Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 28 de febrero de 2009

FOTOGRAFIES FETAS AQUEST MIGIDIA, AMB LA NENA

EL GABRIEL I JO, DOS AVIS SATISFETS

LA MEVA NETA LUCIA I JO. MARE DE DÈU, JA TINC 60 ANYS¡¡¡






EL MEU GATET PIPO I LA NENA




EL MEU FILL ALBERT I LA MEVA NETA LUCIA

Bones tardes:

El día 26 va ser el meu cumpleanys.

Avui hen vigut a dinar el meu fill Jordi, amb la dona i la nena., que m´ha cantat CUMPLEAÑOS FELIZ i m´ha portat un regalet, amb el Pastel.

I jo quan ve la nena, m´ho passo guay¡¡¡. I les fotografies no podien faltar.

O sigui que ara que s´en acaben d´anar les he escanejat i les poso a l ´entrada d´avui.

Que tingueu un bon fi de setmana. PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo vos desitja Montserrat Llagostera Vilaró.






jueves, 26 de febrero de 2009

CAMBI DE FOTOGRAFIA DEL MEU PERFIL.AVUI FAIG 6O ANYS


VIDEO DEL DUO DINAMICO,AQUESTA CANÇO LA CANTAVEN QUAN JO TENIA 15 AN YS
FOTOGRAFIA, FETA AVUI 26 DE FEBRER DE 2009.EN EL MEU 60 CUMPLEANYS

Hola bones tardes.


Avui faig 6o anys.

I com amb va dir la Sra. Divina, una veina molt estimada i mare de les meves amigues, Irene i Montserrat, el día que vareig fer 15 anys, m´hen passat volant.

Fins ara he tingut una vida molt variada.

Vaig viure 26 anys i 10 mesos a Barcelona i a Valencia, en porto 33 anys i dos mesos.

I sóc una enamorada de les dues Ciutats.

Els meus dos fills grans són catalans i el el més jove valencià. I la meva estimada neteta valencianeta i fallereta.

M´en passat coses de bones i no gaire bones.Però aquestas últimas gràcies a Dèu, les he superat.

Jo sempre he dit l´edat que tinc.Menos de joveneta que devegades amb posava anys.

Personalment trovo una tonteria treuresels.Però que cada una faci el que vulgui.

Devegades he tingut qu´ensenyar el carnet, perque no amb creien, diuen que semblo més jove.Ara fa una hora que el meu fill Jordi m´ha fet una fotografia i l´he posat en el meu perfil, perque sigui ben actual.

I comque recordo amb il-lusiò el día que vareig fer 15 anys, avui posaré el video del DUO DINAMICO 15 AÑOS TIENE MI AMOR.

Comque avui es dia feiner, el dissabte soparem i ho celebrarem tots junts, amb la meva neteta.

Desde Valencia, vos desitjo amb carinyo.PAU, AMOR I ARMONIA.

Montserrat Llagostera Vilaró



















miércoles, 25 de febrero de 2009

¿QUE ES PARA MI LA IGUALDAD?


Buenas tardes:

Con motivo de la semana de la mujer que se celebrará la Semana que viene, hoy escribo estas reflexiones que me he hecho a mi misma.

UN HOMBRE ES...

Una persona de sexo masculino, con sus cualidades y defectos al que hay que educar desde pequeño en la igualdad de roles.
Hay que enseñarle a respetar a la mujer, como compañera y ser humano.

UNA MUJER ES...

Una persona de sexo femenino, con sus cualidades y defectos.A la que hay que educar desde pequeña en la igualdad de roles y en el respeto al hombre, como compañero y ser humano.

PARA VIVIR EN IGUALDAD HACFE FALTA...

Educación, Amor, Respeto.Concienciar a las mismas mujeres, para que eduquen a los hijos, con los mismos derechos que las hijas.

CUANDO VEO UNA EDUCACION DE DESIGUALDAD...

Me siento triste y a la vez molesta.
Sobretodo cuando veo culturas de otros paises, donde la mujer es NADIE y el hombre el TODO.

PARA MI LA IGUALDAD SIGNIFICA...


RESPETO, CARIÑO, CULTURA, EDUCACION, LOS SALARIOS Y CARGOS VALORADOS POR EL TRABAJO NO PÒR DISTINCION DE SEXOS. LA EDUCACIÓN DE LOS HIJOS COMPARTIDA.


Y AUNQUE SEAMOS DIFERENTES EN CUANTO A NUESTRO FISICO Y SEXO, SEAMOS EDUCADOS EN EL VERDADERO AMOR Y LA IGUALDAD DE DERECHOS HUMANOS. NO COMO GUERREROS QUE COMPITEN A VER QUIÉN ES MÁS QUE QUIÉN.


Y termino por hoy deseando a todos/as. PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 24 de febrero de 2009

FOTOS DE LA PRIMERA VEGADA QUE VAREIG ANAR A BENICARLÒ

JO EN EL PORT DE BENICARLO, TENIA 23 ANYS
EL MEU FILL PERE I JO, PASEJAN PER BENICARLO ANY 1972

LA MAITE I JO, MAIG 1972


ANY 1972, LA MAITE DE PRIMERA COMUNIO, A MA DRETA LA TIA MARIA ROSA, COSINA GERMANA DE LA IAIA D´EN GABRIEL



Bon día:
Avui escric sobre la primera vegada que vareig estar a Benicarló.

Va ser per la 1ª Comunió de la Maite, filla de Benito i Teresa, familiars per part de la iaia d´en Gabriel, el mes de Maig de l´Any 1972.Encare, viviem a Barcelona i no ens haviem comprat el 1er cotxe. O sigui que vàrem anari en tren.
A l´estaciò ens vingueren a rebre la MariCarmen i la seva mare.
Vàrem dormir a casa la tía Maria Rosa, qu´era cosina germana de la iaia d´en Gabriel.

Vaig quedar encisada per el tracte tan bò que ens vàren donar.

I que bonic que amb va semblar Benicarlò.¡¡¡

Vareig visitar la senia, amb la tia Manoleta, tambè cosina germana de la iaia d´en Gabriel.

I el Port amb va encantà.

Recordo amb molt de carinyo aquells días que vàrem estar allà.No se si tres o quatre.El cas es que vareig ser molt feliç.

Aquells días vareig coneixer els familiars mès joves de la iaia d´en Gabriel. I una d´ellas, la Paqui, que aleshores nomès tenia 13 anys i desde l´Any 1983, que batejarem el meu fill, es la seva padrina. Desprès en hem anat relacionan.

Com ha canviat Benicarlò, desde l´any 1972¡¡¡

El Gabriel, es català, però els seus quatre iaios/as eran de Benicarlò, però que desprès anaren a viure a Barcelona.Es per això qu´ell te els apellidos valencians ESTELLER LORES.
I dessitjan que tingueu un bon día acabo per avui.PAU I BE.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 23 de febrero de 2009

EL ENTRANYABLE PATI DE CASA DELS MEUS PARES

LA MEVA MARE I JO. L´ANY 1962
21 DE JULIOL DE L´ANY 1959.JO TENIA 10 ANYS





JO, A L´ANY 1962, ERA L ´ESTIU I TENIA 13 ANYS



JO A L´ESTIU DE L ´ANY 1966, TENIA 17 ANYS.




PRIMAVERA ANY 1972.ACI JA ESTAVA CASADA.FOTO D´UN DIA QUE VAREIG ANAR A DINAR A CASA DELS PARES


Bon día:


Quins records més entranyables que amb porta, aquell petit i sencill pati de casa dels meus pares.


Sòc una persona molt sencilla.


Per ser feliç no necesito luxes.


A la planta baixa on vivien els meus pares i vareig ser molt feliç.


Hi vareig viure fins que en fatalva un més per fer els 21 anys.Vaig sortir d´allà vestida de núvia.


I el lloch on m´agradava mès estar-mi, va ser el pati.


El pati estava al final del taller d´ebanisteria.


I havia un llimoner molt alt, que donave unes llimones enormes.


I una enredadera que guarnia la pared amb valla que separava el pati dels veins.Jo m´enfilaba amb un tamboret per parlar amb la Pepita, que aixi es deia la sra. que vivia al costat, i encara i viu.


A l´estiu devegades m´hi treia una taula plegable i feia els deures.Tambè m´hi pasaba hores llegin, fen labors, o dibuixan.Jo sempre he sigut de carácter quiet. Això si, m´agradat molt ballar. Però de la casa, no m´agradat mai ser massa belluguet.


Es per això que m´agrada tan l´ordenador.


Però aixis i tot sempre faig una cosa o altre.


I això si, de petita quieta, però molt xerraire.Ara continúo igual.


Per això el que m´encantaba del pati es que sempre podía xerrar amb una veina o altre.I el ser tan xerraire, sempre amb costar més d´un cástic.Doncs el papa m´enviaba a dinar el rebedor perque no deixaba sentir les noticies.


Quan els pares per circunstancias varen deixar de viure a la planta baixa.Jo, quan anava a Barcelona, m´enyorava molt no puguerlos anar a veure allà. Perque quan hi anava amb retrovaba amb les antigues veines.I sortia fora a disfrutar del estimat pati.



AQUELL PATI ENTRANYABLE,



QUE RECORDO AMB AMOR



EL SOMNIO DE VEGADAS,



ES PER MI UN GRAN TRESOR.




Tambè recordo la tortuga JULIETA, que la cridàvem per el seu nom i sortia del amagatall.


Li vàrem posar JULIETA, perque el pare la va portar un mes de JULIOL.



I ara acabo. Vaig a fer el dinar, que ja el tinc mig fet.Avui dinarem macarrons gratinadets i boníssims.


Desde Valencia, amb tot el meu carinyo, desitjo PAU I BE.


Montserrat Llagostera Vilaró






















































sábado, 21 de febrero de 2009

FOTO DEL GABRIEL QUAN BALLAVA BALLETS CATALANS

EL MEU MARIT, GABRIEL, EL 8 DE DECEMBRE DE L´ANY 1957, TENIA 14 ANYS., AMB LA SEVA PARELLA DE BALL. EN EL PALAU DE LA MUSICA CATALANA, A BARCELONA
Bones tardes:

Ahir vareig parlar de les meves aficions sadanistas.

El Gabriel no ballava sardanes, però de jovenet havia ballat ballets catalans.

Inclùs havia actuat en el Palau de la Musica Catalana,de Barcelona.

I en aquesta entrada, poso una fotografia d´ell i de la seva parella de ball feta el Palau de La Música Catalana de l´any 1957.

PAU, AMOR, SALUD I ARMONIA.

Desitjo per tothom, desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 20 de febrero de 2009

RECORDS DE LAS SARDANAS


HE TRIAT AQUEST VIDEO DEL YOUTUBE.PERQUE LA SARDANA ES MOLT ALLEGRA. ES DIU SOTA EL MAS VENTÒS

JO EL MES MAIG DE 1974, A LA PLAÇA CATEDRAL, AMB EL PERE I EL JORDI QUE QUASI NO ES VEU,JO TENIA 25 ANYS, EL PERE 3 I MIG I EL JORDI UN MES, A LA SOLAPA PORTO LA BANDERETA DE LA VOLUNTAD PER LES SARDANES
JO TENIA 25 ANYS, L´ANY 1974,M´HAVIEN DEPILAT MASSA LES SEIAS(CEJAS)

ANY 1974, SARDANES A LA PLAÇA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA, UN DIUMENGE AL MATI


Bon día:

Avui recordo un diumenge el mati de l´any 1974.encare viviem a Barcelona.Jo tenia 25 anys, els meus fills el Pere, 3 anys i mig i el Jordi, un mes.

Aquell día vaig dirli en el Gabriel:-¿Per qué no anem a la Pza. de la Catedral a ballar sardanas?

La que ballava serdanas era jo.En Gabriel amb mirava.

I dit i fet, ens en varen anar cap allà.

I jo tota cofoia per lluir de fills, amb els coneguts i conegudes que trovabem i encare eran solters/as.

Ara no se si continuaran posaban la bandetera, demanan la voluntad per les sardanes.Aleshores encare o feian.

Quina llàstima que aci a Valencia no en facin¡¡¡.

Avui he triat un video del youtube, d´una sardana molt allegre es diu SOTA EL MAS VENTOS.Anava a posar LA SANTA ESPINA, aquesta sardana la duc en el meu cor.No le posada perque no es pensin que amb vull ficar en politique.

Es que hi heredat fins i tot del meu pare el seu amor per les SARDANES.

A la Plaça de Sant Jaume va coneixar a la meva padrineta, padri, i els amics de l´Agrupaciò.Ell quan jo era petita, ja m´en ensenyava.Però al final les vareig apendre a ballar a L´AGRUPACIO CULTURAL FOLKLORICA DE BARCELONA, quan tenia 12 anys.

I tan anar a ballar sardanes i al final amb casar amb en Gabriel, que no hi anava.Però ell havia ballat ballets catalans en el Palau de la Música.
Quan encara vivia a Barcelona, i el meu fill Pere tenia 2 anys.Algún dimecres a la tarda m´el havia endut a la Pza. de la Catedral, perque conegués les Sardanes.

Crec qu´aquesta es la tercera entrada del meu blog que parlo de LA DANÇA MES BELLA DE TOTES LES DANCES QUE ES FAN I ES DESFAN .PER MI ES LA DANÇA DE LES ENERGIES, PERQUE TOTS JUNTS LA BALLEM AGAFATS DE LA MA, FORMAN UNA ROTLLANA.

Que tingueu un bon dia PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
























jueves, 19 de febrero de 2009

FOTOS DEL DISSABTE PASSAT, FETAS A LA FIRA MEDIEVAL




FOTOS TENDRAS DE LA MEVA NETA LUCIA,LA BURRETA I JO, FETAS EL 14-2-2009. A LA FIRA MEDIEVAL DE LA PLAÇA DE BOUS DE VALENCIA


Bones tardes:



Ahir el meu fill en va enviar les fotografies de La Fira Medieval fetas el dissabte passat a La Plaça de Bous de Valencia.



I per fi amb vaig poguer retratar amb el meu animal preferit l´ase (burro).



Més ben dit era una burreta embaraçada de nou mesos.



Quina tendresa amb va inspirar.Disfrutar de la meva neta , veurela passenjan amb la burreta i jo poguer acariciar l´animalet.



Era suau com el Platero semblava de cotò( algodón).



Veieu aquestes petitetas coses, a mi amb fan sentir la dona mes rica del mòn.



Jo m ´estimo molt als animalets i no m ´agraden les Corridas de Toros.



Es per això que no vaig mai a la Plaça de Bous.Però aquesta vegada era diferent.Aquells burrets estavan ben tractats i eren l´allegria de les criaturas.



Ara ja es hora de fer el dinar.



BON DIA PER TOHOM. PAU IBÈ.



Desde Valencia amb molt de carinyo.Montserrat llagostera Vilaró

miércoles, 18 de febrero de 2009

AQUELLAS XOCALATADES, QU´ES FEIAN A LA FESTA MAJOR

L´ESTIMADA TIA GENARA, ERA COM SI FOS LA NOSTRA AVIA
A MA ESQUERRA L ´ANTOÑITA, AL MIG LA MEVA COSINETA ROSA, QUE TENIA 9 ANYS, I A LA PUNTA JO AMB 7, L´ANY 1956

Bon día:

Avui he triat una fotografia qu´estem la meva cosineta Rosa, una nena que es deïa Antoñita i jo.

I recordo amb tan carinyo, aquella tarda en el c/.Wifredo de Barcelona, on vivia la nostra estimada tia Genara, qu´ era la segona esposa del meu avi, i que per nosaltres era com una avia, ja que es l´unica que varem coneixer.

Ja vareig explicar que la meva cosineta Rosa i jo, de petitas, erem com a germanetas.

Compartiem moltes tardes del diumenge a casa la tia Genara, que aleshores ja s´havia quedat vidúa del nostre avi.

La Rosa es la filla del germà de la meva, mare el tiet Daniel.Tan ell com la meva mare, ja van morir fa anys.

La tia Genara, tambè es va morir, ja sent molt velleta.

Però, jo recordo, amb il-lusiò, amb allegria ,aquets moments viscuts de la meva infantesa.

I això es la ventatje que tenim les persones, que mentres conservem la memòria, podem reviure en la nostre ment els petits moments, sencills, però plens de riquesa espiritual.

I avui el meu record es aquella tarda de Festa Major, el el carrer Wifredo, on vivia la tia Genara, i amb tot el seu carinyo ens va preparar la xocolata desfeta, i amb els seus tassons, i gots, aleshores els vasos de plàstic s´utilitzaven molt poc.


Per mi aquests moments vàren ser d´una plenitud tan gran¡¡¡.

I amb pocs diners, disfutavan.

Aleshores no jo pensava amb el sexe.Només si amb mirava el nen que m ´agradava el cor amb feia toc,toc...


No voldria ser carca.Jo no entenc gens encare que devagades opini. Però no se quins resultats hi haurà, amb tanta llibertat sexual desde tan petits.

El que observo, es que cada dia hi han mès dones maltratades, i ja de jovenetas.

El menys avans els nois mantenian l´illusiò ide novios, respetavan i adoravan a la novia.

I els falsos es treian la mascareta de casats.Però els homes bones persones, continuaban respetan a la dona.

La veritat que amb el panorama que ens ensenyen avui dia.Jo potser m´hauria fet missionera.

Sort que vaig trobar el Gabriel que es una bona persona.

Tinc molta pena quan veig els joves defraudats, a pesar de tota la llibertat sexual.

Però no amb feu cas.Jo sòc una romàntica empedernida, encare que lluito per l´igualtat de la dona.el que penso que cada cosa te la seva edat, i el volguer corre tan, de vegades les criatures es poden estampar i fer malbè la seva vida.Bueno això es feina per els psicòlegs.


Jo voldrie veure els joves feliços, que sabessin apreciar les petites coses.Qu´estimessin de veritat, no solsamen utilizar el còs i ja està.

I desprès d´aquest sermò.

Desitjo PAU, AMOR, SALUT I ARMONIA, PER TOTHOM, SOBRETOT PER LA JOVENTUD.


Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró










martes, 17 de febrero de 2009

UNES ESTROFES DE MOSSEN CINTO VERDAGUER A LA VERGE DE MONTSERRAT

MOSSEN CINTO VERDAGUER SACERDOT, EN ELS PRIMERS TEMPS DE LA SEVA ORDENACIÒ





MOSSEN CINTO VERDAGUER VA MORIR L´ANY 1902. FOTO EN EL SEU LLIT DE MORT, VESTIT AMB L´HABIT DELS GERMANS MENORS DE SANT FRANCESC.


Bon día:



Ara tinc el devant meu, un llibre que parla de la vida de MOSSEN CINTO VERDAGUER, gran poèta i sacerdot català, i jo afegeixo que baix el meu humil punt de vista va ser un Sant.Va neixa l´any 1845 y va morir l´any 1902.


I del meu pare he heredat una gran devociò per ell.


I amb emociò estic copian unes estrofes, dedicades a la Mare de Dèu de Montserrat, del la qu´ell era un fervoròs devot.


Son 4 estrofas de diferentes etapas de la seva vida.


La primera la cantava quan era un adolescent:





MORENETA N ´ES LA VERGE




DE QUI ESTIC ENAMORAT



La segona, en les viatges que emprenguè, tal vegada perdut en mig del mar:



LLUNY DE MA PATRIA BELLA,




EN CALMA O EN TEMPESTAT,




SIAU LA MEVA ESTRELLA,




VERGE DE MONTSERRAT



La tercera , essent ja un ancià, en mig de les tempestas de la terra, com va dir ell



CINCUANTA ANYS QUE US SEGUEIXO




SEMPRE MEU TRET A CAMÍ,




SIGAU UNA ESTRELLA DE L´ALBA,




O MA ESTRELLA DEL MATI.



I quan va escriure aquesta cuarta encare era més vell





UN DIA DE GRAN TRISTESA,




M´EN PUJAVA A MONTSERRAT,




A POSAR-ME A VOSTRES PLANTES




OH VERGE DEL PRINCIPAT.



En aquella época una persona als 50 anys, ja es considerava vella.



Ell mori a l´edat de 57 anys.



Aquestes dates les he tret del llibre, qu´ en aquesta entrada adjunto la fotografia.



PAU I BÈ. Desde Valencia.Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró




















lunes, 16 de febrero de 2009

RECORDS I PENSAMENTS TENDRES




EL MEU FILL ALBERT, TENIA 5 ANYS. CARNAVAL DE L´ANY 1988


EL MEU FILL ALBERT, TENIA 7 ANYS. CARNAVAL DEL ANY 1990



Bones tardes:

Uns records i pensaments tendres venen a la meva ment.
Sòn els Carnavals dels anys 1988 i 1990




L´any 1988, el meu fill Albert tenia 5 anys.El vareig disfrassar de Superman.La tieta Maria, li havia regalat el traje.Era tan allegra i graciòs.

L´ any 1990 el vareig disfraçar de pallaset.Tenia 7 anys

Jo li vareig fer l´hermilla i la perruca(peluca), amb tela rosada i llana groga) i desprès el més fácil va ser posar els pedaços en els pantalons.I el Gabriel el va maquillar la cara. I li va comprar un bombin vermell i rellotje enorme

I que conten qu´estava. A la tarda a l´escola varen fer concurs de disfresses.

Dèu meu que depressa m´en passat els anys.

D´això ja fa 19 anys i sembla ahir.


TAN ALLEGRE I AXARIT,


AIXI ERA L´ALBERT,


QUAN ENCARA ERA PETIT.


Ara a la que disfrassan es a la meva neta Lucia .


Que acabeu de passar un bon día.

PAU I BÈ.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró




















domingo, 15 de febrero de 2009

ELS APEGOS, ELS MEUS RECORDS.

LA MEVA MARE I JO, QUE TENIA SET ANYS, EN EL BATEIG DE LA MEVA COSINA ROSA MARIA


Bones tardes:


Ara son les 19 h.


Els diumenges a la tarda que no surto de casa busco fotos antigas.


I avui he tret un recuadre de la meva mare i jo quan tenia set anys.


Ja pot estar de moda ja, i poden predicar alguns psicòlegs que es una perdùa de temps, conservar en la ment coses del pasat.


Doncs, jo tossuda que tossuda.Per aci no passo.Sobretot quan les coses sòn boniques i amb donen relaxaciò quan les recordo.


Jo se seleccionà molt bè. Si ve a la ment alguna cosa que no m´agrada, com per exemple algun dia que amb castigaban.Sabeu que faig?.


Per exemple.Quan vaig a la platja i estic a la vora del mar.Penso amb mi quan era petita i si amb van deixar algun dia que amb portaria malamen sense anari.M´imagino que sòc petita i aquella escena, i es com perdonar a la meva nena interior i regalarli aquell dia de platja que es va perdre.


Però no vull ser rencuniosa.


Ja vareig explicar que de petita m´agradaven les castanyoles.I com que no me les varen comprar, doncs el día que vaig fer 50 anys, li vaig dir a en Gabriel que me les regalès.


Això en psicologia es diu SANAR LA NIÑA INTERIOR.


Jo ja la vareig sanar molt quan vivien els meus pares, doncs jo li vareig dir en el meu pare, que no m´agradava que m´hagués castigat.D´això fa molts anys.Ara li estic agraida, doncs gràcies a l´educaciò que amb va donar, crec que sóc una bona persona.Dic amb va donar, perque ell era molt recta.La mare era més tobeta.


Doncs, si, tinc molts apegos.I no passa rès


Per exemple tinc apego a la llibreria i taula del menjador, les cadires ja les varen cambiar


Ara el Gabriel vol que comprem un menjador nou.


I jo començo a dir:


-Aquesta taula conserva les energies de moltes celebracions.


-I la llibreria encare qu´estigui deslluida me l´estimo molt.


-Ah i no vull que amb llençis rès.


I el Gabriel diu:


-S´ha de tirar mitja casa.


I jo contesto:


-Naranjas de la China.


Que vol dir:


- Ni pensaro.


Amb això m´assemblo en el meu pare.


I cada persona es com és


Tots som irrepetibles.


El que passa que si tothom fós com jo, pot-ser hi hauria més paro.Perque ningú cambiaria rés.


Avui intento escriure amb una mica d´humor.


I tornan a parlar d´apegos.


Tambè m´agraden moltes pel-liculas antigas.


I menos mal que li tinc apego en el meu marit,desprès de 39 anys de casats.


PAU, AMOR I ARMONIA


Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró










sábado, 14 de febrero de 2009

AVUI DIA DELS ENAMORATS


COM S´ESTIMA A LA SEVA MAMA¡¡¡

LA MEVA NETA LUCIA AMB ELS SEUS PARES, SONIA I JORDI


LA PARED DE DARRERA DE L´ORDENADOR



Bones tardes:




Avui dia dels enamorats, hem dinat amb el Jordi, la Sonia i la nena.




Aquest mati, hem anat a la fira medieval en la Plaça dels Bous de Valencia.




I després hem dinat tots junts a casa nostra.




I jo, els hi fet unes fotos, a la Sonia, el Jordi i la nena.




Que poso en aquesta 2ª entrada que faig avui.




Amb tot el meu cor, desitjo desde Valencia, que acabeu el dia ple de PAU, AMOR I ARMONIA.




Montserrat Llagostera Vilaró




viernes, 13 de febrero de 2009

HOY ESCRIBO EN CASTELLANO-BUSCANDO AM IGOS DEL PASADO

UNA POSTAL DESDE RIO, QUE NOS MANDO EL AÑO 1970, EN UN VIAJE QUE HIZO.
DULCE Y ANDRES, CON MI MARIDO Y YO, EL DIA DE SU BODA, CREO QUE EN EL AÑO 1972

Buenos días:


Hoy escribo en castellano


Por fin me han informado de los apellidos de nuestra amiga Dulce, que se fue a vivir a SALTA(Argentina), más o menos el año 1976 o 77.


Se llama DULCE DE LOS ANGELES DEL REY DE CUENCA.Es argentina


La conoci el año 1969.Entonces trabajaba con Gabriel, en Barcelona.


Se casó con ANDRES OROSTEDES,el es peruano. Creo que era el año 1972.


Nosotros fuimos a su boda.


Alguna vez saliamos juntos.


Yo actualmente tengo mucha relación con inmigrantes sudamericanos a través de la atención primaria en Cáritas de mi Parroquia.Eso hace que a menudo me acuerde de ellos.Y piense ¿Cómo estarán?.Yo deseo de corazón lo mejor para ellos.


A veces también pienso que igual están en España.


Y hoy, buscando en la cajita de los recuerdos, me he encontrado esta postal de RIO, que nos escribió Dulce el año 1970, en un viaje que hizo.


Yo soy una persona sentimental, que me acuerdo de los amigos.


Mediante el blog, consegui ponerme en contacto con unas primas que hacia años no sabia nada de ellas.


¿Lo conseguiré esta vez?.


Como cada día deseo desde Valencia.PAZ AMOR Y ARMONIA.


Con cariño,Montserrat llagostera Vilaró


UNA BONA PELICUL-LA, I VISTA EN UNA SALA DE CINE, ENCARE MÉS


UN TRAILER TRET DEL YOUTUBE DE LA PEL-LICULA EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON


Bon día:

El diumenge passat vareig anar el Cine A.B.C. d´aci Valencia.A veure la pel-licula EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON.

Amb va agradar moltissim.

També dic que a casa vista en video no l´hauria aguantat, perque dura molt.

Per tan quan vui disfrutar d´una pel-licula haig d´anar al Cine.

A casa, esta tres horas, sentada el sofà quieta, es impossible.

En cambi veure les pel-liculas en una Sala de Cine, no té comparaciò.Aquella pantalla tan gran.

Ben acomodada.Els efectes especials.Sense ningú que m´ intorrempeixi.I jo que paro tanta atenciò a la pel-licula que sembla com si m´introduis i formès part d´ella.

Doncs, la pel-licula EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON,opino que es per veure en una Sala de Cine.
Amb va agradar tan com EL DIARIO DE NOA, hi han coses que jo les comparo una mica, encare que el tema sigui totalmen diferen.

El treball d´els actors es formidable.I en BRAD PITT, està genial.

No cal que digui que amb vareig emocionà, i quasi ploro.

A les amistats els hi recomano aquesta pel-licula

Ultimamen, no vaig gaire al Cine, perque fan massas pel-liculas de violencia.I á mi m´agrada gastar-me els diners en el Cine, però per disfrutar, per obrir-me els sentiments més nobles.No per veure coses desagradables.
I acabo per avui dient:PER MI NO HI HA RES COM LES SALAS DE CINE, PER DISFRUTAR DEL CINE.

PAU I BE, desitjo desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat llagostera Vilaró

jueves, 12 de febrero de 2009

UN DIA MERAVELLOS-UN DIA MARAVILLOSO


DESDE AQUESTA FINESTRA, GIRAN EL CAP, PUC CONTEMPLAR ELS ARBRES MENTRES ESCRIC, EN EL ORDENADOR

Bon día:




Ara son les 10,30 del matí.


I aci a Valencia fa un día meravellòs. El vent ha parat. El sol il-lumina els arbres.


Jo mentres escric, vaig tomban el cap i els vaig observan a travès la finestra.Ara tindria qu´estar a classe de psicológia, però no hi hagut.


I aprofito el temps per fer el que mès m´agrada escriure.


Mireu, acabo de dir que a parat el vent.I sembla que amb vulgui portar la contraria, ja torna a bufar(soplar).


Es el que passa, vaig escribin improvisadamen.


Podria dir que els meus días son una improvisaciò.


Casi mai amb programo rès.Això si, no paro amb tot el día.


Les unicas coses programadas sòn les obligacions, com Càritas.Les rutinarias, com les feinas de la casa les vaig fen, però no permeto que m´estressin.La ventatje(ventaja) de les "Marujas"(mote cariñoso que se nos dá a las amas de casa),es que podem distribuir la feina com volem.I si no ens deixen, sempre podem ser una mica rebels.


Avui per dinar farè amanida(ensalada) i carn a la planxa.Un menjar sà i de poca feina.


Jo sòc una persona que guiso bastan i el dinar, amb diuen que amb queda molt bò.Però ens posem massa rodonets i per el sucre ja que fer règim.Una persona de la casa en tè i de vegades el renyo, que perque no segueix massa el règim. I hi a qu´anar molt en cuidado.


Doncs, jo vull procurà estar contenta, i agraida per les coses sensillas i positivas.I conformada i aceptar les que no m´agradan i procurar afrontarles amb optimisme.


Mireu avui no he mirat la T.V.


Jo sempre dic que prefereixo la radio. perque es pot escoltar mentres es van fent coses.


Ara torno a mirar per la finestra, i el SENYOR VENT, ja està bufant cada vegada més fort.


A mi no m´agrada gens, perque m´ha fet malbè les plantas de la terrasseta.


I es que aci on visc jo, els díes que fa vent, de vegades sembla que anem a volar.


Torno a mirar per la finestra, i ara fixo la vista amb aquest Cel tan blau, adornat per els ocellets(pajaritos).
Que tingueu un día meravellòs. PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


















lunes, 9 de febrero de 2009

VIDEO DEL CONCERT DE NADAL DE LA CORAL DEL BARRIO DE LA LUZ DE VALENCIA


EL GABRIEL ES EL SEGON A MA ESQUERRA



DIMARTS 10 DE febrer del 2009.

Bon día:

Ara són les 8 del matí.


Fa dos díes el meu fill Jordi, va posa en le youtube, el video que va gravar, a la Coral del Barrio de La Luz de Valencia, amb motiu del Concert de Nadal, que es va fer a la nostra Parròquia del Santísimo Cristo de La Luz del mateix Barri.

He escrit el nom de la Coral en castellà, perque es diu aixì.

En aquesta Coral hi cantan persones españolas, sudamericanas, i d´alguna altre raça.

En Gabriel s´hi va apuntar el començament del nou Curs, i li agrada molt.

Jo no hi canto, perque caurien tormentas, vull dir que faria ploure.No serveixo.Lo meu es recitar.

En Gabriel, sempre desde molt jovenet ha cantat molt bè.A Barcelona, ja havia participat a Concursos de radio i d´altres, en la década dels anys 60.
Jo sempre m´emociono quan vaig als Concerts, que fa La Coral a La Parròquia.Però aquesta vegada encare mès, perque hi cantava en Gabriel
La Coral, tambè actua en altres llochs, quan la criden a Casaments, i tambè viatge a altres llochs d´Espanya.
Jo estic molt contenta de que en Gabriel si hagi apuntat.
En aquesta Coral, tambè hi actuen amigues meves i companyas de Cáritas.
L´altre dia ens reunirem amb un sopar aci en el Barri i m´ho vaig passar molt bè.
Desde Valencia, com sempre desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.
Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, LES LECTURES DELS SEUS CONTES.TAN IMPORTANS EN LA MEVA INFANTESA

JO ACI TENIA 9 ANYS, ALESHORES LLEGIA LES HISTORIETES EXEMPLARS, ERA L´ANY 1958.








UNA PAGINA DE LA REVISTA PATUFET DE LA DECADA DEL ANYS 1970, ESCRITA PER D. RAMON FOLCH I CAMARASA

Bon dia:

Avui endreçan els llibres, ha vingut a les meves mans, la biografia del gran escriptor català JOSEP MARIA FOLCH I TORRES.

Encara que quan es va morir jo nomès tenia un any, el pare ens parlava en el meu germà i a mi, molt d´ell.

El meu pediatra, era el seu gendre, el Dr. ENRIC RENAU I HORNOS, que estava casat amb la Sra. NURIA FOLCH.

Ja vareig explicar en un altre entrada que el meu pare els hi havia fet alguns mobles.

I jo de molt petiteta vareig visitar, amb L´AGRUPACIÒ CULTURAL FOLKLORICA DE BARCELONA, i els meus pares, la seva Torre del PALAU DE PLEGAMANS.

L´escriptor JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, tambè havia col-laborat a les REVISTAS PATUFET, les més antigues. I a les Revistes PATUFET, de la década dels anys 1970, va col-laborà el seu fill tambè escriptor RAMON FOLCH I CAMARASA.

De tant en tant m´ agrada rellegir LES HISTORIETES EXEMPLARS, que guardo amb tot el meu carinyo.


Aquestes lectures vàren despertar amb mi uns sentiments molt grans i quan les llegia tenia que ser amb un mocador a la mà, ja que les llàgrimes resbalaban per les meves galtes.


I sòc concient de que tinc que corretgir les faltes d´ortografia que faig.Però sóc una mica gandulota.La meva amiga Irene, que es mestra i viu a Barcelona, de vegades amb corretxeig.

Bè mica en mica anirè millorant.

Cada dia estic més agraida el meu pare per l´educaciò que amb va donar sobretot de la Cultura Catalana.

Ara quan tingui una estoneta.Rellegirè una de les Historietes Exemplars.

Que tingueu un dia PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró




















domingo, 8 de febrero de 2009

FOTOGRAFIAS FETAS AHIR


LA LUCIA I JO DEVANT DE L´ORDENADOR. JO LI DIC EL "KIKO". 7-2-2009

LA MEVA NETA LUCIA, DEVANT DE L´ORDENADOR.I EL PIPO DORMIN A LA CADIRA,7-2-2009


ELS MEUS FILL, JORDI I ALBERT JOGAN ELS ESCACS. 7-2-2009



Bon día:




Ahir varen vindre a dinar el meu fill Jordi, la Sonia i la nena.




I quan venen per mi es una al-legria.




A la nena, quan ve li agrada posarse, en el Ordenador.I desseguida vol el Youtube.




I ella mateixa es punxa els videos que vol veure.




Hi a que verure l´espabilada qu´està només en tres anys.




En ben dinat.El Jordi i l´Albert es van posar a jogar amb els escacs(ajedrez).




Cada dia m´agrada més la fotografia.




Jo no mi havia posat mai.




El que passa que prefereixo les máquinas de retratar clàsicas.I les fotografias que portavem a rebelar.




Però estic contenta amb la meva máquina.I mica en mica m´anirè perfeccionan.




Desde Valencia, vos desitjo un bon diumenge.




PAU I BE.




Amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.