Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

martes, 30 de septiembre de 2008

QUE GUAPISSIMA ERATS MARIA¡¡¡

EL MES DE MAIG DE 1991, A LA SEVA HABITACIO D´ACI VALENCIA, TENIA 74 ANYS
I QUINA LLAÇADA MES GRAN, QUE PORTAVA LA MARIA¡¡¡.I QUE ORGULLOSA AMB LA SEVA NINA¡¡¡.ELS NENS SON ELS SEUS GERMANS I ELS GRANS ELS SEUS PARES.
EL DIA DEL SEU CASAMENT, AMB EL SEU ESTIMAT PERE


AMB EL SEU NEVOT GABRIEL(EL MEU MARIT), A QUI VA FER DE MARE



AMB UNA NENA QUE VA CUIDAR UNS ANYS, COM UNA FILLA




AMB L ´UNIFORME DEL LABORATORI ON TREBALLAVA





AMB EL SEU ESTIMAT ESPOS PERE I EL GABRIEL.TOTS DOS LI VAREN FER DE PARES






ACI TINDRIA UNS 55 ANYS







AMB EL SEU ESTIMAT GOS DRALL. ACI TINDRIA UNS 64 ANYS








AMB EL MEU FILL ALBERT. ACI TINDRIA 70 ANYS I L´ALBERT CUATRE









EL DIA 19 D´ABRIL DEL 2OO3.LA TIETA TENIA 85 ANYS.ERA EL DIA DEL CASAMENT DEL MEU FILL JORDI. AMB ELL I LA NUVIA, LA ESTIMADA SONIA .


Bones tardes: Avui he posat moltes fotos i poca lletra.

Es un homenatge a la Maria, la tieta d´en Gabriel.

Li va fer de mare.Els ultims 6 anys de la seva vida va viure fitxa amb nosaltres.Avans venia a temporadas.

I avui al entrar a la seva habitació.He sentin unes llagrimas que corrien per les mevas galtes.

Aquet mes que comença demà, el dia 17, fara un any que es va mori entre els meus braços.

I encare que alguna vegada havien discutit, per coses tontes.Com perque no volie que els nois fecin rès de la casa. Que això era cosa de dones. Jo l´estimava molt. Tambè s´enfadava, quan teniam posades les T.V. en castellà.Tan catalanista com era¡¡¡.I ens deia. -Que sou catalans¡

Horas i horas amb vareig pasar en el seu dormitori al seu costat.Escoltan la seva vida.Crec que se més coses d´ella que el mateix Gabriel.

La Maria tenia el caràcter molt fort, però a la vegada era sensible.S´estimava molt els animals.Això si que m´ho va encomanà bè.

I malalteta com estava es preocupava més de la depresiò del Albert que d´ella mateixa i com ens estimava i ens renyava a tots. Quand el veia trist anava amb les seves croses a veurel i li deia.-Nanu, nanu...

Ara, poquet a poquet l´Albert es va posan millor.

I jo et dic Maria.Si estàs aprop de Dèu.Demana-li per ell¡.

Ara la Maria està enterrada a Barcelona, ja ho vaig dir en un altre apartat, amb el seu estimat Pere.Això si que va ser un verdader amor.Plè de sacrifici i estimaciò.

I acabo dient.Que guapissima erats Maria Esteller Querol.¡

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró










domingo, 28 de septiembre de 2008

AVUI FESTA DEL CRIST DE LA LLUM

LA MARE DE DEU DE LA SALUD,AFEGIDA 16-10-2OO8
EL ROSTRE DE L´IMATGE DEL NOSTRE CRIST DE LA LLUM (CRISTO DE LA LUZ)



Bona nit: Avui a les 7 de la tarda he acompanayat a la Pocessò del Crist de La Nostre Parròquia el Sant Crist de la Llum. i tambè a la imatge de la Mare de Dèu de la Salud de Xirivella.Que ha sigut transportada a la nostre Parròquia. I quina emociò més gran.Mai jo havia conegut una processò d´aquest barri amb tanta gent. Molts veins de Xirivella, han vingut al barri de la Llum, a acompanyar la seva imatge. La nostra Parròquia, te 2 portas. Si entras per una es de Valencia i si entras per l´altre es Xirivella.La Plaça on visc jo, perteneix a Xirivella i la vegada al Barri de La Llum.



Jo ignorava que la Mare de Dèu de la Salud era negreta.La veritat es que no l´havia vista mai.Es preciosa.No tinc cap estampa d´ella, si en consegueixo una ja l´escanejaré.



Doncs hem recurregut tots els carrers del barri de la Llum. I he tornat a casa emocionada i relaxada.



El bonic que es veure que en plé Segle XXI, en que la Ciencia està tan avançada, la bona Fe de les persones, continui existin. I es que la Fe, tambè es la Cultura d´un poble, la Tradiciò i sobre tot, destapa els sentiments de les persones, i ens sentim alguna cosa més que animals racionals.



Vos desitjo molt bona nit, desde Valencia i que El Crist de la Llum i la Mare de Dèu de la Salut, vos beneixin.De tot cor.Montserrat Llagostera Vilaró



EL CARRER BRASIL DE VALENCIA

EL BALCO DEL PIS DEL CARRER BRASIL DE VALENCIA.EL GOS DRALL, DE LA TIETA FEN GUARDIA DINS DEL MENJADOR. L´ANY 1982
JO AMB EL NOSTRE FILL ALBERT, L´ANY 1982


EL GABRIEL I EL NOSTRE FILL ALBERT L´ANY 1982


LA TIETA MARIA DEL GABRIEL, ALBERT, EN UN RECÒ DEL MENJADOR DEL C/. BRASIL. MES DECEMBRE DEL ANY 1982



EL MEU PARE, AMB L´ALBERT, NOVEMBRE 1982. FOTOS FETAS EN EL DORMITORI DEL PIS DEL C/.BRASIL




LA MEVA MARE EL MES DE NOVEMBRE, DEL ANY 1982. L´ALBERT ERA RECEN NASCUT.





Bon diumenge: A principis del mes de Decembre del any 1975, vàrem venir a viure a Valencia, amb les motxiles psicològiques plenas d´il-lusions, el Gabriel amb molte empenta i ganes de trevallar i de tirar endevan la part Técnica d´una empresa.Però a la motxila tambè hi portavan nostàlgia de deixar la nostra Barcelona, la nostra familia, els nostres origens.






I anarem a viure al Barri de l´Olivereta. El carrer Brasil, nª 9, pta.6. Vàrem estrenar el pis, però de lloguer. M´enrecordo que pagavem al principi,8.000 pts. al mes.






El pis comparat amb el que viviem a Barcelona, era i es molt gran. Cuatre habitacions, 2 cuartos de bany, un balcò amb les baranes d´acer i cuadros de vidre grog.






Quan passo amb el autobùs 81, per devant del edifici.Sempre miro amunt, per la finestre i contemplo el meu ex-balcò.






En el c/. Brasil (Barri de l´Olivereta) transcurriren els primers anys, de la nostre vida aci a Valencia.





Recordo el Supermercat, petitet dels germans Peris, el forn de la Sra., Antonia i al final el petitet parc, on portava en els nens.Tan petitets com eren¡¡¡, a jugar.Tambè els portava a la Plaça Roma.






Recordo amb molt de carinyo a les meves veinas.Sobretot a la Maria Angeles, que vivia en el meu replà i encare i viu.I ens varem fer molt amigues.Els nostres nens eran de la mateixa edat i es feren amiguets.






El meu pare, li agradave més el c/. Brasil, que on vivim ara, perque caminant s´en anave (quand venian a passar uns dies amb nosaltres), cap el Centre.Amb ell, com a mi , disfurtava passejan tot sol i contamplan els monuments i la part antiga de Valencia.El Barri del Carmen, la Catedral, la Mare de Dèu.I es que com més gran en faig més m´assemblo amb ell.Sóc oberta amb la gent, però tambè m´agrada tenir el meu espai i caminar i medità tota sola.






En el c/.Javea, que avui es diu Olivereta, cantonada Brasil, i havia una xocolataria (a Barcelona en diuen Granja), que molts dematins jo anave a pendre xocolata amb croasan.Aixi amb vaig engraixa¡¡¡.






Tambè recordo, aquells dissabtes o diumenges a la tarda, quan encare funcionaven els Cines de Barri. El Savoi i l´Aliatar, que estavan per Perez Galdós, i feian 2 pel-liculas. Ara son Bingos, i a mi no m´agraden gens les sal-les de joc.





L´Albert, el nostre Albert, va neixa quan encare viviem al c/. Brasil. Ell no s´enrecorda, doncs quan tenia 2 anys i mig, ens en anarem a viure aci.





I es que pis del carrer Brasil aleshores no estava en venta. I voliem un pis de propietat. I trovarem.Quina sort¡ Aques pis on vivim ara, que ja estava acavat.Jo no volia pisos esqueleto.No m´en he fiat mai¡¡.








El principi de viure aci a la Pza alqueria Nova, m´enyorava, perque no coneixia a ningú.Sort que vareig trovar unes altres bones veinas, tambè amb els nens petits, que desseguida ens varem fer amigues.Encare, que com sempre amb va ensenyar el meu pare.Cadasq´u a casa seva i Dèu a la de tots.No m´agraden les tafaneries(chafarderias).Però saviem que sempre que ens necesitavem ens teniam. Ara hi han nous veins. I comque els nois ja son grans es diferen.








Però ara tambè sóc molt feliç, aci al Barri de Llum.Amb Càritas.Amb la meva Parròquia.Amb les clases de tallers de psicològia, amb la gent estupenda que cònec.I com podeu veure, comparteixo la psicològia amb la Fe Cristiana, una cosa no te que treure l´altre.






I recordan, amb tot el carinyo el pis del C/.Brasil, les veines que hi viuen i vivien aleshores.Acavo amb tot el meu carinyo.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.




































viernes, 26 de septiembre de 2008

ELLA ES LA CLAROR DE LA NOSTRA VIDA

LA LUCIA ES LA CLAROR DE LA NOSTRA VIDA. I COM JUGA AMB EL NOSTRE GATET PIPO.


Bones tardes: La dolça Lucia, la nostra neteta, ha vingut a dinar amb el nostre fill Jordi.


Quand entra, sembla com si s´encengués una llumeta d´al-legria. Ella es la claror de la nostra vida. Es al-legre com una cadernera. El seu somriure inocent.I aquets ulls tant foscos i tan vius.Jo sóc una aia jove, però amb un orgull i una al-legria quan amb diu: -Iaia te quiero.


Jo ja li vaig parlan en valencià. I li dic:-T´estimo xiqueta meua¡ (En català diria noieta meva). I es que la inocencia i el somriure d´una criatura. Sòn regals de Dèu.


Amb una época tan materialista, de tans mals exemples. Si les persones sapiguessim apreciar questas coses, gratuites, tan inocentes.


Jo disfruto amb el gatet Pipo i la nena veient com juga amb ell¡.


I que feliç sóc els dies que el meu fill Albert es trova més be i está conten. I quan veu a la Lucia se l´il-lumina la cara.Quina felicitat Dèu meu quan el veig ditxòs¡


Per qué no aprenem a centran-se en les coses mès petites, però valuoses.Amb el BO, EL BONIC, L ´AUTENTIC.


El Amor, el verdader amor. El dels avis i els nets.Quin anunci tant bonic aquell de la T.V. Del avi, que li diu al seu net:-LAS COSAS BUENAS NO DEBERIAN CAMBIAR NUNCA.


I aquellas parelles de vellets, que encare s´agafen de les mans i els cors els hi batega.


I tantes i tantes coses, que ara sembla que hagin passat de moda. Però que tenen un valor incalculable, però en canvi no valen diners.


I es que quand veig a la meva neta Lucia amb poso molt tova.Però estic plena de llum.Ella es la claror de la meva vida.


Desde Valencia, amb molt de carinyo.Montserrat Llagostera Vileró

jueves, 25 de septiembre de 2008

PEIX FRESQUISSIM¡¡¡

FOTOGRAFIA TRETA DE LA GRAN ENCICLOPEDIA DE LOS PECES, COMPRADA L ´ANY 1967. EN EL CIRCULO DE LECTORES.


Bones tardes: Son casi les 6 i ara hem arribat del port de Valencia. La banda on els pescadors de las barcas d´arrastre, venen els ranxos del peix que no subasten a la lonja. Però que son fresquissims.
Avui hem portat peix per sopa, calarmars,galeras, cargols de mar.

Ara mentres escric ja hi posat al olla a fer una bona sopa de peix.
La receta de com ho faig jo. :


Fregeixo en el oli, del olla, las galeras.


Una seba, tomàquet, all i julibert.


Afageixo l´aigua, i quand bull,


afegeixo el peix de morralla,


les potes dels calamars i un rajet de vi blanc i


una mica de pebre vermell, pot ser dolç o picant ,


a gust del consumidor.


Tapo l´olla a presiò i la deixo bulli uns 15 minuts.


Apago el foc i deixo refredar l´olla avans d´obrirla,


perque s´en hagi anat el vapor.


Colo el caldo en un altre recipient.


I desprès es por fer amb arròs caldòs o paella de marisc,


fideuà.Això com es vulgui.




La veritat es que se sent una oloreta.


Els cargols de mar els posem amb aigua i sal per rentarlos, Desprès els enganyem amb aigua freda i calentem a poc a poC, fins que bullen.I posem una fulle de llauré




Ah i mentres netajave el peix. El meu Pipo, el gatet.No parave de rascarme la came amb la poteta.





Que tingueu molt bona tarde.Vos desitjo desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


martes, 23 de septiembre de 2008

FELICITATS A TOTES LES MERCES, MERCEDES, MERCEDITAS..

AQUESTA POSTAL ANTIGA, ES DE BARCELONA, I L´ESTATUA ES EL MONUMENT A CRISTÓBAL COLÓN.

Bon día: Avui 24 de Setembre de 2008:Felicito a totes les Mercès, Mercedes, Merceditas.


Es Festa gran a Barcelona, l´ultim día de la Festa Major de la Ciutat.


Recordo, que de petita anave amb la mare a veure la desfilada de Gegants, capgrossos i dracs, que desfilavan, per les Rambles.I anys desprès i portavem els dos fills grans, fins que vinguerem a Valencia.


Ara comque visc a Valencia, ja no puc anari.


A la tarda, ja de més grandeta, anava a ballar sardanes pel dematí a la Plaça de la Catedral i per la tarda a la Plaça de Sant Jaume, o sigui que per mi era un día fantástic.


Recordo, que ara fa 45 anys, jo en tenia 14. El l día avans de la Mercè,celebraren el Festival de La Canción Mediterránea. I va guanyar, per primera vegada una cançò cantada en català, el títol era S´EN VA ANAR.I la varen cantar els cantans Salomé i Raimón. Va ser tot un acontexeimen.


Aleshores, començavan a cantar en català, Els setze jutges, que els coponian,Francesc Pi de la Serra, Josep Maria Espinàs,Pere Tàpies, Maria Cinta, Nuria Feliu, Guillermina Motta,Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i d´altres. Jo els vareig veure actuar per primera vegada a l´Orfeò Gracienc.


La veritat es que vàren ser uns grans promotors i cantautors de La Nova Cancò.


Ara són les 8 del matí. D´aci una estona trucaré per felicitar a les Mercès conegudes.Aci Valencia en viu una, que de petites ens coneguerem a Barcelona i al cap de molts anys ens hem retrovat a Valencia.I ara som molt amigues.


Que passeu molt bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 22 de septiembre de 2008

LES FOTOGRAFIES, ELS RECORDS...

MES DE MARÇ DE 1971 DIA DE LA PALMA. EL PERE TENIA 5 MESOS
AQUESTA SI QUE ES UNA FOTO ANTIGA. LA TIETA MARIA EL DIA DE LA SEVA PRIMERA COMUNIO, L´ANY 1925

ELS MEUS FILLS PERE I JORDI, TINDRIEN MES O MENYS, 7 I 4 ANYS


EL GABRIEL, JO, LA SEVA TIETA MARIA I LA MEVA MARE, CONTEMPLAN EL PERE QUE TENIA UNS CINC MESOS. EL DIUMENGE DE RAMS DEL MES DE MARÇ DEL 1971, LA TIETA PORTA UN PALMO A LA MA .LA FOTO LA VA FER EL MEU PARE

Bon día: Une de les meves aficions i amb les que disfruto, ja desde molt petita, es mirà fotografies.


De petite, sovin estava mlalteta per culpa de les angines.


I avans, els anys 50, que encare no hi havien els antibòtics. Les persones, quand tenien febre, s´estaven al llit.


I a mi en varen mimar molt. De día en posavan el llit dels meus pares, perque aquella habitaciò hi entrava la llum del día, i jo sentada al llit, amb una taula de malalt, tenia la caixa de fotografies antiga .I amb pasava hores i hores, contemplan, les fotos dels meus pares quand eren joves, els meus avis, qie no vareig conexe.El meu tiet Daniel, quand feia la mili.Cosins.I tambè amb distreia amb postals antigas.I entre això, retallà recortables, i la lectura amb pasaven les hores depressa, fins que ja hem posave bè. Tambè escoltava molt la radio.


M´encantan les fotografies. Sobretot les antigas.Les en blanc i negre.

Un día el Gabriel amb va dir: Podries llençar-ne moltes. I les més importans les posariem en un disquet.Jo vareig replicar-Ni se t´ha ocurreixi.¡


Amb la rabia que tinc perque ara la majoria de fotos son digitals.


A mi m´agrada tocar el cartò de les fotos sentir el seu tacte.


En tinc moltes de la familia d´en Gabriel. Dels seus avis, germans.Gent que ni cònec.Pero ser qui són, perque amb la tieta si que les miravem i ella m´ho explicava qui eren.


En tinc moltes de la tieta d´en Gabriel, de les companyas del seu trevall.Del seu estimat marit, En camvi, de la meva familia, en tinc ben pocas.


L´altre día li vaig demanar el meu germà que m´en escaneigi i me les enviarà.


Mira fotografies, m`omple de satisfacciò. Es com coneixe, els meus avis, encare que no els hagi vist mai.Per mi es molt relaxan. Es com si fès yoga. Es retrovar el passat antig, recent, es fe trevallar la memòria.


Jo sòc despistada de tota la vida en quan a l´orientaciò dels carrers. Però no pasa rés preguntan s´arriva a Roma. En canvi tinc una memòria fotogràfica molt gran. I jo crec que es de mirar tantes fotografies.


Tinc molta imaginaciò, quand llegeixo un llibre, vaig visualitzan les situacions.


I casi prefereixo escoltar la radio que veure la T.V. Amb la T.V. s´em cansa molt la vista. I la radio, puc anar fen coses mentres l´escolto.


Per acavar, desitjo un bon dia per tothom. Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.














domingo, 21 de septiembre de 2008

COMENÇA LA TARDOR(OTOÑO)

LA PLAÇA REAL DE BARCELONA
Bon día: Comença la tardor(Otoño).

Aci Valencia, ha plogut.I es d´agrair. Doncs la terra, està molt seca.

La tardor es una estaciò que m´agrada força, ja que no fa ni fred, ni calor.


Ara aquests dies a Barcelona, son les FESTES DE LA VERGE DE LA MERCE.Hi a una sardana de dicada aquesta imatge de la Mare de Dèu, es diu: PRINCESA DE BARCELONA. I dos de les estrofes son:

PRINCESA DE BARCELONA,

PRINCESA QUE A TOTS SONRIUS

ETS MARE I VERGE BLANCA,

QUE LLIURES DE TOTS ELS CAPTIUS,


PRINCESA DE BARCELONA

ESTRELLA D´UN CEL SERÈ,

PRINCESA DE BARCELONA,

LA VERGE DE LA MERCE.


Aquest fi de semana, el meu fill Jordi, la meva nora i la meva neta en estat a Barcelona, i en pogut disfrutar de la companyia del meu germà i cunyada. I s´ho han passat molt bè.Sobretot la nena i això es el que val.Jo sempre dic, que veien a la Lucia, feliç, es la millor recompensa.


I sobretot els dies que veig el meu fill Albert, conten. Ell es depresiu, pobret, i hi han dies que s´ho passa molt malament.Però que caramba .tè el seus pares i germans al costat que l apoian i l´estiman.


Els cambis d´estaciò, com sòn la tardor i la primavera, afectan mès a aquestas personas. Pero amb tractamen i força de voluntad es va superan tot.Jo tinc una lluita molt gràn a que no es deixi la medicaciò.Perque aleshores la recaiguda es mes gran.


Jo sempre havia apoiat a amigas meves, depresivas. Les feia sortir al carrer, les trucava per telèfono.M´en anave a comprar amb ellas. I ara desde fa un temps, m´ha tocat amb el meu fill.


Es l´obligaciò del pares, apoiar i estimar molt.Però jo no ho faig com una obligaciò.Ho faig per carinyo i sempre dic a les persones que es trovan en el meu cas. Que els fills depresius, pateixan molt, que no els arraconin.


Jo he guanyat molt. Tenim llargas converses. I al principi es tancava a la seva habitaciò. El costat familia i els metges fa molt.


Hi ha gent que hem diuen que tindria que haver sigut psicòloga.


Pero ajudar els que ho necesitan es una obra de caritat.


Desitjan que no vos afecte el cavi d´estaciò.Desde Valencia., amb molt carinyo,Montserrat Llagostera Vilarò



sábado, 20 de septiembre de 2008

EL PLAER D´ESCRIURE

AQUEST ERA EL DESPAIX DEL MEU PARE, A ELL LI AGRADAVA MOLT LLEGIR I ESCRIURE
DIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 2008.


Bon día:Son les 7,45 del matí.I quin plaer i pau més grands, amb aquest silenci,poguer escriure una estona, el meu blog o diari.


El gatet, està corren i passa per el meu costat movén la cua i rascan-me amb les potetes perque li faci cas, però jo en aquest moment centro la meva atenciò en el teclat de l´ordenador.


Ja desde ben petita, m´agradat molt escriure. I quand m´enamorava.Escribia poesias i desprès les amagava. Aquell trocet de paper era el meu confident.


El que no m´agradava es escriure els càstics que amb feia fer el meu pare. I això li vareig retreure quand vareig ser gran.Perque a mi que sóc molt sensible, amb creavan un sentit molt gran de culpabilitat.


El qu´ es bò, es que quand tens un sofriment i no el vols explicar l´escrius en un paper(respirant profundamen)i desprès el trencas, i moltes vegades funciona. Jo això ho he fet pocas vegades, perque tinc el caràcter molt obert i casi tot o explico.


Fa uns , 8 o 9 anys.Varen fer aci al Barri de La Llum de Xirivella(Valencia), uns tallers de literatura . Eren estupendos.Allà vareig apendre molt. Redactavam, llegiam, recitavam. I es feìan troços de classe en valencià, i algunes persones, vàren protestar.I el que passa amb aquestas coses.La gent es cansa.Varem començar amb tota la classe plena i acavàrem sent "cuatre gats!."


I comque aquets cursets eren subvencionats per l´Ajuntament, ja no els varen fer més. Jo vareig tenir molt disgust.Doncs unes companyas i jo haviem lluitat perque es fessin aquets cursos."Marujas", amb molta honra, però tambè cultas.


A part d´escriure, tambè m´agrada molt llegir, el que passa que ara s´hem cansa molt la vista.

Però avui diumenge, sino surto aprofitarè per llegir una mica.La T.V. no la veig gaire.A la nit, amb pesen desseguida els ull i m´adormo.


El que segueixo es el dilluns i dimarts la serie de T.V. 3 de Cataluña,VENT DEL PLA. I els diumenges a la nit, en el Canal 9 de Valencia, L¨ALQUERIA BLANCA., emitida en valencià.


Ara, tambè recordo que quand era petita, anava amb el meu pare, a la Plaça de Llana, de Barcelona, on feian els Jocs Florals.


Els Jocs Florals s´hí presentavan poètas i es seleccionava la millor poèsia.I el poèta premiat se li concedia la Flor natural.


El poèta guanyador escollia a una noia, perque fòs laReina dels Jocs Florals.


Ara recordo aquell any qu´ el alcalde de Barcelona, d´ aleshores, va acompanyar a la seva fiila que era la Reina dels jocs Florals.


Jo amb quedava bocavadada, miran els Heraldos, que estaven al Escenari, un a cada banda.

A mi tot allò amb semblava com viure un conte de fades"cuento de hadas".


Que tingueu un diumenge amb molta al-legria i felicitat. I recordeu que el escriure ajuda molt a tranquilitzar. Desde Valencia, com sempre amb molt de carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

XISTE D´UN ANTIC T.B.O.

LA RISA ES SANA. AQUEST XISTE ESTA TRET D´UN T.B.O. MOLT ANTIC.

viernes, 19 de septiembre de 2008

AMB VOS BEN UNIDA FARÉ EL MEU CAMI

EL MEU ESTIMAT PARE, JOAN LLAGOSTERA, ACI TINDRIA 50 ANYS
UNA ESTAMPA DE LA MEVA PRIMERA COMUNIO

Bon día: Una estrofa del vers de la meva Primera Comunió, que amb va escriure el meu pare diu aixi:


EL LLARG DE LA VIDA,


VULL TENIU-SE AMB MI,


I AMB VOS BEN UNIDA


FARE EL MEU CAMI.




I en els moments de dificultats, i de sufriment, poso el meu pensament en aquesta estrofa. I a mi amb funciona.


I es que la Fe, amb porta a la calma, a la serenitat i els problemes, semblen menos problemes i el cervell es despeja i tinc forces per buscar soluciò.


Per mi el meu pare, va ser un home ple de saviduria. I encare que amb moments de la meva vida hagi discutit amb ell.Jo crec, que pares i fills ni ha ben pocs que no discuteixin. Els seus consells, al llarg de la vida m´en ajudat molt.


Per això no vull de cap manera borrar els meus records.


Sobretot els consells savis. I ara penso si a SAVIS se li treu la S, surt la paraula AVIS,que vol dir(ABUELOS).


I amb aquest record tan bònic del meu pare. Vòs desitjo que tingue un dia plè de PAU I FELICITAT. Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


jueves, 18 de septiembre de 2008

QUINA AL-LEGRIA, DISSABTE PASSAT, AMB VAREIG RETROBAR AMB LA MEVA AMIGA¡

EL BILLET D´UN DELS TRENETS QUE VAREIG MONTAR
EL DISSABTE, 13 DE SETEMBRE DE 2008, VAREIG TROBARME AMB LA MEVA AMIGA MONTSERRAT ANGLADA



Bon día: Quina al-legria,Dèu meu.El dissabte passat amb vareig retrobar amb la meva amiga,Montserrat Anglada. Va ser a la Trobada a Ribaroja dels Vaporistas de trens.


Va ser com tornar a ser petitas. MontaN en aquells trenets de vapor.Fets a escala dels de veritat.



El seu marit, en te un. I es fantástic, veure la paciencia d´aquestes personas. Com cuidadan i fan funcionar, aquets trenets.Alguns construits per ells mateixos.


La Montserrat, viu a Barcelona i jo aci a Valencia



Ella, la seva germana I jo, de petites, viviem en el mateix carrer.I erem veines i a la vegada amiguetes.



Jo era més gran qu´elles.I devegades, comque, jo era ·la niña tonta", que volia ser gran, Deia que eran massa petites. Però el pare, amb deia: -Aquestas nenas petitas, quand siguin grands, et pasaràn la mà per la cara.



La mà per la cara no me la va passar.Però,una bona abraçada, si que ens vàrem fer.



Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró



MES FOTOS

16 SETEMBRE DE 2008. EL PIPO I JO.
EL MEU GATET PIPO

Bona nit: El meu fill Pere i l´Esmeralda han vingut a sopar i m´en donat aquestes fotos, que en Pere ens fa fer l´altre dia.A descanssar i que tingueu bon sòn.Bona nit i bona hora fins demà si Dèu vol.Desde Valencia, amb molt de carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

miércoles, 17 de septiembre de 2008

SI TINGUES UNA VARETA MAGICA

VOLDRIE QUE TOTHOM FÒS FELIÇ

UNA VARETA MAGICA

Bon dia: Avui es un d´aquells dies, que voldria tindre una vareta mágica. Aquesta tarda, ens toca l´atenció primaria a la meva Parròquia. I de vegadas vos dic que torno a casa amb el cor encongit, e impotencia, quand no podem resoldre problemes o ens retallen les ajudes . L´al-legria que se sent quand les families veus que tiran endavan es el que compenssa aquets moments de sofriment.
Particularment, i ho dic que si amb el meu cabell, pogués els problemes tothom, segur que amb quedava calva.
I pensar, que devades ens queixem per tonteries Senyor mèu¡
I el nostre trevall es de voluntariad. I deixem moltes hores de la nostre vida.I hi ha gent que es pensa que cobrem¡ Si, si. disgustos i devegades males cares.
Però quan trobes pel carrer persones de totes les races que et sonriuen, et donen un petò., amb aquella mirada d´agraimernt¡ Això,això, si qu´ es una bona paga¡¡¡ LA PERSONA QUE S´OMPLE I S´AL-LEGRA DE LA FELICITAT DELS ALTRES, CREA LA SEVA PROPIA FELICITAT.
Que dolenta que es l´enveja Senyor¡ I quan de mal que fa¡¡¡
Vos desitjo de tot cor que es resolguin tots els vostres problemes.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

UN BLOG CASOLÀ, FAMILIAR I PER QUI EL VULGUI LLEGIR

Bon día: Encare que no m´el deixin publicar i no ser el perque el meu es un blog, familar, casolà, per qui el vulgui llegir. Suposo que reparan aviat aquest error. Es un blog plé de bona voluntad i entreteniment i sense cap lucre.Montserrat Llagostera Vilaró

XISTE PORTADA PATUFET ANY 1973

TRADUZCO AL CASTELLANO: EL PERIODICO DEL PADRE PONE AUMENTOS ESCOLARES.
Y EL NIÑO LE DICE:
- NO TE PREOCUPES PADRE; CUANDO SEA UN GRAN FUTBOLISTA Y GANE MUCHO DINERO, IRE A LA ESCUELA , NO QUIERO SER UN ZOQUETE.
I a passar bona tarda. Desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 16 de septiembre de 2008

PARE RECORDO...

EL PARE, LA MARE I JO AL MIG DE TOTS DOS. ERA L´ANY 1956. EL PARE TENIA 44 ANYS, LA MARE 45 ANYS I JO 7 ANYS.


Bon día : Avui retrocediexo a l´ any 1956.


Ja vaig recordar en una altre pàgina quand el pare feia teatre.Però avui buscant records m´ha vingut a les mans un programa d´aquella época, quand jo tenia 7 anys y el pare 44.


Quand algún diumenge a la tarde anave a veurel actuà en el Teatre d´Aficionats, qu ell dirigia.Jo m´ho passaba molt bè, savorejant aquellas bossetas de paper de diferents colors, plenas de patates frejides,me les menjava poc a poc, perque duressin tota la tarda. Desde sempre m´hen agradat el teatre, el Cine, escoltar la radio. I comque era una nena bastan quieta observaba molt , parava l´orella a les converses dels grans.


El pare deia que ficava el nas per tot arreu. El ser tan observadora de petita, fa que m´enrecordi de tantas coses.


Per mi reviure els bons records, amb dona noves energies i una pau interior molt gran.Inclùs amb rejoveneix.


Aquesta mania que hi a ara de volguer que les persones no recordin el passat i nomès centrarse en el present.A mi no m´agrada gens. Es com si fossim robots. I crec que les persones sòm algo més.Tenim sentiments.


Jo mateixa gràcies a l´educaciò rebuda, m´ha servit per salvar molts obstacles en el present.I per això no vull oblidar mai la meva infantesa, ni els meus principis i valors morals i espirituals.


Jo matino bastan i desprès d´arreglar-me el primer que faig es escriure I desseguida torno al present i amb centro amb les feinas i a resoldre el millor que puc els problemes cotidians. I tambè disfruto de la familia, i amb la neta i el meu gatet Pipo , es una passada¡


Un dia plé de Pau , desitjo de tot cor, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró










lunes, 15 de septiembre de 2008

LA IAIA CARME,RECORDO QUE LA MARE M´EXPLICAVA...

LA PLATJA ON ES BANYAVEN LA MEVA IAIA I LA MEVA MARE.
LA MEVA IAIA CARME RIUS, POC AVANS DE MORIR TINDRIA UNS 50 ANYS, PERO ESTAVA MOLT MALALTA DEL COR



Bon día: La meva iaia Carme, no la vareig coneixe, nomès se d´ella, el que la mare m´explicava.Ja desde molt petita,una de les mevas aficiòns hen sigut entretindrem mirant velles fotografies.A casa dels meus pares ni havien moltes, però jo d´aquesta aia nomès en tinc una de molt petiteta, feta poc avans de que es morís.L´scaner es estupendo d´una foto de carnet, en surt una gran.



La meva aia Carme, va neixa a Tarragona, no se exactament si va ser a Reus, o a la capital.



El que si vareig coneixe, i m´enrecordo d´ell.Era el seu germà, l´oncle Salvador.L´ anave a veurel a Barcelona, amb els meus pares, a la Clínica on el varen operar.Jo era molt petita. Però es com si el veigès. Diuen que tinc molta memòria fotogràfica.



La mare m´explicava, que es va casar molt joveneta amb l´ avi Daniel.Tots dos tindrien uns 17 anys. I que devegadas, quand la meva mare era més grandeta, es pensavan qu' eran germanas.



Al poc temps de casada, va tindre en el meu tiet Daniel i cap d´un any i pocs díes a la meva mare.



La meva aia Carme, havia sigut molt guapa.I tant la meva mare, com el meu tiet, de joves eran guapissims.Jo no tinc fotos.Però les que hi havien a casa dels meus pares.La veritat es que semblavan dos artistas.El tiet era molt alt, semblava l´Errol Flin.I la meva mare, alta i esbelta, molt més alta que jo i de cara molt bonica..



La mare, tambè amb parlava de quand anaven amb la seva mare, a Salou, que aleshores era una platja casi verge .(Suposo que a Salou i aniria en vacances, vivien a Barcelona) tambè que la iaia Carme havia agafat reuma al cor, perque es deixava el traje de bany mullat posat a sota el vestit,
i pujava al tren, amb la roba molt mullada.No crec fòs d´això.



La aia Carme i el meu avi Daniel, es varen casar a molt joves, els seus fills varen neixa a Reus.Més tard anirien a viure a Barcelona.



Ella es va morì molt jove Tindria pòc mès de 50 anys.Estava malalta del cor.El sufriment i la maleida Guerra Civil, la varen envellir molt, perque no es podia cuidar.



Amb les persones que si que vareig relacionarme, de petita, es amb els seus nebots, que vivien a Tarragona, els tiets Eduard, Salvador i Pere. I tambè conec els fills d´aquets.El que passa que no els he vist desde que recent casats varen anar a Tarragona.



Però amb la Rosa Maria, la filla del tiet Eduard, es comuniquem de tan en tan per tfno. e Internet.



Avui he dedicat aquesta pàgina, a una aia que no vareig coneixe, però que n´he sentit parlar molt.



Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilarò.









domingo, 14 de septiembre de 2008

CUIDAR LA CONVIVENCIA I EL CARINYO

LA CONVIVENCIA I EL CARINYO COM LES FLORS HI A QUE CUIDARLAS


Bon día: Avui DILLUNS 15 DE SETEMBRE DE 2008.Fa 40 anys que el Gabriel i jo ens varem coneixe.Ahir ja vareig explicar l´historia.


La nostre receta:





Els dos tenim uns valors.


Ell es molt bona persona,


Tots dos tenim defectes,


Ens tolerem i respetem.


Som molt diferents en les aficions


Però cadasqu´u cultivem les nostres.


Sempre la veritat per endavan.


Molta confiança.


Sapiguer disculpar.


De vegades discutim, això es normal.


La vida ens ha donat entrevancs,


Agafats de la mà i amb molta Fe,


Els hem anat superan.


Els nostres signes bèn diferents,


Ell es Leo, jo Piscis,


Ell es foc i jo aigüa


A tots dos ens agraden els animals.


Però el més important.


ENS ESTIMEM¡¡¡.
Avui mès que mai desitjo amb tot el meu cor que tothom sigui feliç.Desde Valencia,amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilarò.




DEMÀ FARA 40 ANYS..

AQUESTA ES LA ENTRADA MEVA D´AQUELL DIA NO SE PERQUE LA VAREIG GUARDA




EL GABRIEL, PORTAVA TRAJE, CORBATA I BIGOTI DE XINO,AL CAP D´UNS DIES S´EL VA AFEITAR. TENIA 25 ANYS


AMB AQUEST PENTINAT ANAVA EL DIA QUE VAREIG CONEIXE EL GABRIEL, AQUESTA FOTO ES D´UNS MESOS ABANS, A L´ANY 1968. JO TENIA 19 ANYS





DIUMENGE 14 DE SETEMBRE DEL 2008

Bon día. Demà farà 40 anys, que un 15 DE SETEMBRE DEL 1968, ens varem coneixe el Gabriel i jo.


Escric avui aquesta memòria, perque es diumenge. i en aquest dia de la setmana ens varem veure per primera vegada.


Jo aquell día no amb trovaba gaire bè.Estaba costipada com una sopa i no tenia ganes de fer rès.Ni siquiera amb vareig fer el llit. Però el meu germà celebrava el seu 1er aniversari de casament.Encare que es va casar el 16., però va fer-ho en diumenge perque poguessin està tots junts.


Aquell día vareig anar a Missa a Sta.Coloma, que es on vivien i viuen el meu germà i la meva cunyada.


A dinar, també hi eran la familia de l´Isabel, la meva cunyada.I acabat el dinar, a la tarda, amb una de les seves germanas,la Marisa, que te un any menys que jo, ens anarem al Club Helena de Gràcia.

A mi m´havia maquillat l´Isabel, doncs degut el costipat feia molt mala cara.Això si, anava molt mudada amb el meu vestit de ganxet blau que jo mateixa m´havia fet, amb l´ajuda de la mare.


El Club Helena de Gràcia, era aleshores un Centre familiar, on hi feian Ball, Cine i Teatre. I si et cansaves de ballar, t´en anaves a la Sala de Cine, per el mateix preu.L ´entrada valia 50 ptas.


Els nois tenian d´anar amb americana i corbata.


Nomès arrivar, ja s´en va acostar el Gabriel, per demanar-me ballar.Es una bona paradoja que a ell no li agrada ballar i ens coneneissim ballant.A mi si que m´agrada i molt., ell prefereix els sports.Encare juga a fùtbol amb els veins , els diumenges al mati al polideportiu que tenim a en els jardins on vivim. Quand erem novios i fins desprès de casats, varen anar bastan al Club Helena.


El Gabriel anave amb un traje, amb americana i corbata, era obligatori. I amb bigoti de xino. Al cap d´uns dies s´el va treure.A mi no m´agraden els bigotis.


Vàrem estar ballant tota la tarda. Però no quedàrem per sortir.Nomès amb va preguntar, on acostumava a anar.Jo li vareig dir:- Els dimecres a la tarda, vaig a ballar sardanes a la Plaça de La Catedral.


El dimecres següent m´el vareig trobar a l´estació de Correus, esperan-me. Amb va acompanyar, però com qu´ ell no en sabia de ballar sardanes, es quedava mirant-me fins que s´acabava la sardana.


El diumenge varem anar a Missa , a l ´Esglesia de Betlem a Les Rambles. A la tarda tornarem al Club Helena. Desprès ja començaren Les Festes de La Mercè i continuarem sortin a veure la Cabalgata, a passejar. I tambè anavem a visitar Museos.Aleshores anava on jo volia.


I el 5 d´Octubre, encare no feia ni un mes que ens conexiem.Amb va dir que m´estimava.


Jo li vareig que anessim a poc a poc, jo tambè l´estimava pero feia molt poc que ens coneixiem al día següent va parlar amb el meu pare.I a partir d´aleshores ja va entrar a casa. I al cap d´uns 15 mesos al 28 de Gener de 1970, ens varem casar.



I amb aquets records acabo. Un dia ple de Pau i Amor,vos desitjo de tot cor, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 13 de septiembre de 2008

HISTORIETA REVISTA PATUFET

DE LA REVISTA PATUFET ANY 1972.

RIEM UNA MICA¡¡¡ Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 12 de septiembre de 2008

STA. FE DEL MONTSENY

JO EL MES DE MARÇ DEL ANY 1970, A STA. FE DEL MONTSENY. ESTAVA PELADA DE FRED.
EL JORDI LLEONART, GRAN AMIC D´EN GABRIEL, ENREGANTME EL RAM DE NUVIA. ELL VA SER EL MEU PADRI DE BODA



Bon día: Era el mes de març del 1970.Feia 2 mesos que el Gabriel i jo ens havien casat.Quan un diumenge varem fe una excursiò amb autocar, a Sta. Fe del Montseny, patronitzada per el Club Ajedrez de Barcelona, del que era soci en Jordi Lleonart, molt amic del Gabriel i tambè va ser el meu padri de boda.Aleshoras, encare que el pare acompanyès a l´altar a la nùvia i havia el padri de boda, que regalava el ram a la nuvia i l´hi portave a casa, ( a mi amb va recitar un vers molt bonic)i aleshores ja es podia anar a l´Esglesia on esperava el nuvi.



Nosaltres encare varem tardar 2 anys a tenir cotxe, o sigui que les excurssions les feiam en autocar i tren.



Jo amb vareig axecar de bon mati i vareig preparar empanadillas d´atún, uo dur, olives rellenas pebrot. I tambè carn rebossada, uns entrepans, la bota de vi, la cantimplora i cap a l´autocar. Era el començament del meu embaraç i amb vaig marejar com una sopa.Jo mai m´he marejat, en els viatges, només quan he estat embaraçada.Va ser una excursió molt divertida, cantan . Varen coincidir amb joventud que coneixiem de vista del Club Helena.Tambè amb un company de la meva classe, aleshores jo encare anava a l´Institut Francés, doncs en varem casar el començament del 2º trimestre.



Jo no anave preparada de roba, doncs no anava gaire d´excurssiò i fredolica que sóc veig passar un fred que amb pelaba.



Però la veritat es que va valdre la pena.Per mi va ser un dia inoblidable.Sobretot perque era el començament de casada i comque el Gabriel i jo varen festejar molt poc temps, tot era una novetat i una il-lusió.



I avui he trobat una fotografia d´aquell día i dit i fet m´he posat a escriure aquesta memòria.



Quan recordo a les persones que hen passat per la meva i vida , procuro posari carinyo. I si ens hen fet mal, encare que de vegades tingui ràbia. desseguida amb poso el "chip" del perdò.



Ja he dit en altres escrits que no es que tingui memòria selectiva.Sòc jo la que selecciono la memòria, ja prou que voldria borrar els fets de les personas que ens hen fet mal, de quan en quan tambè els repaso i però no vull ser renconiosa.Encare que devagades "Perdono, pero no olvido."i els bons cristians tenim tambè que oblidà les rencunies.



Quan era petita i desobedienta, el meu pare amb castigava fent-me escriure el que havia fet malament. A mi no m´agraden els càstics psiocològics escrits.Perque poden crear rancùnia.I els vareig estripar. Encare que sempre dic que s´ha d´educar a les criaturas. Sino mireu el que està passant ara.



De tot cor vos desitjo un bon fi de setmana. Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró