Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 31 de agosto de 2008

LA TIA PEPETA

JOSEFA PRADO MORANCHO, LA TIA PEPETA, l´any 1967, el dia del casament del meu germà.



DILLUNS, 1 DE SETEMBRE 2008

Bon día: Un persona importan de la meva infantesa, va ser la tia Pepeta.Era la cunyada del meu avi Celestino(no tinc cap fotografia d´aquest avii tampoc el vaig coneixe), que era el pare del meu pare. I la iaia de la meva estimadas cosinas Maria dels Angels i Rosa Maria.Una filla del tiet Joan, i l´altre del tiet Joaquim.Pero amb la que vaig tindre més relació va ser amb la Maria dels Angels, perque eram casi de la mateixa edat.



A casa l´estimavem molt. Ens venia a veure i nosaltres també anavem a visitarla.Encare que, quando jo era petita ella vivia sola el Clot, prop del seu fill Joan. casi sempre estava a casa d´aquest fill, ja de més velleta s´ aniniria a viure amb ells.



Estic molt agraida, amb ella, doncs quand es va morir el meu avi Daniel s´hen va emportar uns dias i vaig poguer estar amb la Maria dels Angels. I s´ens emportava a passeig i el Cine.



Jo, de petita, vareig portar roba molt bona de la Maria dels Angels.I jo anave molt modada, perque la deixava nova i ella vestia molt bé.Eran de familia acomodada.I quand anava a pasar uns dies a casa seva amb sentia com una nena rica.Perque la Maria dels Angels tenia unas ninas molt macas, i me les deixava.Aleshores la tia Pepeta, ens mimava a totes dues molt.



La tia Pepeta, tenia una germana, que semblava la seva bessona.Es deia Lluisa, i casi sempre anven juntes.



Tinc que dir, que també m´enrecordo molt dels pares de la Maria dels Angels, els tiets Joan i Enriqueta, iels hi estic agraida perque amb deixavan passar alguns dies a casa d´ells.I es que el no tenir germanas, per mi era molt bó poguer compartir jocs amb la meva cosineta.



Ara m´agradaria poguer parlar un día amb la Maria dels Angels.Pero no tinc el seu tfno.I comque no ser el connom del seu marit, per els llistins tampoc ho puc buscar.



La tia Pepeta, va tenir que passar per la gran pena de veure morir els seus fills.Amb pocs anys de diferencia.

I ella ja es va morir, ja fa bastans anys, molt velleta.Amb més de 90 anys. I acabo per avui dient que sempre la portaré al meu cor i pensament, com una de les personas importants i estimades que hen passat per la meva vida.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


















































sábado, 30 de agosto de 2008

LA PLAÇA DE LESSEPS DE GRACIA (BARCELONA)

LA MARE I JO EN UN RECO DE LA PLAÇA DE LESSEPS. ACI, JO TENIA 14 ANYS.
Bon día: De vegades sento nostalgia de Barcelona.

I ara recordo el que era per mi La plaça de Lesseps.

Quand era petita,Plaça de Lesseps, s´en deia el tros en el que está el metro i l´Esglesia(on vaig fer la Primera Comunió).L´altre tros, on acavaba el meu carrer Menéndez y Pelayo, era La Plaça de la Creu. Aleshores estava sense arreglar.

Quand ja vareig ser més grandeta, tindria uns set anys, o vuit, la varen començar a restaurá i construiren el Grup Escolar Rius i Raulet, al que vareig anar dels 9 als 12 anys.

Encare m´enrecordo el día que la va inaugurá l´ Alcade de Barcelona, que aleshores era el Sr.Porcioles, i va passar a formar part també de La Plaça de Lesseps,ja mai més es va dir de La Creu.

Aleshores, al sortir de l´escola, ens hi quedavan a jugar una mica amb les amiguetas, encare que poca estona, doncs el meu pare no l´hi agradava que estés massa al carrer.

Quand ja vaig ser més grand, també m´hi pasejava amb la meva mare.Sempre ens hi aturavan, quand tornavem algún diumenge de Missa de Sant Josep de La Montanya.

Després, els primers 6 anys de casada.Mentres vareig viure a Barcelona.I quand ja havian nascut el Pere i el Jordi, havien instalat un Tiovivo i els portava a jugar.

Tinc moltes ganes de anar un día tranquilament a Barcelona i pasejar per Gràcia, Sta.Coloma, Hospitalet, El Clot, La Plaça de Sant Jaume.Inclús m´ agradaria tornar al Club Elena, amb el Gabriel, es clar.No sé si encare hi deuen fer ball.

Faig constar que encare que parli molt del passat, també visc el present i dusfruto molt, amb els fills i marit i sobretot amb la neta.

Però aquet blog, passat amb un disquet els hi deixaré en els meus fills, perque conexin una mica com va ser la meva infantesa i adolecensia .I com pensava amb la meva maduresa.

Ara que está tan de moda, tractar el cervell, com un simple ordenador i volgué borrar els records, perque la memória quedi neta, i viura només el present.Jo disfruto també recordan el passat i com a tossuda que sóc, no el vui borrar.Seria com borrar la meva identitat.El present m´el vaig forman día a día, el millor que puc.

A passar bon diumenge.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


viernes, 29 de agosto de 2008

QUIN GAT¡...FA PLORAR EN PERET

AQUEST ES EL LLIBRE DE L´ESCRIPTORA LOLA ANGLADA, DEL QUE HE COPIAT AQUEST RELAT
EL MEU FILL PERE L ´ANY 1972, ENCARE NO TENIA ELS DOS ANYS, ELS FEIA PER L´OCTUBRE, I EL MES DE NOVEMBRE VAREM COMPRAR EL GAT.

EL GAT, QUE COMPAREM, QUAN EL MEU FILL PERE TENIA 2 ANYS. VA VIURE 18 ANYS I ES DEIA TOM.COM EL DEL CONTE.


Bon día: Avui començo el día amb aques relat, de l´admirada escriptora, dibuxant, ceramista, que va ser, Lola Anglada.

L´he copiat d´un tros seu llibre per infants EN PERET.

----------------------------------------------------------------------------------------------


QUIN GAT¡...FA PLORAR EN PERET

Mireu, a l´ultim el Gat l´ha fet plorar. És clar, a ningú, més que aquest Gatet, s´hauria acudit de dir-li que les ratetes i els conills ja no l´estimen.

Tan sentit que és aquest vailet¡. Plora amb molt de sentiment, plora que plora, i el seu desconsol és tan gran, que en Tom el sent de la porxada estant. En Tom, ben al contrari d´en Peret,no s´hi pensa a deixar el seu jaç, i amb el fred que fa, corre a veure el que pot passar-li.

En Tom corre vers la cambra d´en Peret i no troba el llit del noi. Cerca que cerca el llit i el veu a la feixa de les coliflors.

En Peret, que sent els esbufecs d´en Tom, corre a treure el nas dels llençols, i veu en Tom, blanc com els conills i les rates. I pensa:- Per què serà que avui en Tom porti vestit blanc?

És que les ratetes han foradat les saques de farina que hi havia a la porxada, i la farina ha caigut damunt d´en Tom mentre dormia.Com riu en Peret¡ Però es recorda que la Rateta li ha dit que no era bondadós pels conills i pensa d´anar a socórrer-los.

En Peret s´aixeca del llit i com que fa molt de fred, s´abriga amb una manta.En baixar del llit, els peus li piquen damunt del gebre.Ell prou es posaria les espardenyes i es vestiria; però els socors als conills apressa, perquè recorda que l´aigua els entrava a la lludriguera.I s´en va al bosc.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Avui a les 7,3o del mati.Fullejan aquest llibre, m´he trobat aquesta página, i la meva sorpresa, ha sigut, que el gatet del relat es diu Tom, com el que vaig comprar cuand el meu Pere tenia 2 anys.

Aquest llibre de la Lola Anglada, li va regalà la tieta Maria, quand era petit.Però jo no l´havia llegit.

Desde Valencia, amb carinyo, vos desitjo un dia plé d´Al-legries i de Pau i naturalment d ´Amor.

I felicitats a totes les Roses¡¡¡. Montserrat Llagostera Vilaró.









jueves, 28 de agosto de 2008

EL DIA QUE EL MEU PARE VA TAPAR ELS MIRALLS

EL MEU PARE, MOLT RECTA I BONA PERSONA
ALS 16 -17 ANYS, JA M´HAVIA PASSAT LA TONTERIA

ACI TENIA 12 ANYS. L´ANY 1961






Bon día: Son les 7,30 del matí.

Ara torno cap el passat.

Era l´any 1961, jo tenia 12 anys. Aleshores, estaban de moda els crepats. I les nenes "tontes" com jo, voliem ser grans. A mi m´agradaven els pentinats de la Brigitte Bardot, de la Gelu..I comque tenia el tipet de més gran, amb passava molt de temps devan del mirall crepan-me el cabell.

Aleshores estavan de moda els "piropos". M´hen deian molts.I per carrer els nois m´anavan el darrera.Jo estava cofoia, perque amb la meva inocencia, s´hem pujava l´autoestima. Ara si pogués amb donaria a mi mateixa, un parell de bolets i amb faria trenetas.

Veiam els nois com "príncipes azules", les cançons eran románticas, no es parlava de sexe. Ara dic que si hagués vist aquets monstruos maltractadors que surten a les noticies T.V., pot-ser m´hauria fet monja, ja que sempre he sigut molt devota.Penso que alguna vegada també haurien de posar els homes bones persones, com exemple ja que afortunadament també ni han.Jo gracies a Dèu, he tingut molta sort.Tan amb el meu pare, germà, espòs, fills i marit, tots bones persones.

Ara, puc imaginar-me el que patiria el meu pare.Ell, era molt sensat i m´estimava molt.Li estic agraida, perque gràcies amb els seus consells, no amb va passar mai rés dolent.

Doncs, degut a a les hores mortes, que hem passaba devant del mirall, un dia va decidir tapar-los(però només per un dia). I jo a les hores amb mirava amb el ganibet del pà

De vegades algunas amiguetes i jo, ens emportavem la laca a la cartera, i quan arrivabem a l´escola, una mica abans de començar la classe, ens crepaven el cabell, d´una manera exagerada.

Fins que un bon dia, a la Peluqueria amb varen fer la permanent. Després de més gran només m´ el crepava una mica, perque s´aguantés el pentinat.I en cambi ara, no m´el deixo crepar a la peluqueria perque dic que fa de senyora gran.

Passada aquesta época tonta.Puc dir que sempre he sigut molt sensata.
Els burros també ho sòn, ja,ja.Jo tinc molt carinyo per aquets animals.El llibre "Platero y yo" de Juan Ramón Jiménez, es un dels meus predilectes.

El meu pare, quand vareig ser més grandeta va ser el meu millor amic. Quand als 17 anys sortia a les 8 de la nit d´Oficinistes, de classe de Taquigrafía, algun día al passava a buscar a la botiga on treballaba, aleshores, que també estaba a les Rambles, concretamen al c/. Pelayo.I li explicava les meves inquietuds, si m´agradava algún noi.Aleshores ell amb donave consells.

Ara acabo l´escrit d´avui, amb la conclusió ,que es molt bò que s´enseny als nens i tampoc s´els deixi passar sempre amb la seva.Perque a la llarga els pejudica més.Encare, que jo amb els meus he sigut bastan consentidora.

Que tingueu molt bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

EXCURSSIÓ A LA SERRANIA DE CUENCA

ESPESA VEGETACIÓ

AIXI DE PETITO ERA UN DELS CERVOLS QUE S´ENS HA CRUSAT A LA CARRETERA






Bona nit: Estic molt contenta.Fa un parell d´horas qu´ hem arribat, de l ´excurssió a la Serrania de Cuenca. Situada a uns 250 Kms. de Valencia.


Es un lloch preciós, amb molta vegetació i fauna.Cuand arrivaben a Tragacete,un poble situat a uns 70 Kmts. de Cuenca, s´ens han crusat per la carretera, una possible familia de cervols(ciervos), doncs ni havien de varias midas.Un era molt petitó. També hem vist cuervos.


Hem visitat el naixement del Rio Cuervo, que está situat a uns 12 Kmts. de Tragacete.


Ho he trovat molt cambiat, doncs fa molts anys que hi vareig estar.Está molt arregladet.Amb una passarela per la gent minusválida. El que hi observat que de la cascada baixava molt poca aigua,més endavan adjuntaré una foto.


Per mi aquests paisatjes son "LO BUENO, LO BELLO, LO AUTENTICO". I m´els memoritzo bé en la meva ment, per poguerlos continuar disrfrutan.


Diuen que CUENCA ES UNICA.I quina raó que tenen.¡¡¡


Després d´haver disfrutat d´aquests paisatjes tan preciosos.Hem dinat a Tragacete.


I finalment hem tornat cap a Valencia.


Que descansseu i passeu una bona nit.Vos desitjo desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 27 de agosto de 2008

LA RADIO

LA RADIO QUE HI HAVIA A CASA DELS MEUS PARES


Bones tardes: Desde petiteta que m´agrada molt escoltar la radio.


A casa meva estaba tot el dia en marxa.


Encare m´enrecordo que de petita el meu pare, amb renyaba perque feia els deures, escoltan-la


A les vacances de l´escola, per la tarda, recordo que emitian el Mundo Rueda. Jo era una fan de la Maruja Fernández i la Maria Matilde Almendros, que el dissabte a la tarda, junt amb Jorge Arandes i Federico Gallo, presentavan el programa Fantasia.Una vegada que el van presenta desde l´Orfeó Gracienc, vaig anar a veurels amb la meva amiga Cristina Montero, que vivia al costat.La veritat es que ens vam colar.Tindriem uns 9 i 10 anys.


També amb tota l´il-lusió, escoltava un dia a la semana, la serie Matilde, Perico y Periquin. I com reia amb les "meteduras de pata" del nen, que es deia Periquin.


A Radio Espanya, cada dia sentia els contes de "Cascabel". I el migdia a radio Barcelona, els de "Tambor"


Encare m´enrecordo dels "culebrons".Com Ama Rosa.D´això era molt petita.


Desde el llit, també parava les orelles, els diumenges a la nit. El pare posava el Teatro Invisible, i a mi m´enviaban a dormir.Pero jo escoltava la radio que se sentia desde el meu cuarto.I m´enamoraba de la veu d´en Juan Manuel Soriano


I ja de joveneta, a la tarda, quand podia, per les vacances de l´escola, esacoltava els Discos Solicitados.Una vegada li vaig dedicar un el meu germà, quand va venir de permís de la Mili. El disc es deia Et Maintenant, i el cantaba el Gilbert Beacoup.


Ara continua agrandan-me molt sentir la radio. A la cuina en tinc una. I escoltan música i alguns programas, la feina s´en fa més agradable.


I ara m ´en vaig a la cuina a fer una mica de feina i de pas escoltar la radio.


Que acabeu de passar un bon dia.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 26 de agosto de 2008

CARITAS PARROQUIAL

ESTO ES LO QUE QUIERO, SUPERARME CADA AÑO


Bon dia: Aviat iniciarem la nova temporada i obrirem el despaitx de Cáritas a la Parróquia. Jo perteneixo a l PARROQUIA DEL SANTISIMO CRISTO DE LA LUZ.


Ultimament estem atenent com pudem.Doncs, com ja vaig explicar, en un altre apartat per Semana Santa es van cremar els locals.Afortunadament l´Esglesia està intacta.Sembla ser que haviat començaran les Obres de Restauraciò.


Jo fa set anys, que vaig començar la meva tasca de col-laboraciò com a voluntaria.I puc dir, que he après molt. I que les hores d´entrega, han sigut per mi meravelloses.


He conegut gent d´altres cultures i races.També a persones magníficas.Senyoras i senyors, d´altres Parróquias, de més de 70 anys, que omplen les seves hores ajudan els demés hi que aportan la seva bondat i sabiduria.També a gent, més jove.


L´asistencia a les reunións, son una ensenyança i un intercambi d´opinions molt positiu.


Amb les meves companyas de la Parroquia, junt amb el Sr.Rector,hem format una pinya, i poc a poc m´he arrivat a sentir amb ells com una familia.


També puc estar aci, perque el Gabriel, també col-labora amb mi. De vegades si el día d ´atenció primaria, he tornat a casa una mica tard.
Ja m´he trobat el sopar a taula. Ell també m´acompanyar alguna vegada amb el cotxe, si es que a pogut, es clar. Ara tindrá més temps.


De vegades he tornat a casa amb el cor encongit si hem atés algún cas greu, però amb l´esperança i la fe de que ja es podrá solucionar.


La veritat, que es que quand veus a persones, que han tirat envadan, es el millor regal de Pau Interior i Felicitat que podem rebre.


Conque les persones ateses son del barri, quand surto a comprar amb paren i avui et fa un petó una negra, demà una sudamericana., rumana..


Amb sento ciudadana del món¡¡¡


I plena de ganes de superarme, i tenir forces, per començar el mes de Setembre el nour curs, acabo per avui.Amb carinyo desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró.


lunes, 25 de agosto de 2008

SOC MOLT TOSSUDA, FINS QUE NO SURTO AMB LA MEVA...


Bon día: Ja m´ho deia el meu pare de petita que era tan tossuda que semblava "aragonesa", (no vull faltar, però es la fama que tenen).I es que si amb deia que no d´una cosa no parava, fins que ho conseguia. Està clar qé eran coses sencillas.Com anar a jugar a casa d´una amigueta.

El pare volia que anés a l´escola per un carrer.Doncs, jo passaba per un altre, per trucar a les amiguetas i anar juntes.Desprès li explicava.I de vegades amb guanyava algún cástic, però jo ja havia sortit amb la meva.Preferia que amb castiguessin, que dir mentidas.Ara continuo igual, perque les mentides tenen les potes curtes.

El ser tossut vegadas es una cualitat.Perque es logran moltes coses i positives.Encare, que alguna vegada també fallin.No sé si lo meu será més constancia, que tossuderia. Però aquesta manera de ser a mi m´anat molt bé.

Ja qui hem diu, que més que tossuda sóc constan.Jo no hem deixo vence facilmen i m´en he sortit de moltes dificultats.

Un altre tossuderia va ser el volguer-me que dar a Valencia, fa 15 anys, quand en Gabriel va perdre la feina.I erre que erre, tot es va solucioná.

I tossuda que tossuda, quand m´axeco el dematí, molts dies, es clar que matino bastan, amb poso a llegir o escriure, en contes d´agafar el "mocho" i netejar la casa.

Jo dic, això ja ho faig més tard.M´agrada començar el día fen lo que vull.

Els altres encare dormen i no amb moltestan.

I ara s´hem a posat el cap apendre l´anglés i no pararé fins a cosseguiro.

De vegades val la pena ser una mica tossut. Fins i tot es vencen malaties, es puja l´autoestima.

També m´agrada solucionar-me, si puc els problemes tota sola

Si hagués fet cas el meu pare, en principi, només hauria tingut un fill. Ell era sobreprotector.I n´hi tingut tres de fills¡¡¡També la meva il-lusió va ser casar-me als 20 anys, amb un noi bona persona, que fós més gran, i aixi va ser.

De vegades amb sento com una gallina cloca.I protegeixo molt el noi que tinc a casa.Coses de mare¡I sóc tan tossuda, que no paro de demanar-li a Nostre Senyor, amb tota la Fe del meu cor, per el meu fill perque es trovi cada dia millor. Sembla que mica a mica i amb l ájuda del metge ,ja es va consseguinJo no amb deixo vença no.

Ara amb els meus 59 anys.Tinc moltes inquietuts. I amb la meva tossuderia, crec que les conseguiré.Al menys unes cuantas.

I ara si que amb vaig a posar amb les tasques de la casa.

Amb carinyo, vos desitjo que tingueu tots un bon día. Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró




UNA PAGINA DEL CANTO DEL PAJARO -ANTOHNY DE MELLO. J.S.


Bon día: L´historieta es diu RICOS.


EL MARIDO.

¿SABES QUERIDA?

VOY A TRABAJAR DURO

Y ALGÚN DÍA SEREMOS RICOS


LA MUJER:

YA SOMOS RICOS, QUERIDO.

NOS TENEMOS EL UNO AL OTRO.

TAL VEZ ALGÚN DIA,

TAMBIÉN TENGAMOS DINERO.


Y per avui rés més, desitjo com sempre un día feliç, plé de Pau Interior.Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 24 de agosto de 2008

REQUENA

MAZA FANG.GABÓN.MADERA.42 cm




GORRO MATAKAM.FIBRAS VEGETALES.MONTES MANDARA,CAMERUN.-NIGERIA.




FIGURA ANTROMORFA.TANZANIA. MADERA. 36 cm.




MUÑECA SUKUMA DE LA FERTILIDAD.TANZANIA.MADERA.CALABAZA Y FIBRAS.




ESPADAS , RITUALES BAMUNES. OESTE DE CAME. 66 Y 52 cm.




EXOTO SAO.TERRACOTA. 17 cm.alt.




JINETE KOTOKO. CERCANIAS LOGO CHAD. BRONCE 4 cm.




JINETE KOTOKO. CERCANIAS LAGO CHAD. BRONCE. 4,6 cm.




MUÑECA HIMBA.NAMBIA.MADERA Y DIVERSOS MATERIALES. 29,6 cm.




PEINE DE TELA KIRDI. MADERA Y FIBRAS. CAMERUN NIGERIA.24 cm.




MUÑECA DOWAYO. MADERA Y DIVERSOS MATERIALES. CAMERUN.27 cm.




FIGURA TEKE.CONGO.29,5cm.-GEMELAS CHAMBA NIGERIA, 51,6 cm.MADERA, CUENTAS Y PÁTINA.






LA EXPOSICION ESTA EN EL TEMPLO DE SANTA MARIA DE REQUENA, DEL 19 DE JULIO AL 31 DE AGOSTO DE 2008.







Bones tardes:Aquest matí, hem anat a Requena, un Municipi de la Comunitat Valenciana, situat a uns 70 Kms. de Valencia ciutat.





Es famós per els seus bons vins. El dimarts día 26 d´agost, comencen Las Fiestas de la Vendimia, aquest Municipi son castellano parlants, encare que també es parli el valencià.









Avui hi havia Mercat Medieval i l´hem anat a visità.









I ells com sempre caminavan depressa i jo anava badan i per casualitat he vist el Templa de Santa Maria i els he plantat a tots dos.-Nois si no voleu entrar espereu-me aci,perque hi ha una Exposició que no me la vull perdre. I dit i fet hi entrat. Després també o han fet ells.Però jo a la meva, qu´ells corren molt i així no es pot veure rés.









L´ Exposiciò era d´una col-lecciò d´objectes fets a l África i m ´agradat moltíssim.Tant es aixi que he comprat el llibret amb les fotografies dels objectes i ni escanejat unes cuantas, per posar el blog.









El Mercat Medieval era com sempre.Gent disfraçada de l´época.Trovadors. Venta de pulseres, i altres coses.Herbolaris.Tambè ponys, que montaven alguns nens/as.Però la questió es que jo hi sortit amb la meva com sempre, ja,ja..I he pogut visitar l´Exposició.









Aviat hem tornat cap a casa perque volien veure les Carreras de Fórmula 1, per la T.V.3, que tambè es veu a Valencia. I en ben dinat.Jo m´hi posat a escriure al blog.









Com sempre amb despedeixo desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.





-------------------------------------------------------------------------------------------------

sábado, 23 de agosto de 2008

COM VAIG VIURA DE PETITA., LA FESTA MAJOR DE GRACIA

AIXI ERA LA PLAÇA DEL DIAMANT, QUAND JO ERA PETITA, AMB AQUETS LATERALS ESCALONATS, QUE SERVIEN PER SEURE, JO MI PASEJABA PER SOBRE.
UNA FOTO DE LA MEVA INFANTESA, AMB LA MEVA ESTIMADA MARETA.


AIXI VESTIA EL PALLASSO PERICO.


Bon día: Són les 8 del matí, i ara estic escrbin sobre la Festa Major de Gràcia, que es celebra a Barcelona, per la Mare de Dèu D´Agost, Sta.Maria de l´ Asunciò, com la vivia jo de petita.


Gràcia, com ja he explicat altres vegades, era el meu barri.


Aleshores, guarnien els carrers. I feian concursos i donaven Premis.


El carrer que tenia més aprop de casa era el C/. Mateu, i per la nit desde el llit, sentia les músicas dels balls.Alguna vegada hi anava amb la mama i ens ajuntavan amb les meves amiguetes les germanes Perarriera i la seva mare, que vivien en aquell carrer i treian cadires les mares es sentavan i les nenes ballavem, entre nosaltres. No sé perque en el meu pare, no li feia massa gràcia que hi anessim.


Però el que recordo amb més tendresa es l´entoldat de la Plaça del Diamant(del que parla en el seu llibre, del mateix nom, l´escriptora catalana Mercé Rodoreda).


Alguns anys havia vingut a dinar a casa, la meva cosineta Rosa, i la mama ens portava a l´entoldat d´aquesta plaça , on feian berenar i espectacle pels nens.


L´animador de la festa, era el pallasso Perico, que no anaba maquillat, però portava un sombrero tipo bombí i un nas de plástic vermell.Com el del dibuix qu´he posat a dalt.


Recalco, que aquest dibuix, no l´he fet jo.Es d´una postal.


Només entraban a l´entoldat, ens donaven una bossa amb un panet rodò amb embutit.I correns anavem a agafar lloch per sentanse. Alla també m´hi trovava els germanets que anaven a la meva classe el José i el Luis Plaza.


Primer ens feian titellas.I les miravem, sentats a terra per estar més aprop.Desprès, tornavem al nostres assientos.


El pallasso Perico, feia les seves gracietes, i cridava alguns nens o nenas a l´escenari perque col-laboressin amb ell. Desprès venian els jocs de mans.Alguns mal-labaristas. I també la clásica parella de pallassos"Gustavo i Augusto", jo m´enamoraba del de la cara blanca.Amb aquell vestit, lluent plé d´estrellas i el gorro de "Mago".


Un any al c/. Mateu, va guanyar el primer premi.Varen fer festa grossa. I tambè van montà Cine al Carrer.Recordo que ens van posar "Contra los Fantasmas" de Bout a Bout i Lou Costello i un altre pel-licula, que només vaig veure començà, perque es va espatllari encare que la varen arreglar, el pare va vulgué anar cap a casa.I jo fen pataletas i plors p´ el carrer perque volia quedar-me.


Tenia ganas de ser gran, per poguer anar a ballar a l´entoldat. Bocavadada contemplaba a les noies que amb els seus millors vestits anaven a ballar.


I un any, amb 15 anys., el meu somni es va relitzar i l´Isabel Soler, que era amiga i companya de treball, tenia unes entradas i amb va invitar. Recordo que va actuar el cantant Lorenzo González.També n´hi havia d´altres.Però aquest era el més conegut.


I vaig tornar a casa amb uns ulls de felicitat ¡¡¡


Veieu.No tenia diners.Però com disfrutave "gratis"¡¡¡.Que consti que no sóc"gorrera", ja, ja...


Només compartia i aceptava els regals sans que m´oferien.


I acabo amb aquest record.


L´atre dia parlan per tfno. amb una amiga de Barcelona, la Cristina Montero, que viu a Gràcia, va dir-me:-Montserrat la Festa Major, ja no es el qu' era. Ara ja molt gamberrisme.I les músicas estridents no deixan dormir.


A mi la música, no amb molesta.Amb els fills rockeros, ja hi estic acostumada.Però el que si amb traspassa l´anima de dolor, es el gamberrisme i les destrossas que fan.Fins i tot l´altre dia varen arrancar un semáforo a Gràcia. Hem progressat amb coneixements i també en gamberrisme i salvatjades i axò si que .NO HI DRET¡¡¡-


Que tingueu un bon diumenge. Nosaltres segurament sortirem a disfrutar una mica de la Mare Naturalesa.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.



viernes, 22 de agosto de 2008

VALLROMANAS

JO, DEVAN DEL POU DE LA CASA PAIRAL DE VALLROMANES. AGOST 1963
LA MAMA I JO, QUE TENIA 14 ANYS, EL MES D´AGOST DEL 1963, AMB EL GOS DIC.

Bon día: Ara recordo aquellas tres semanas del mes d´Agost del any 1963, que variag passar junt amb els meus pares en una casa pairal de Vallromanas.


Aleshores el meu pare ja havia tancat el seu taller i treballaba de dependent en una tenda de Optica i Presició del c/.Pelayo, cantonada les Rambles. Un del propietaris, que era un senyor, que el meu pare li havia fet alguns mobles, li havia proposat traballá amb ell.


Jo sempre dic, que aquest senyor, per mi va se com un padri.No tenia fills.I amb regalaba joguets bons


Doncs, al més d´Agost de l´any 1963, aquest senyor, que tenia una casa pairal a Vallromanas, li va deixar en el meu pare uns dias d´estada junt a la mare i a mi, el meu germà no hi era,ell estava fent la Mili al Sahara.


Tinc que dir que també li va anar molt bè, perque nosaltres erem personas de fiar.I el meu pare vigilaba les obres de modelació que s´estavan fen a la finca.


Al primer día, a la nit, ja hem varen picar els mosquits.Vaig aixecarme amb un ull, que no podia obrirlo.La casa era molt gran., rústica.Les habitaciones estavan a dalt.


Per mi, que només tenia 14 anys, amb resultava aborrit, perque trovaba a faltar les amigues i el anar ballar sardanas. O sigui que amb passaba el día llegin. A lla vareig llegir el llibre El General de la Rovère i també algunes Historietes Exemplars de Josep Maria Folch i Torres.


Pero el camp que rodejaba la casa era molt gran. I tambè hi havien "enjambres" d´avellas, Recordo,que un dia quand jo estava sentada a la gandula llegin, s´hem van acostar unes cuantas que anaven esverades.Aquell día els hi estavan treien la mel.Això deuria ser com una terapia., doncs ara, de vegades si amb voltan pel costat no els hi tinc cap por.

Hi havia un gos que era dels masovers, que es Deia Dic i amb vaig fer amiga d´ell.Sóc una persona que li agradan molt els animals.


A la finca hi habia un pou.


Algún día venian els propietaris a dinar i a passar el día amb nosaltres. I la mare es preocupava de que ho trobessin tot ben arreglat.Sempre patint p´el que dirán¡¡¡.Jo puc dir, que vaig ajudar molt poc.Deïa:-Es que son vacances mama.I la mama s´enfadaba una mica, no massa.

Passats els días varem tornar cap a Barcelona


I ara recordan i recordan.Veig que encare que no hagi tingut gaires diners, amb considero una persona feliç.I contenta de que els demés puguin estar bè.I he sapigut aprofitar aquets moments, quand es comparteixen coses.


Tambè havia anat amb Cadillac amb xòfer i tot, amb els meus pares i aquest senyor i esposa,una de les vegades a buscar bolets, un altre a La Garriga, a visitar a Mossén Ramón, un capellá que era molt vellet i vivia sol. Li deian l´Ermità. de Samalús. I jo tan joveneta, en aquells moments, era com si fos una nena rica.
M´enrecordo amb tot el carinyo del senyor propietari de la botiga, on treballaba el meu pare, de tots els seus companys i familia.
Desde Valencia, desitjo bon dia per tohom,amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

jueves, 21 de agosto de 2008

L´ELIANA ESTIU DE L´ANY 1975, I RESUM DE LA VIDA LABORAL D´EN GABRIEL FINS L´AGOST DEL 2008

EL LLIBRE ESCRIT PER EN GABRIEL.AQUESTA ES LA PRIMERA EDICIO PUBLICADA L´ANY 2004.
------------------------------------------------------------------------------------------------






EL PERE I EL JORDI, SENTATS AL BORDE LA PISCINA DEL XALET DE L´ELIANA- ESTIU 1975






EL GOS BEBEN AIGUA DE LA PISCINETA, AMB EL PERE I EL JORDI. ESTIU 1975








LA MEVA MARE I JO AMB EL PERE I EL JORDI. - L´ELIANA ESTIU 1975








EL PERE I EL GOS DRALL A L´ELIANA -ESTIU 1975












Bon día: Fa 33 anys, el Gabriel, que tenia aleshores 32 anys, anava i venia de Barcelona a Valencia, per assesorà l ´arranque Técnic, d´una nova Industria, que havian montat, junt amb uns socis d´aci Valencia, els propietaris de l ´Empresa, on ell trevallaba com a Ingenier Metal-lúrgic.




I aleshores ens van llogar un xalet per els tres mesos d´estiu a L´Eliana (Valencia). I al mes de Juny del l´any 1975.Amb els nens , que tenian aleshores 4 i 1 anys i el gat Tom de 3 anys(dins d´un cabacet tancat) pujarem a l´aviò per primera vegada cap a Valencia. Ens va vindre a recollir a l´Aeroport, un company, també catalá com nosaltres, però que ja feia temps que vivia a Valencia, i ens va acompanyar al xalet de l´Eliana.Desprès ferem molt bona amistad amb ell i la seva senyora, jo m´els estimo molt.

Doncs, quan varem arrivar a L´Eliana, jo amb vareig quedar bocavadada, ho vaig veure tot tan bonic¡¡¡ i amb va fer molta il-lusiò.




A l´Eliana, i varen venir a passar uns días els meus pares i també la tieta amb el su gos Drall, que desprès es va queda amb nosaltres, perque ella s´en va tenir d´ anar a França a veure una tia molt velleta. I van tenir que viure gos i gat junts. Jo vigilaba que no es fessin mal.Però el jardí era molt grand, i el gat persseguia el gos.




El jardi, tenia una mica d´hortet i alguns arbres frutals.




La veritat es que varem disfrutar molt.




La nostre intenció era continuar vivin a Barcelona. Però els senyors d´aci ens van proposar que ens quedessim,que el Gabriel, seria Director de l´Empresa. I cuantas voltes al cap li varem donar, avans de decidin-se.¡¡¡

Nosaltres a Barcelona i teniam la familia i les amistats. Viviem a Gràcia a cinc minuts de casa els meus pares. I el meu pare qu´era tan bò com sensat.Va dir-me.-Nena fes el que més vos convingui per el vostre pervindre. I al final comque Valencia, tampoc està gaire lluny de Barcelona. Varem venir cap ací.
Desprès venian a temporadas la tieta i el gos, i els meus pares.


Al cap 18 anys de viure aci. Desprès de les vacances d´estiu. El soci d´aci tenia més accions que els socis Barcelona, i li va dir en el Gabriel: -Ja no entres en el Organigrama.






Jo aleshores no vaig entendra res.Però després vaig trovar la resposta.L´havia utilitzat.
I el Gabriel, amb 50 anys, es va veure sense feina.Amb un nen de 10, l´altre qu´ estaba estudiant, i el gran que no travallava.Però varem quedanse a Valencia amb el cap ben alt.




A la meva mareta que no estava ja gaire bè, no li varem explicar. I quand va vindre a Valencia un mes.El Gabriel feia veure que anava a visitar clients pero la veritat es que sortia a buscar feina.
La mare es va morir l´ any 2001, sense enterarse de la bofetada que li havien donat en el Gabriel.En cambi a la seva tieta Maria, si que li varem explicar i comque era una persona molt forta de carácter, ens va dona tot el seu apoio.




El Gabriel, sempre amb diu que vareig ser la millor psicòloga, doncs desde el primer moment li vaig donar ánims.Quan va arrivar a casa destrossat,( d´això el dia 30 d´aquest mes farà 15 anys.). Vaig dir-li:- No et preocupis Gabriel, que sortirem endavan.




I ara puc dir, que la meva Fe amb Dèu, amb va servir per plantar-li cara a la vida.Amb tot el meu amor en vareig posar a les seves Mans.
Al cap d´un temps en Gabriel, va treballar per una Multincional d ´Acers, de col-laboració Técnica, fins l´any 2oo4. Aquest treball , fou compatible amb el de l´Universitat Politécnica.




A l´Universitat Politécnica, hi va treballar com a Professor d´Ingenieria de Materials desde l´any 1995, fins aquest mes de Juliol que s´ha jubilat.





Aquests últims cuatre anys, ha treballat, desde aci Valencia, com a Comercial i Col-laborador Técnic, per una important Empresa de Tractaments Térmics de Barcelona, també siguent compatible amb L´Universitat Politécnica.




A més a més es Secretari de l´Asociaciò Técnica de Ensayos no Destructivos, de la Comunidad Valenciana. També a col-laborat amb alguns números de la Revista Técnica Industrial, i altres Revistas Metal-lúrgiques.




Ha escrit el Llibre Principios Básicos de Ingenieria Industrial.(La foto del llibre, es pot veure a dalt de tot de la página)


Ha donat Conferencias . I cursets.





Ara te el projecte d´escriure un altre llibre.






I ara per acabar.Dic a les persones que es queden sense feina.Tinguin l´edad que tinguin, que avans d´ensorrarse, siguin positivas i lluitin.Perque casi sempre quand es tanca una porta, s´obren dos finestres.




Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.
-------------------------------------------------------------------------------------------------


























































































PER QUE, SENYOR PER QUÉ?

AQUEST RECORDATORI PER ELS QUE S´EN MORT EN AQUEST ACCIDENT

De vegades no ho entenc.De vegades, m´enfado, amb Vos. I amb dic Per qué Senyor Per qué?

I ara aquestas famil-lias pobretas. Que han perdut els seus estimats. Jo no Vos culpo, no Senyor,sóc una persona de Fe. Però torno a dir.Per què, Senyor per qué?

Doneu-los forces Senyor. Doncs es tan dificil donar conçol. Per ells les mevas pregaries.Per ells la meva Oraciò.Pero, el cap amb dona voltes i pregunto.Per qué Senyor.Per qué?

Els humans som tan poca cosa i devagades ens sentim superiors i tans fallos com tenim¡¡¡

Il-lumineu-nos Senyor.Perque les persones ens estimen més cada día en contes de fer-nos tan la punyeta.

Pero avui no deixo de preguntar-me.Per qué Senyor, Per qué?.

I ara un Pare Nostre pels familiars que quedan atormentats.Els que s´en anat ja descansen.

Desde Valencia, amb tristesa i molt molt Amor per aquestas personas desconssoladas.Montserrat Llagostera Vilaró.

UN ALTRE VINYETA DEL T.B.O, MOLT ANTIGA



DE TAN EN TAN M´AGRADA POSAR ALGUNA VINYETA DEL ANTIC T.B.O

Bones tardes.De tan en tan m´agrada recordar aquest antiga revista infantil i poso alguina cosa. Amb carinyo,desde Valencia Montserrat.

miércoles, 20 de agosto de 2008

L´UNIC AVI QU´ HE CONEGUT

EL MEU AVI DANIEL VILARO I LEOCADIA, AMB LA SEVA ESPOSA LA TIA GENARA MAINAR, GUAPA I ARAGONESA.


Bon día: Son les 7,30 del matí , DIJOUS 21 AGOST 2008.


Avui m´enrecordo del meu avi Daniel.L´unic qu´he conegut.


El recordo alt i prim.Amb olleres. I amb la seva gorreta, tipo "La Verbena de La Paloma".



De vegades ens portava a la cosineta Rosa i a mi a pasetjar per les Rambles,algún diumenge mentres la tia Genara, feia el dinar. Viivien al c/Wifredo, un carrer del casco antic, prop de les Rambles de Barcelona.Inclús a casa dels meus pares i havia una foto que estavem tots tres,pero no la tinc.



Era cosi germà del meu pare.Per això els meus dos comnoms"apellidos"coincideixen amb els del meu progenitor.Però aixis i tot, la meva mare era un any més gran qu ´el papa.


L´avi, va neixa a Cambrils (Tarragona), l´any 1889, i va mori als 67 anys, al 30 de maig del 1956, a Barcelona.



Era molt bona persona, amb un geni molt fort.I al contrari del meu pare, no era creient, ni gens religiós. Jo sé que si ara visqués s ´enriurie de mi.



Però respecto a les personas que tenen unes altres ideas que no son les meves. I de vegades reso per ell.



Cada un tenim unes einas per viure.I una de les meves es La Fe Cristiana.



La meva Primera Comunió que va coincidí, el dia que feia uny que s´havia mort li vaig dedicar amb ell.



El recordo molt carinyós amb mi. Quand amb veia es treia el turronet de sucre de la butxaca i m´el donave rient.



I aquellas tardes que pasavem assentats a les cadires de las Rambles , i feia veure se li enganxava la ma a la cadira i jo estiraba, estiraba. I feia petar la xerrada, junt amb la tia Genara, la meva mare i també de vegades amb la cusineta Rosa i els tiets Daniel i Lola.



En un altre apartat ja vaig explicar que la tia Genara, va ser la seva segona esposa, però comque era molt jove i es portava pocs anys amb la meva mare, sempre li vem dir tia, amb tots els respetes.



Ara aquesta paraula l´en fet mal sonant.I jo sempre dic que per mi va ser com una iaia.



També tinc a la memória. Quand l´anavem a visitar, perque l´havien operat, la Rosa i jo, amb la tieta Lola i la meva mare. I ens quedavem jugant pel pati de la Clínica mentres esperavan que s´acabés la visita i desprès entravem un moment a veurel.



Quand venia a casa, jo li deia a unes amiguetas que vivien al meu carrer.A vingut el papa de la meva mama.



Un día que estavam de visita a casa el tiet Daniel i Lola, la tia Filomena, que era una velleta que vivia amb ells, li va posar un gotet de mistela, i com que estava casi a front meu, jo el vaig agafar i quin tip de riure que es va fer.



També recordo que amb ell, anava a l´autobús 60, que era de dos pisos i jo sempre volia anar a dalt. Amb feia broma.-Ara es posará en marxa.I feia força endevant.I quand l´autobús ja corria. Reia:Veus, veus, quina força que tinc¡¡¡



El día que es va morir, va coincidir, amb un Homenatje, que el Grup Escénic de Lourdes, li feian al meu pare, que era el Director. I avans d´acabar-se la Festa al varen anar a buscar perque l´avi estava molt greu, A mi s´hen va emportar la tia Pepeta a casa seva. I vaig estar uns días allà, jogant i dormint amb la meva cosineta Maria dels Angels Llagostera,que vivia el c/ Rogent de la que he perdut el contacte i no se on viu, ni quin nº de teléfono te.



Punt i final d´aquest record i ara li resaré un Pare Nostre.



Desde Valencia amb carinyo.Que passeu molt bon día.Montserrat Llagostera Vilaró






NO HI HAN PARAULES DE CONÇOL

Ara miran i escoltan les noticies. Penso que no hi han paraules de conçol per les families qu´ hen pedut les persones estimades en aquest accident d´aviaciò.
Només pregarè a Dèu perque dongui forces a les families i els alivie de tant sofriment.
Rés més per avui.Amb carinyo i pena desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.

ELS MEUS PRIMERS ANYS A L´ESCOLA

SOC, JO, AL COL-LEGI DE STA. ROSA, EL MES DE DECEMBRE DE 1956, TENIA 7 ANYS


Ara a les 7 de la tarda torno a escriure.

Ja vaig explicar en una altre fulla. Coses del meu primer col-legi.Es deia Sant Josep i Sta.Rosa i estaba al C/.Sta.Rosa del Barri de Gràcia


Les primeras mestres Dª Pilar, que era molt velleta i era molt dolça i carinyosa i la Srta. Manolita que estaba amb ella i era molt jove Jo ja tenia 4 i mig, doncs, comque el curs començaba el setembre i els anys .els havia fet el febrer.Vaig començar el curs sen de les mes grandetas.


Comque era molt ploranera, amb pegaven i amb deian:
- Ets de sucre, ets de sucre. I jo amb "xivaba" a la Srta. i els castigaben de cara la pared o al cuarto de las ratas.


Els tres primes cursos les clases eran mixtas. I havia un nen que m´enrecordo del seu nom, pero no el dic, que deia que jo era la seva novia i amb donava floretes.I a mi m´agradava el seu germà.


El segón curs de classe, vareig tenir per mestre la Srta. Paquita.També era molt carinyosa.


El tercer la Srta. Mercedes, que era tan bona, que una de les vegades que vaig estar malalta, va vindre a veurem a casa.


En aquest Col-legi, tambe hi anava la meva amigueta Esther.Però ella es un any més gran i anava a una altre classe. I la amigueta, que vaig coneixa en aquesta escola va ser la Pepita Martinez, amb la que vaig mantindre amistad molts anys inclús va vindre a Valencia a veurens,.Però desde que va neixar el meu fill Albert que no en se res.Perque fa uns anys vaig trocar a casa seva i el seu marit, amb va dir que s´havien separat i vivia a Blanes.Jo no amb vaig atrevir a preguntarli més coses,perque amb va semblar que no havien quedat massa bé.


El capellà que ens donava Catecisme a aquesta escola era al Pare Coll, que amb va preparar per la Primera Comunió.


I l´ultima professora que vareig tindre va ser la Srta.Baró.Aleshores ja era més recta amb nosaltres perque ja eram més grandetas i després als 9 anys, ja vareig anar al Grup Escolar Rius i Taulet.


En l´altre apartat que parlo del Col-legi de Sta.Rosa, explico altres coses.


En aquest Col-legi.Tambè vareig interpretar teatre i recitar poesias. Recordo L¨ESCARBAT I LA PAPELLONA.L´Eusebi Fernández, era L´escarbat i jo La Papellona. I aquesta obra, la vem fer a l´Orfeò Gracienc.Tindriem uns 7 anys.A casa i havia una foto.Pero jo no la tinc.


Que passeu bona nit. Desde Valencia,amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


EL CRIST QUE AMB ENTENDRI EL COR

AQUEST ES EL CUADRO DEL CRIST RESSUCITAT DE LA LLUM, QUE ESTA A LA PARROQUIA DEL SEU NOM DE VALENCIA, LA MEVA PARROQUIA.


EL CRIST DE L´ESGLESIA D´UN POBLE DE PORTUGAL, QUE AMB VA ENTENDRI EL COR.

Bones tardes: l´Altre dia escribin sobre la meva estada a Galicia i en algun poblet de Portugal, vaig parlar d´un Crist que amb va entendri el cor, quan el vaig visitar la primera vegada i aquest viatge vaig volguer tornarlo a veure. Crec que era al poble de Carminha, no vaig comprar cap estampaPerò ara he trobat la fotografia, que li vaig fer fa set anys.Porta una peluca de cabell natural.Aquesta vegada vaig veure que en portaba una altre de cabell més ros.I amb pregunto.Serà el cabell la donació de personas que fan promeses?
Aquesta Esglesia també hi havia una gran estatua de San Cristóbal. I jo no entenc , però amb va semblà que l´estil era románic.Comque tot va anar molt depressa no vaig tenir temps de preguntar rés.Però igual que fa 7 anys, vaig sortir impresionada amb aquesta imatge.La mirada de dolor d´aquest Crist, amb va impresioná tan que el seu sofriment amb semblava real.


Encare que jo dic sempre, que en contes de tenir cruxifixes al capçal de llit, (nosaltres li tenim), més valdria la de Crist Ressucitat.Amb carinyo desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 19 de agosto de 2008

EL LLAC D´ANNA

A LA BARQUETA I ANAVEN EN PERE I EN JORDI,PETITETS. TINDRIEN 7 i 4 ANYS. LA PERSONA DEL MIG POTSER SERIA EN GABRIEL.LA FOTO LA FARIA EL MEU PARE
EL LLAC D´ANNA, AMB LA SEVA CATARATA


LA MEVA MARE FA UNS TRENTA ANYS, SENTADA DEVANT DEL LLAC D´ANNA


Bones tardes:Avui DIMARTS, 19 D´AGOST DEL 2OO8.,hem anat d´excursió al LLac d´Anna.Es la segona vegada que hi anem aquest estiu, que está anant per la carretera d´Albacete a 80 Kmts. de Valencia. jo tota contenta, doncs també han vingut el nostre fill gran Pere i l´Esmeralda la seva companya. I a l´Albert li agrada molt que vinguin els seus germans.

L´aigua estava molt freda, però ens hem banyat tots i hem jugat a pilota dins de l´aigua. Aquest lloch amb sembla meravellós .Es un com un petit Parc Natural.

Com més gran amb faig més estimo la naturalesa.

Ara ja fa una temporada que m´ha donat per rebuscar fotos antigas.I he trobat tres que va fer al Gabriel a aquest lloch, va uns trenta anys, quand només teniam en Jordi i en Pere, un estiu que estaban els meus pares amb nosaltres, en una d´aquestas fotos i surt la meva mareta. I es que quand anem a aquest llach,m´enrecordo d´ella encare més, i naturalment també del meu pare.I jo sempre i dit que las noies tiren més a la mare i de vegades els hi dic a les mevas nores, que estimin molt a la seva mare, perque quand no es té t´en adones del que es perdut.

I desitjant una bona tarda i nit.Amb despedeixo per avui.Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 18 de agosto de 2008

L´ESTHER BATLLE DIAZ, UNA AMIGA DE L´INFANCIA

L´Esther el día de la seva Primera Comunió, l´any 1956, jo al seu costat.Uns amiguets i les sevas cosines, al terrat de casa seva.La foto esta molt gastada de tan portar-la al billetero.


Bones tardes:Ara endreçan fotografías. He trobat una l´unica que tinc de una de les amiguetas, més amiguetas de l´infancia,l´Esther.


Vivia al mateix carrer que jo, a Gracia, a Menéndez Pelayo, o bé Torrent de l´Olla, com li volgueu dir. Tenia o té, 1 any i uns mesos més que jo. Si que m´enrecordo que el seu cumpleanys era el día 8 de Decembre, perque coincidia amb l´Inmaculada i aleshores també día de la mare.


I ara també anb ve a la memória que aquest mes fa 40 anys que es va casar. Tenia uns encare no 2o anys.Aleshores ens casavem molt joves.I jo vaig vindre al teu casament i dos anys després tu al meu.I quand et vares tallar el cabell la meva mare deia que s´assemblava a la Liza Minelli.


No se que haurà sigut d´ella, perque desde que es va morir el meu pare i d´àixò ja va fer 17 anys el mes de febrer, que no se res d´ella.Aleshores els seus pares varen venir a l´enterro. i amb varen dir que ja era avia.


M´enrecordo tan de tu Esther Batlle Díaz. De les hores que durant les vacances ens passavem jogant al terrat.I xerravan amb un altre nen el Fernandito del balcó d´en front.Estavam tant bé juntes.I aquella vella tortuga, que era del teu pare i aleshores ja tenia molts anys.I era molt gran.Sempre estava al terrat. També m´ enrecordo del teu avi el Sr. Joan.I la Sra. Miquela que vivia al pis de sota i ens renyava perque saltaban i feiam goteres.


Tu tambè venias a casa meva a jugar. Juntes varem anar al Col-legi de Santa Rosa.Després tu continuares a l´Escola de la Dona de la Diputació i jo al Grup Escolar Rius i Taulet i desprès a Oficinistas.


Ara de tu només amb queda aquesta foto velleta i trencada de tant portar-la al billetero. Ojala et trobés per Internet i pogués conectar amb tu.Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 17 de agosto de 2008

L´ENCANT DE GALICIA

UN PLAT EXQUISIT¡¡¡


Bon día: Avui DILLUNS (LUNES),18 AGOST 2008, a les 7,30 del matí, i amb l´agradable silenci,vaig a escriure una mica més del viatge a Galicia, tal com el vareig sentir jo en el meu interior.

Aquesta vegada, no varem puguer anar a las Isles Cies, perque va fe mal temps.I el dia solejat, que va ser l´ últim hi havien unes cues molt grans i ja s´havien acabat els billets per el baixell.Jo ja les havia vist fa set anys.


Que boniques les gavines.I quines vistes més preciosas¡ I aquellas onades, tan altas¡. I amb un carrerò de prop del Port, una renglera de parades d´ostres amb les senyores que te les obrien a l´acte.Les varem saborejar sentats al carrer, a la taula d´un restaurant on més tard dinarem a base de marisc.

També algún dia jo, vaig demanar caldo gallego.

A mi tambè amb va agradar molt, el parlar de la gent.Trobo aquesta llengua molt dolça i paran atenciò la vareig entendre molt bè. Estic segura que si visqués allà aviat l´apendria.Jo sempre dic, que el millor, sense perdre l´identitat, es adaptarse al lloch on es viu.Compartir les costums, apendre la llengua...No per això es deixa de ser espanyol/a.Tot es cultura.

Aquest viatge tambè va vindre amb nosaltres el nostre fill Albert, que es l´unic que viu a casa, que poc a poc s ´anat buidant

Jo, entrava a visitar algunas Iglesias dels pobles que anavem i hores van faltar.I en una d un poble de Portugal i ha un Crist, que amb va robar el cor.Porta una peluca de cabell natural.I tè una expresiò de sofriment tan gran que sembla real, encare que jo prefereixo les imatges de Crist Ressucitat.

El que passa sempre, es que a mi m´agrada badar molt i el Gabriel es més nerviós i es "el cul del Jaumet, que mai para quiet". Li agrada veure moltes coses i depressa. I jo vull saborejar els moments.Però ens ho vem passar molt bè, perque fa 40 anys que ens coneixem i ens aceptem tal com som.Per mi aquest es el secret de la bona convivencia.Que no s´ha de anular a ningú.I sobretot estimarse molt.

I amb aquets records recents acabo per avui.Com sempre desde Valencia.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.




LA CIUTAT DE VIGO

No podia faltar la gavina/gaviota)
-Una postal de Vigo

Bon día: Ara parlo una mica de l´estada a Vigo.

Arrivarem a aquesta bonica i grand ciutat a la tarda del dissabte 9. d´agost

I ens varem hospedar a La Residencia de La Florida. Aquesta mateixa tarda, vaig anar a Missa a una Iglesia molt gran,San Antonio de La Florida. La Missa, va ser en gallego i amb va agradar molt i la vaig entendre molt bé. A la pared es reflectia tot el texto en gallego de manera que es podia anar llegin.

Després anarem a sopar i cap a dormí, perque estavem canssats, el viatge havia sigut molt llarg.

Demà en parlaré una mica més.

Ara anirem al Perelló a cel-lebrar el cumpleanys de la nena, que va ser el dia 14, va fer 3 anys.

Vos desitjo que tingueu molt bon dia.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró