i el meu pensament amb vareig enrecordar de tu i resar perque estessis al Cel.

PAU I BE. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:

Hoy hace 54 años que murió mi abuelo Daniel, era un 30 de Mayo del año 1956, creo que tenía 67 años.

Yo era una niña de 7 años, pero lo puedo recordar como si fuera ahora.

Aún recuerdo cuando cogida de tu mano, íbamos a pasear por las Ramblas de Barcelona, tu vivías cerca de allí con tu segunda esposa, la tia Genara, a la que yo siempre quise como una abuela.


Tambíén me vienen las imágenes de cuando cogíamos el autobús 60 de dos pisos, para ir a casa de tu hijo el tio Daniel.

Entonces siempre me hacias broma:- Montserrat, ahora haremos arrancar el autobús, y los dos venga hacer fuerza, hasta que el autobús se ponía en marcha

Disfrutaba mucho, cuando también venía a pasear con nosotras mi primita Rosa y nos llevabas a las dos de la mano, lástima que no tengo ninguna fotografía.

Y con que orgullo decía a mis amiguitas cuando venías a casa.- A venido el papá de mi mamá. Y me traías un terroncito de azúcar que me reservabas de tu café.

Después un día te pusiste malito y te íbamos a ver a la clínica, con la tía Genara, mi mamá, la tieta lola y mi primita Rosa.

La primita y yo, entrábamos a verte un momento y después nos quedábamos jugando en el jardín de la clínica para no molestar.

Tu no creias en Dios. más yo al cabo de un año de tu muerte, el 3o de Mayo de 1957, hice la Primera Comunión, y sabes abuelo, en mi corazón de niña y en mi pensamiento, me acordé de ti y recé para que estuvieras en el Cielo.

PAZ Y BIEN. Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


sábado, 29 de mayo de 2010

PASEJANT PER EL CAUCE DEL RIU TURIA-PASEANDO POR EL CAUCE DEL RIO TURIA


AL FONDO EL PUENTE DE CALATRAVA


AQUI ME HE SOLTADO LA MELENA

-SI CLICÁIS LAS FOTOGRAFIAS CON EL RATÓN LAS VERÉIS MÁS GRANDES-

HOLA:

Aquest mati el meu marit i jo hem anat a passejar per el Cauce del Riu Turia, que ara està tot ajardinat.

Ell m´ha fet aquestes fotografies.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

HOLA:

Esta mañana mi marido y yo, hemos ido a pasear por el cauce del rio Turia, que ahora está todo ajardinado.

El me ha hecho estas fotografías
Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

LA FUERZA DEL CARIÑO


ESTÁ ESCANEADA DE LA FUNDA DE MI DVD


BON DIA:

Avui escric sobre una película que amb van regalar i que amb va omplir de sentiments.

Es diu LA FUERZA DEL CARIÑO.

Protagonitzada per DEBRA WIGNER, SHIRLEY MAC LAINE, JACK NICHOLSON I ALTRES ACTORS.

Quina historia més bonica entre una mare i la seva filla que es casa joveneta i te tres fills.

En Jack Nicholson, un dels meus actors preferits, broda el seu paper, te un cor molt gran, pero amaga una mica els seus sentiments..

Tots interpretan molt be el seu paper.

No he trobat cap video en el youtube, pero he escanejat la funda del DVD.

Desde Valencia, vos desitjo UN BON CAP DE SETMANA.

Amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:

Hoy escribo sobre una pelicula que me regalaron y me llenó de sentimientos.

Se llama LA FUERZA DEL CARIÑO.

Protagonizada por DEBRA WIGNER, SHIRLEY MACLAINE, JACK NICHOLSON Y OTROS ACTORES.

Que historia más bonita entre una madre y una hija, que se casa jovencita y tiene tres hijos.

JACK NICHOLSON, uno de mis actores favoritos, borda su papel, tiene un gran corazón pero esconde un poco sus sentimientos.

Todos interpretan muy bien su papel.

No he encontrado ningún video en el youtube, pero he escaneado la funda del DVD.

Desde Valencia, os deseo un BUEN FIN DE SEMANA.
Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


jueves, 27 de mayo de 2010

DOS COLOMETS-DOS PALOMITAS


BON DIA:


Avui de bon matí, a la fotografia posa l´hora, he retratat aquest dos colomets.

Encare estavan les faroles encesas, pero ja hi havia claror.


Els colomets, m´ensicen.


Hi ha persones que es queixan perque embruten.


Pero acás no embrutem també les persones?


Els coloms (els blancs) son el signe de la Pau. L´Esperit Sant está representat per un colom, hi han colomets missatgers.


I sobretot son la delicia dels infants i els vellets.


PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:


Hoy de buena mañana, la fotografía pone la hora, he retratado estas dos palomas.


Aíun estaban las faroles encendidas, pero ya habia claridad.


Las palomas me encantan.


Hay personas que se quejan porque ensucian.


Pero ¿acaso no ensuciamos las personas?


Las palomas (las blancas), son el signo de la Paz. El Espíritu Santo esta representado por una paloma, hay palomas mensajeras.


Pero sobretodo son la delicia de los ancianos y los niños.


PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



DEIXA DE PLORAR-DEJA DE LLORAR.







UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN, COMPRADA EN LA LIBRERIA SAN PABLO DE VALENCIA (LAS PAULINAS).
BONES TARDES:


Ja qu´estic en plan positiu he posat una cançó del GRUP MAGO DE OZ, que m´entusiasma.

Es diu DEJA DE LLORAR .


PAU Y BE

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.




BUENAS TARDES:


Ya que estoy en plan positivo he puesto una canción del MAGO DE OZ, que me entusiasma.

Se llama DEJA DE LLORAR.


PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño. Montserrat llagostera Vilaró

miércoles, 26 de mayo de 2010

I ARA LA LLUNA - Y AHORA LA LUNA


BONA NIT:


I ara he tornar ha sortir a la terrassa i mireu la lluna, que rodoneta. I flas he fet una fotografia.

I ara si que m´en vaig a dormir.


Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENAS NOCHES:


Y ahora he vuelto a salir a la terracita y mirad la luna, que redondita. Y flas he hecho una fotografía

Y ahora si que me voy a dormir.


Montserrat Llagostera Vilaró


QUINS NUVOLS MÈS BONICS- QUE NUBES MÁS BONITAS




BONA NIT:

DESDE LA TERRASSETA, HE VIST AQUETS NÚVOLS TANT BONICS I ELS HE RETRATAT DESSEGUIDA.


Que descansseu be.

Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS NOCHES:

DESDE LA TERRACITA HE VISTO ESTAS NUBES TAN BONITAS Y LAS HE RETRADADO ENSEGUIDA.

Que descanséis bien.

Montserrat Llagostera Vilaró

BON HUMOR- BUEN HUMOR


SER O NO SER- HE AQUÍ EL DILEMA.
BON DIA:


Mireu he posat una portada de la meva colecció de Revistes Patufet de l´any 1972,
per tenir un día amb bon humor.


Estic molt enfeinada i no tinc gaira temps per escriurer, pero un xiste sempre va bè.


PAU I BE. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:


Mirad he puesto una portada de mi colección de Revistas Patufet del año 1972, para tener un poco de buen humor.


Tengo mucha faena y poco tiempo para escribir, pero un chiste siempre va bien.


PAZ Y BIEN. Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


lunes, 24 de mayo de 2010

ÀNIM -ÁNIMO



UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN


BON DIA: Avui aquesta postal que tinc posada a la pared de la cuina, m´ha donat peu a escriurer aquesta entrada.





Jo moltes vegades amb dic a mi mateixa:- Anim Montserrat i la veritat es que aquest pensament amb dona forces,


Jo sóc bastan positiva. Pero hi han dies que una se sent més cansada que altres i aleshores es quan hi ha que respirar tranquilament sense estrés i dirse: De mica a mica s´omple la pica. I anar fen les coses xino, xano, i recuperant forces.





Perque no es tracta de vulguer fer més del que un pot, sino d´aprofitar les nostres energies i si no es fa més es fa menys. La questió es no menjar-se el "coco" i per poguer ser útil amb el que bonament poguem fer. Sempre cal una mica d´esforç.





Que tingueu un día ple de PAU, AMOR I ARMONIA.


Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró





BUENOS DIAS:





Hoy esta postal que tengo pegada en la pared de la cocina, me ha dado pie, para escribir esta entrada.





Yo me digo muchas veces a mi misma:-Ánimo Montserrat y la verdad es que este pensamiento me da fuerzas


Yo soy bastante positiva, pero hay días que una se siente más cansada que otros y es entonces cuando hay que respirar tranquilamente, sin estrés y decirse:-Poco a poco se llena la pila. E ir haciendo las cosas xino, xano, y recuperar fuerzas.





Porque no se trata de querer hacer más de lo que uno puede, nino aprovechar nuestras energias y si no se hace más se hace menos. La cuestión es no comerse el "coco" para poder ser útiles con lo que buenamente podamos hacer. siempre es necesario un poco de esfuerzo.





Que tengáis un día lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA.


Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 23 de mayo de 2010

QUE NO HO PAGUI N ELS MÉS DÉBILS- QUE NO LO PAGUEN LOS MÁS DÉBILES


BONES TARDES:

Aquest matí he estat a la Plaça de la Mare de Deu dels Desamparats, amb una Manifestació de la Plataforma de la Salud Mental.

Ja ho se que estem en crisis i que hi ha que apretarse el cinturó, pero que no ho paguin els més debils, ells no s´ho mereixen i que més voldrien que trobar-se bé. Per tant s´ha de presionar perque no ho paguin els més débils.Son persones que amb un bon tractament es poden integrar a la societat i ser útils, encare que tinguin minusvalísa psiquica.

Hi han moltes familias que tenen algún membre amb discapacitat.
Aci Valencia tenim A.S.I.E.M-ASOCIACIÓ PER LA SALUT INTEGRAL DELS MALATS MENTALS.(esquizofrenia, bipolars, depresions etc..)
Aquesta Asociació ajuda per la seva integració i dona suport als seus familiars
Al costat del blog he posat la seva direcció.

Estimem-los, integrem-los. Ells ens podem donar més carinyo del que nosaltres els hi donem.


A dalt he posat el video del youtube que canta Victor Manuel SOLO PIENSO EN TI.

Vull aclarar , ue encare que aquest video surten persones amb el síndrome de down, aquesta entrada va dedicada també a personas amb altres enfermetats psíquicas com es l´esquizófrenia, bipolars, depresions etc.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS TARDES:

Esta mañana he estado en la Plaza de la Virgen de los Desamparados de Valencia, en una manifestación de la PLATAFORMA DE SALUD MENTAL.
Ya lo sé que estamos en crisis, y que hemos de apretarnos el cinturón, pero que no lo paguen los más débiles, ellos no se lo merecen y que más querían que encontrarse bien. Por lo tanto se ha de presionar para que no lo paguen los más débiles. Son personas que con un buen tratamiento se pueden integrar en al sociedad i ser útiles, aunque tengan minusvalía psíquica.

Hay muchas familias que tiene algún miembro con discapacidad.

Aquí en Valencia tenemos A.S.I.EM.- ASOCIACIÓN PARA LA SALUD INTEGRAL DE LOS ENFERMOS MENTALES.(Esquizofrenia, Bipolares, depresionses etc..

Esta Asociación ayuda para su integración y da soporte a sus familiares.
Al lado del blog he puesto su dirección.

Amemosles, integremosles. Ellos nos pueden dar más cariño del que nosotros les damos.

Arriba he puesto el video del youtube que canta Victor Manuel SOLO PIENSO EN TI.

Quiero aclarar que aunque este video solo salen salgan personas con el síndrome de down, esta entrada tambien va dedicada a personas con esquizofrenia, bipoales, depresivas etc..



Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 21 de mayo de 2010

WEST SIDE STORY



LO HE ESCANEADO DE LA CAJA DEL DVD QUE ME REGALARON
DISSABTE 22 DE MAIG 2010 - 7,45 h.


BON DIA:


Avui començo el día romántica i m´enrecordo d´una pel-licula, que vareig veurer per primera vegada quan tenia 15 anys, era l´any 1964, crec que va ser en el Cine Coliseum de Barcelona.Vareig anar a veurela amb el meu germa Joan, que havia vingut de permís de la Mili.


Jo sempre he sigut una romántica empedernida i aquesta pel-lícula amb va arrivar al cor.


La película es titula WEST SIDE STORY i trata d´una historia d´amor entre dos membres de diferentes bandas callejeras.


Maria aixís es deia la noia , interpretada per NATALIE WOOD , era la germana d´un chicano, interpretat per GEORGE CHAKIRIS.


Maria, era chicana y Toni americá. Entre ells surgeix un amor a primera vista quan Maria acudeix amb el seu germà a ballar


I a partir d´ aqui, ja comença el amor romántic i platónic entre Toni y Maria, provocan la ira del germà d ´ella.


Aquesta pel-lícula , jo la trovo com la historia d Romeo y Julieta al estil americà.


Quan vem sortir del Cine, jo tenia els ulls plens de llágrimes.


No fa molt amb varen regalar aquesta pel-lícula en DVD.


Poso un video del youtube, d´une de les escenas que més amb va agradar.


PAU I BE. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró



BUENOS DIAS:


Hoy empiezo el día romántica y me acuerdo de una película que vi por primera vez cuando tenía 15 años,era en el año 1964 creo que fue en el Cine Coliseum de Barcelona. Fui a verla con mi hermano Juan, que había venido de permiso de la Mili.


Yo siempre he sido una romántica empedernida y esta película me llegó al corazón.


La película se titula WEST SIDE STORY y trata de la historia de amor entre dos miembros de distintas bandas callejeras.


Maria, así se llamaba la chica, interpreada por NATALIE WOOD, era la hermana de un chicano, interpretado por GEORGE CHAKIRIS.


Maria, era chicana y Toni americano. Entre ellos surge un amor a primera vista cuando ella acude con su hermano a bailar.


Y a partir de aqui ya empieza el amor romántico y platónico, entre Toni y Maria, provocando la ira en el hermano de ella.


Cuando salimos del Cine yo tenía los ojos llenos de lágrimas.


Esta película yo la encuentro como Romeo y Julieta al estilo americano.


No hace mucho me regalaron la película en DVD.


Pongo un video del youtube con una de las escenas que más me gustó.


PAZ Y BIEN. Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró





jueves, 20 de mayo de 2010

IL-LUSIONS- ILUSIONES




UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN

BONES TARDES:


La veritat es que avui no sabia que escriurer. He obert la meva caixeta de les postals i he triat aquesta que he posat a dalt


No vull perdre mai les ilu-lusions.

En una societat que ens estan bombardejan amb la violencia, amb les guerres i que quan es posa la TV. , sembla que ho facin expresement, quan no son xafarderies, son desgracies.

Doncs jo penso que dia a dia tindriem que cultivar una mica les illusions, no deixar de ser nens del tot.

Encare que ens anem fen grans, encare que qui més qui menys, tinguem les nostres dolencies, els nostres problemes.

A mi m´agraden els contes infantils i les pelis de dibuixos animats. I jugar amb la meva neta quan la veig i perque no sentirme una mica nena.

Si veiesui com disfruto posan el nas en blog que hi han fades i granotes.

Ara tinc il-lusió d´aprendre l´anglés.

I han gent que es més gran que hi van a l´Universitat .


PAU, AMOR I ARMONIA, Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS TARDES:


La verdad es que hoy no sabia que escribir. He abierto mi cajita de postales y he escogido la que he puesto arriba.


No quiero perder nunca las ilusiones.

En una sociedad en que continuamente nos están bombardeando con las guerras y la violencia.

Es que ponemos la TV., y parece que lo hagan expresamente, cuando no son las desgracias, son las chafarderías.


Pues yo pienso que deberíamos cultivar más las ilusiones, no dejar de ser niños del todo.


Aunque nos vayamos haciendo mayores, aunque quien más o menos tengamos nuestros problemas y nuestras dolencias.

A mi me gustan los cuentos infantiles y las peliculas de dibujos animados. Y jugar con mi nieta cuando la veo y porque no sentirme un poco niña.


Si vieseis como disfruto metiendo la nariz en los blogs donde hay hadas y ranitas.

Ahora tengo la ilusión de aprender inglés.

Hay gente mayor que yo que va a la Universidad.


PAZ, AMOR Y ARMONIA. Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.





miércoles, 19 de mayo de 2010

L´HUMILITAT- LA HUMILDAD





HE COMPRADO ESTA POSTAL EN LA LIBRERIA SAN PABLO (LAS PAULINAS) DE VALENCIA.


PHIL BOSNANS- FOTOGRAFIA SACADA DE INTERNET


BON DIA:

Humilitat una paraula tan sencilla i en cambi tan dificil de cumplirla o de fer-la propia per executarla.

Veureu que en algunes de les meves entradas poso postals de pallassets amb frases de PHIL BOSNANS.

M´encantan els pallassets, per la seva humilitat i jo col-lecciono postals exemplars que compro en una llibreria de Valencia.

Avui contemplan aquesta postaleta, pensava. -Que dificil es això!.

I es que quan ajudem ens hem de posar a l´altura de l altre d´igual a igual, sense superioritat.

QUE PASSEU UN BON DIA. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:

Humildad, una palabra tan sencilla y en cambio tan dificil de de cumplir o de hacerla propia para ejecutarla .

Veréis que en algunas de mis entradas, pongo postales de payasitos con frases de PHIL BOSNANS .

Me encantan los payasitos, por su humildad y yo colecciono postales ejemplares que compro en una liberia de Valencia.

Hoy contemplando esta postalita pensaba -¡Que difícil es esto!

Y es que cuando ayudamos no hemos de poner a la altura del otro de igual a igual, sin superioridad.

QUE PASÉIS UN BUEN DÍA. Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 18 de mayo de 2010

CADA VEGADA QUE COMBREGO-CADA VEZ QUE COMULGO





SI CLICÁIS LO VEREIS DE MAYOR TAMAÑO-ESTA POESIA LA ESCRIBIÓ MI PADRE.

BON DIA:

Estem al mes de les Comunions. El dia 30, fará 53 anys que vareig fer la Primera Comunió.

Tenia 8 anys, o sigui que si sumeu voreu que en tinc 61 .

Cada vegada que vaig a combregar, reviu en mi aquella nena de 8 anys i mentalment recito la poesia que amb va escriurer el meu pare per l ´estampa.

PAU I BE. desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:

Estamos en el mes de las Comuniones. el día 30 hará 53 años que hice la Primera Comunión, o sea que si sumais veréis que tengo 61 años.

Cada vez que voy a comulgar, revive en mi aquella niña de 8 años y mentalmente recito la poesía que me escribió mi padre para la estampa.

La traduzco al castellano:

EN MI CORAZON DE NIÑA,

HOY HABÉIS ENTRADO,


Y DE GRACIA LLENO,
TODO EL HA QUEDADO,

A LO LARGO DE MI VIDA,
QUIERO TENEROS CONMIGO,

Y CON VOS BIEN UNIDA ,
HARÉ MI CAMINO....

Y ESTE PAN Y VINO

DE LA EUCARISTÍA,

QUE YO SABOREABA,

TAN LLENA DE AMOR

ESTA BELLA MAÑANA,
SU DULZURA,

QUE SEA EL JOYERO,

QUE GUARDE MI CORAZÓN

TODO EL TIEMPO VENIDERO.


PAZ Y BIEN.Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 16 de mayo de 2010

ACABO DE VEURER UN ANGELET, LA MEVA NETA- TERMINO DE VER A UN ANGELITO, MI NIETA.




MI NIETA LUCIA Y YO CON EL PELO RECOGIDO-MOMENTOS FELICES.
BONES TARDES:

Acavem d´arrivar de casa el nostre fill Jordi.
I la mena ánima s´omplert de vitaminas, quand he vist a la nostra neta Lucia.

Que dolça que es la mirada inocent d´una criatura, per mi la Lucia es com un angelet.

Desseguida amb treu els ninos i els joguets perque jugui amb ella i jo amb torno com una altre nena, i amb trasporto amb un món de fades i mágic.

Son aquells moments tan dolços i plens d´inocencia, que fan que els problemes s´esfumin.

M´en fet aquestes fotografies amb ella.

PAU I BE, desde Valencia, amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró.


BUENAS TARDES:

Terminamos de llegar de casa de nuestro hijo Jordi.

Y mi alma se ha llenado de vitaminas, cuando he visto a nuestra nieta Lucia.

Que dulce es la mirada inocente de una criatura, para mi Lucia es como un angelito.

Enseguida me saca los muñecos y juguetes para que juegue con ella y yo me traformo en otra niña y me transporto en un mundo de hadas y magia.

Son estos momentos dulces y llenos de inocencia, que hacen que los problemas se esfumen.

Me han hecho estas fotografias con ella.

PAZ Y BIEN, desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


sábado, 15 de mayo de 2010

ELS CACTUS I L´ORDINADOR- LOS CACTUS Y EL ORDENADOR


MARGE SIMPSON-DIBUJO SACADO DE INTERNET




TERMINO DE HACER ESTA FOTOGRAFIA.


BONES TARDES:

Fa uns dias vareig comprar un cactus que era de forma ovalada, que tenia una flor artificial enganxada i jo la vareig treurer.

En una olleta que tinc de les que vaig repartir en el bateig del meu fill Albert, d´aixó fa 27 anys, la vareig omplir de terra i el vaig traplantar.

I el seu lloch está a devant de la pantalla de l ´ordinador.

Ai quina gracia! li ha sortit una prolongació amb la forma del cap de la Sra. Marge Simpson dels dibuixos animats.

No se que tindrá de cert, però diuen que els cactus capten les ondes perjudicials de la pantalla de l´ordinador.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENAS TARDES:

Hace unos días comprés un catus de forma ovalada que tenía una flor artificial enganxada y yo se la quité.

En una ollita que tengo de los detalles que repartí en el bautizo de mi hijo Albert, de esto hace ya 27 años, la llene de tierra y lo trasplanté.

Ahora su lugar está delante de la pantalla del ordenador.

¡Ay que gracia!, le ha salido una prolongación con la forma de la cabeza de la Sra. Marge Simpson de los dibujos animados.

No se que tendrá de cierto, pero dicen que los cactus captan las ondas perjudiciales de la pantalla del ordenador.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 13 de mayo de 2010

BON DIA- BUENOS DIAS


ACABO DE HACER ESTA FOTOGRAFÍA
BON DIA: 14 - 5-2010-7,30 del matí


Simplement dues paraules per començar la jornada.

Dos paraules simples de tres lletras, pero que diuen tant.

Mireu, fa poquet he sortit a la terraseta de casa, me mirat les plantetas. Hi he pensat BON DIA.

Avui tinc una pila de tasques que fer unes m´agraden, d´altres no tant, pero vull pensar BON DIA.

Ara quan aniré a buscar el pa i amb crusi amb la gent, sonriuré i els diré als coneguts BON DIA, i els que no coneixo, els hi trasmeteré amb el pensament.

I es que quan a pesar dels problemes cotidants, ens posem al cap aquesta frase positiva, el DIA ES MILLOR, I ELS PROBLEMES SON MÉS FACILS DE SOLUCIONAR.


QUE TINGUEU UN DIA PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA,


Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS 14-5-2010- 7,30 de la mañana

Simplemente dos palabras para empezar la jornada.

Dos palabras simples de y cortitas que dicen tanto.

Mirad hace poco he salido a la terracita de casa, me he mirado las plantitas y he pensado BUEN DIA.

Hoy tengo muchas cosas que hacer, unas me gustan, otras no tanto, pero quiero pensar BUEN DIA.

Ahora cuando iré a buscar el pan, sonreiré y les diré a los conocidos BUEN DIA y a los que no conozco, se lo trasmitiré con el pensamiento.

Y es que cuando a pesar de los problemas cotidianos, nos ponemos a la cabeza esta frase positiva el DIA ES MEJOR Y LOS PROBLEMAS SE HACEN MÁS LIGEROS DE SOLUCIONAR.

QUE TENGÁIS UN DIA LLENO DE PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat llagostera Vilaró



miércoles, 12 de mayo de 2010

NO OBLIDEM ELS MALATS DE FIBROMIALGIA I FATIGA CRÓNICA- NO NOS OLIVEDEMOS DE LOS ENFERMOS DE FIBROMIALGIA Y FATIGA CRÓNICA

FLOR NO ME OLVIDES, SACADA DE INTERNET-NO OLVIDEMOS A LAS PERSONAS QUE SUFREN DE FIBROMIALGIA Y SINDROME DE FATIGA CRÓNICA


BONA NIT.:


Avui 12 de MAIG ES EL DIA DELS MALATS DE FIBROMIALGIA I SINDROME DE FATIGA CRÓNICA. Els hem d´apoiar i ajudar doncs es una enfermetat molt dolorosa i pesada, que fa patir molt a les persones, perque la majoria de vegades no sont compreses.

La FIBROMIALGIA I LA FATIGA CRÓNICA, els hi crea fatiga i dolors per ha tot el cos i de vegades les persones no comprenen el seu cansament.


Rebeu el meu sincer apoio, desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENAS NOCHES:


Hoy 12 de MAIG ES EL DIA DELS MALATS DE FIBROMIALGIA Y SINDROME DE FATIGA CRÓNICA. los hemos de apoyar y ayudar, pues es una enfermedad muy dolorosa y pesada, que hace padecer mucho a las personas, porque la mayoría de veces no son comprendidas.

La FIBROMIALGIA Y EL SINDROME DE FATIGA CRÓNICA, les crea fatiga y dolor por todo el cuerpo y muchas veces las personas que los rodean no comprenden su cansancio.


Recibid mi sincero apoyo, desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


GRACIAS NOEMÍ

MI CARA CUANDO TENÍA 25 AÑOS
MI CARA EN LA ACTUALIDAD

Bones tardes:

Avui he tingut una agradable sorpresa, he trovat 2 fotografíes de la meva persona de diferentes épocas, adornadas en Postal per la meva amiga de la blogosfera Noemi
Si voleu visitarla en el BLOG DE NOEMI, http://www.diseosdenaomy.blogspot.com/

Desde Valencia amb carinyo et dono les gracies NOEMI, Montserrat Llagostera Vilaró.
BUENAS TARDES:
Hoy he tenido una agradable sorpresa, he encontrado dos fotografías de mi persona de diferentes épocas, adornadas en Postal por mi amiga de la blogosfera Noemi
Si quereis visitarla en el BLOG DE NOEMI
Desde Valencia con cariño te doy las gracias Noemi, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 11 de mayo de 2010

EDUCAR O MALEDUCAR




UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN, COMPRADA EN LA LIBRERIA SAN PABLO
BON DIA:


Estic preguntan-me.Què es l ´educació, avui día?.

Les persones de la meva época parlan cada una segons les seves experiencies.

Jo puc dir que estic molt contenta dels valors que amb vàren donar.

Teniam un respecta els mestres. Jo només m´en vareig trovar amb una que era molt rígida, pero per altre banda era molt bona professora. Pero tots els demés varen tindre molts respecte per els seus alumnes.

En quan els meus pares, si tornés a neixar i pogués triar els escolliria a ells.

No pensem que ara en tanta llibertat i que les criatures facin el que els hi dona la gana els estem perjudican?. Jo trovo que están desprotegits.

Algúns Instituts s´hen convertit en verdaderas jaurias i els Professors están acorvadats i les persones que son bons estudiants son agredits per els gamberros i a sobre els professors no poden dir rés , perque els pares d áquests elements, devegades encare defenssen els seus cadells.

Es que no hi ha dret¡¡¡

No per consentir els capricis dels fills els estimen més.

Fen-los reflexionar i conversar amb ells amb carinyo respecte,no posem de ninyera la vido-cónsola.


Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:


Estoy preguntándome ¿Qué es la educación hoy día?.

Las personas de mi época hablan cada una según sus experiencias.

Yo puedo decir que estoy muy contenta con los valores que me dieron.

Teníamos mucho respeto a los maestros. yo solo tuve una que era muy rígida, pero a la vez fue muy buena profesora. Todas las demás tuvieron mucho respeto por sus alumnos.

En cuanto a mis padres, si volviera a nacer y pudiera escoger, los escogería a ellos.

¿No pensamos que ahora con tanta libertad y que las criaturas hagan lo que les dé la gana, los estamos perjudicando.? Yo encuentro que están desprotegidos.

Algunos Institutos se han convertido en verdaderas jaurias y los Profesores están acobardados y los alumnos que son buenos estudiantes son agredidos por los gamberros y encima los profesores no pueden quejarse, porque los papás de estos elementos encima aún defienden a sus retoños.

¡¡¡ Es que hay derecho!!!.

No por consentir los caprichos de los hijos los queremos más.

Hagámoslos reflexionar y conversemos con ellos con cariño y respeto, no pongamos de niñera la video-cónsola.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


domingo, 9 de mayo de 2010

ELS RETRATS-LOS RETRATOS





CON UN 6 Y UN 4, SALE ESTE RETRATO








YO CUANDO TENIA 17 AÑOS - AGOSTO DEL AÑO 1966



BON DIUMENGE:


Avui he matinat molt avans de posarme a escriure aquesta entrada ja he fet moltes coses.

Mentres planxava m´ha vingut a a la memòria una canço que es diu TU RETRATITO LO LLEVO EN MI CARTERA .


Resulta que la paraula retrat amb porta molts records.


Per exemple quan amb deia la mare-Nena sentat be que retrates els que están en front.


O quan algún amic amb demanava algún retrat i jo amb feia l´estreta, perque avans els retrats només es donaven al novio, i no volia que m´ensenyessin com un trofeo.



Deian els nois que jo era molt sensata i económica perque no volia que gastessin, i jo deia que no tenia sed, sobretot si sabia que anaven cortets de diners.
Mireu amb això si que tenia una mentalitat avançada, doncs si anavem amb colla a algún Parc d´Atraccións i l´entrada era cara, jo m´avançava a pagar la meva avans de que ho fessin els nois, de vegadas no m´ho permetien, pero jo això no he trovaba just.


La meva mare era molt exagerada i sempre amb deia.-Nena no li donguis mai cap retrat a cap noi, a no ser que no sigui el teu novio.


Coses dels anys 60.


Doncs ara poso fotografíes de la meva persona al meu blog.


Be os deixo amb el video d´en CANTINFLAS, es molt graciós.


PAU, BE I ALEGRIA, desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró


BUEN DOMINGO:

Hoy he madrugado mucho y antes de hacer esta entrada ya he hecho muchas cosas.

Resulta que la palabra retrato me trae muchos recuerdos

Mientras planchaba me ha venido a la mamória la canción TU RETRATITO LO TRAIGO EN MI CARTERA.

Por ejemplo. cuando mi madre me decía:-Nena siéntate bien, que retratarás al de enfrente.

O cuando algún amigo me pedía algún retrato y yo me hacía la estrecha, porque antes los retratos sólo se daban al novio y yo no quería que me enseñaran como un trofeo.

Decían los chicos que yo era muy sensata y económica porque no quería que gastasen y yo les decía que no tenía sed, sobretodo si sabía que andaban cortos de dinero.

Mirad en esto si que tenía una mentalidad avanzada pues si íbamos en grupo a un Parque de Atracciones y la entrada era cara, yo me avanzaba y corría a pagar mi entrada antes de que lo hiciern los chicos, a veces no me lo permitían, pero a mi no me parecía justo.

Mi madre era muy exagerada y me decía:-Nena no le des ninguna fotografía a ningún chico a no ser que sea tu novio.


Cosas de los años 60.


Pues ahora pongo fotografías de mi persona en mi blog.


Bien os dejo con el video CANTINFLAS, es muy gracioso.

PAZ, BIEN Y ALEGRIA, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 8 de mayo de 2010

AQUEST MATI QUAN HE ANAT A COMPRAR EL PA.....- ESTA MAÑANA CUANDO HE IDO A COMPRAR EL PAN..









BON DIA :

Aquest matí quan he anat a buscar el pa, ha agafat la máquina i he fet aquestes fotografíes d´alguns arbres dels jardins que hi han el lloch on visc.

De vegades amb les presses no m´en dono compte de aquests amics que son els pulmons de la Mare Terra.

I aixi com jo moltes persones, que per culpa de l´strés no s´en donen conte de les coses boniques que ens rodeixen.

PAU, AMOR Y ARMONIA, Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


BUENOS DIAS:

Esta mañana cuando he ido a buscar el pan, he cogido la máquina de retratar y he hecho estas fotografías de alguns árboles que hay en los Jardines que hay en el sitio donde vivo.

A veces con las prisas no me doy cuenta de estos amigos que son los pulmones de la Madre Tierra.

Y como yo muchas personas, que por culpa del strés no se dan cuenta de las cosas bonitas que nos rodean.

PAZ, AMOR Y ARMONIA, Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 6 de mayo de 2010

CORAZON VERDE


BON DÍA, 7 de MAIG de 2010:

Es molt matí i encare no han actualitzat la data del blog.

Un día passejant per la globosfera, amb vareig trobar amb un blog. Es diu CORAZON VERDE, i la seva direcció es http://corazonnatura.blogspot.com/

La veritat es que está ple de valors humans. d´estimació a la naturalesa i de tendresa,

L´altre dia l ´autora de aquest blog va volguer compartir aquest video amb mi i amb altres persones. Jo en agraiment li dedico aquesta entrada.

Amb carinyo, desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró.

BUENOS DIAS, 7 de MAYO de 2010:

Es muy pronto y aún no han actualizado la fecha del blog.

Un día paseando por la globosfera, me encontré con un blog. Se llama CORAZÓN VERDE, y su dirección es http://corazonnatura.blogspot.com/

La verdad es que está lleno de valores humanos, de amor a la naturaleza y de ternura.

El otro día la autora de este blog quiso compartir este video conmigo y con otras personas
Hoy le dedico esta entrada.

Con cariño desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró.



FRICANDÓ PER DINAR- FRICANDÓ PARA COMER

LE HE HECHO ESTA FOTOGRAFÍA, AL NATURAL LA CARNE ME HA QUEDADO MÁS OSCURITA
HOLA:


Acabo de fer FRICANDÓ per dinar.


Comque no tenía moixernos o he fet am xampinyons.


Els he fet com la mare m´havia ensenyat, pero jo a més a més li he posat salsixas a part de la vadella.


Ara explicaré com els fet, pero directament al castellá


HOLA:


Termino de hacer FRICANDÓ para comer.


como no tenía moxernons, los he hecho con champiñones.


Los he hecho xcomo mi madre me había enseñado, pero además le he puesto salsichas. a parte de ternera.


Ahora voy a explicar, como los he hecho:


12 CORTADAS DE TERNERA,
1/4 DE SALSICHAS

5 TOMATES TRITURADOS,

TRES CEBOLLAS PICADAS,

MOXERNONS, SETAS O CHAMPIÑONES

AJO Y PEREJIL

HARINA

ACEITE DE OLIVA

AGUA

1 PASTILLITA DE CALDO DE POLLO


1º.PASAR LAS CORTADAS DE TERNER POR HARINA Y PASARLAS POR EL ACEITE PREVIAMENTE CALENTADO EN LA CAZUELA, SOLAMENTE UN MOMENTO POR LAS DOS CARAS, QUE QUEDEN CRUDAS Y SEPARARLAS EN UN PLATO.


2º-CON EL MISMO ACEITE, FREIR LA CEBOLLITA, CUANDO ESTÉ DORADA, AÑADIR EL TOMATE, EL ACIETE Y EL AJO, PREVIAMENTE PICADOS.


3º. CUANDO ESTÉ TODO BIEN SOFRIFO, AÑADIR LA CARNE Y LAS SALSICHAS Y CUBRIRLA CON AGUA , POR LO MENOS DOS DEDOS POR ENCIMA Y DESHACER UNA PASTILLA DE CALDO DE POLLO, AÑADIR LOS CHAMPÑONES, SETAS O MOIXERNONS, LO QUE TENGÁIS.


4º- SI QUEREIS QUE ESPESE MÁS, PODEIS AÑADIR UN POCO DE HARINA.


5ª-COCERLO A FUEGO MUY LENTO, Y DE CUANDO EN CUANDO, CON UNA CUCHARA DE MADERA, REMOLVERLO PARA QUE NO SE PEGUE.


YO LO HAGO EN CAZUELA DE BARRO.


EL TIEMPO YO LO HAGO COCER SOBRE UNA MEDIA HORA.HASTA QUE QUEDE LA SALSA ESPESITA Y SE HAYA EVAPORADO CASI TODA EL AGUA


SI LO ENCONTRÁIS DULCE, AÑADIR SAL A GUSTO DEL CONSUMIDOR. DE TODAS FORMAS LA PASTILLA DE CALDO YA LLEVA SAL.


Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.





ELS REPTES -LOS RETOS

UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN, COMPRADA EN LAS PAULINAS



BON DIA:

Mireu la vida ens omple de reptes.

De vegades diem quina tranquilitat i ja ve el probleme a resoldre. Pero això també fa que es esperti la voluntad.

La vida ja ho sabem que no es fácil, pero hi ha que lluitar.

Les mares som mares desde que parim, fins que ens morim.

Si som unes bones mares, estar clar.

Avui día es parla molt de l´abort, com aquell que s´arranca un gra, sense pensar que aquella criatura es indefensa, perque no se li demana permís per eliminarla.

Doncs, si de petits ens ensenyessin a respetar la vida i a lluitar i en comptes de mal aconsellar de desfersa d´una criatura en el embaraç, s´apoisessin e informessin mes a les nenas, no hi hauria necessitat de atemtar contra una vida en el ventre de la seva mare.

Jo penso que s´hauria de ajudar més a le mares solteres i apoiar perque pujessin i eduquessin els seus fills

El respetar la vida de les criaturas en el ventre de la mare ja es un bon repte.

Desde Valencia mab carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


BUENOS DIAS:

Mirad la vida nos llena de retos. A veces decimos que tranquilidad y ya viene el problema a resolver. Pero esto también hace que se despierte la voluntad.

La vida ya sabemos que no es fácil, pero hay que luchar.

Las madres somos madres desde que parimos hasta que nos morimos,
si somos buenas madres, claro.

Hoy día se habla mucho del aborto como aquel que se arranca un grano, sin pensar que aquella criatura es indefensa porque no se le pide permiso para eliminarla.

Si de pequeños nos enseñasen a respetar la vida y a luchar, en vez de mal aconsejar de deshacerse de una criatura, se apoyasen e informasesn más a las niñas, no habría necesidad deentar contra una vida en el seno de su madre .

Yo pienso que habría que apoyar más a las madres solteras y ayudarlas para que criaran y educaran a sus hijos.

El respetar la vida de estas criaturas en el vientre de su madre, ya es un buen reto.
Desde Valencia con cariño, Montserrat llagostera vilaró

martes, 4 de mayo de 2010

ALIMENTEM L ´ESPERANÇA- ALIMENTEMOS LA ESPERANZA




UNA POSTAL ESCANEADA DE MI COLECCIÓN. LA COMPRÉ EN LAS PAULINAS, SI QUEREIS RECOGERLA OS LA REGALO


BONES TARDES:



Quan amb poso escriurer el blog, que es improvisat, ja vos dic que va del pensament al teclat, no amb surten coses negatives.




Després de tans desastres, violencias, i tota la porqueria que ens regalan algunes canals de T.V., la veritat es que el meu blog amb surt positiu i esperançador.




Jo també tinc problemes i sóc de carn i ossos, sentimental.




Pero una estoneta que amb poso escriurer, la veritat es que no ho puc fer d´altra manera




PAU, AMOR I ARMONIA, desde Valencia, amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró.





BUENAS TARDES:




Cuando me pongo a escribir el blog, que es improvisado, ya os digo que va del pensamiento al teclado, no me salen cosas negativas.




Después de tantos desastres, violencias y toda la porquería, conque nos reglan algunos Canales de T.V., la verdad es que mi blog me sale positivo y esperanzador.




Yo también tengo problemas y soy de carne y huesos y sentimental.




Por un rato que me pongo a escribir la verdad es que no lo puedo hacer de otra forma.




PAZ, AMOR Y ARMONIA, desde Valencia con carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró




lunes, 3 de mayo de 2010

LA INSEGURIDAD-EL JARDINERO DE GRIAN


ESTA MAÑANA HE HECHO ESTAS FOTOGRAFIAS DE DOS DE MIS GERANIOS

BONES TARDES:
ARA MATEIX COPIO UN EPISODI DEL LLIBRE EL JARDINERO DE GRIAN ES DIU- LA INSEGURIDAD-, HO FAIG DIRECTAMENT AL CASTELLÁ.


BUENAS TARDES:

AHORA MISMO COPIO UN EPISODIO DEL LIBRO EL JARINERO DE GRIAN SE LLAMA -LA INSEGURIDAD-

Un amigo del jardinero excesivamente preocupado le estaba dando un sermón para que cambiara de vida.

-No puedes vivir así eternamente. Deberías sentar la cabeza y plantearte el conseguir un trabajo seguro. Ya no tienes edad para andar jugando por la vida. No se puede vivir en la inseguridad de si mañana tendrás para comer o no...

-Por cierto...-le interrumpió el jardinero-el otro día vino a pasear por el jardín el patrono, y oí que le decía a otro que le acompañaba que no estaba muy contento con tu trabajo.

Por el rostro del amigo del jardinero cruzó un gesto de preocupación.

-¿Cómo...? ¿Es de verdad lo que dices?

El jardinero soltó una carcajada por su travesura y le dijo a su amigo:

-¿Quién vive en la inseguridad?.

Desde Valencia con cariño-amb carinyo. Montserrat Llagostera Vilaró


FA QUASI 5 ANYS VAREIG ESCRIURER. AQUESTA POESIA-HACE CASI CINCO AÑOS ESCRIBÍ ESTA POESIA

MI NIETA LUCIA I JO - 2-5-2010

BON DIA:



Fa quasi 5 anys, quan la meva nora estava en estat de la meva neta vareig escriurer:


PER LA MEVA NETA LUCIA


PER TU VOLDRIA:


QUE EL CANT DELS OCELLS, ACARICIÉS LES TEVES ORELLAS.

QUE EL BLAU DEL CEL, IL-LUMINÉS ELS TEUS ULLS,

QUE EL AIRE QUE RESPIRESSIS, FOS NET I PUR;

QUE SAPIGUESSIS DISFRUTAR, D´AQUESTA NATURALESA QUE EL SENYOR HA CREAT

QUE EL TEU SONRIURE TRASMITÍS AMOR;

QUE LA TEVA INTEL-LIGÈNCIA, FOS UNA BARREJA DE SABIDURÍA I BONDAT;

QUE SAPIGUESSI APROFITAR AMB SENY, CADA SEGON DE LA TEVA VIDA;

QUE FOSSIS ALEGRE I POSITIVA.

PER TU VOLDRIA QUE FOSSIS UNA PERSONA FELIÇ.


La teva iaia que t´espera, amb il-lusió.

MONTSERRAT-31 de JULIOL de 2005


Ahir van venir a sopar i ens varem fer una fotografia les dos juntes.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró




BUENOS DIAS:

Hace casi 5 años, cuando mi nuera estaba embarazada de mi nieta escribí:


PARA MI NIETA LUCIA


PARA TI QUISIERA:

QUE EL CANTO DE LOS PÁJAROS, ACARICIARA TUS OIDOS;

QUE EL AZUL DEL CIELO ILUMINARA TUS OJOS;

QUE EL AIRE QUE RESPIRARAS, FUERA PURO Y LIMPIO;

QUE SUPIERAS DISFRUTAR, DE ESTA NATURALEZA QUE EL SEÑOR HA CREADO;

QUE TU SONRISA, TRASMITIERA AMOR;

QUE TU IONTELIGENCIA, FUERA MEZCLA DE SABIDURÍA Y BONDAD;

QUE SUPERAS APROVECHAS CON SENSATEZ, CADA SEGUNDO DE TU VIDA;

QUE FUERAS ALEGRE Y POSITIVA.

PARA TI QUISIERA, QUE FUERAS UNA PERSONA FELIZ.

Tu yaya que te espera con ilusión,

MONTSERRAT-31 de JULIO de 2005


Ayer vinieron a cenar y nos hicimos esta fotografía las dos juntas.

Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró