MES DE SEPTIEMBRE

MES DE SEPTIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 31 de julio de 2008

AGRAIMENT- DIVENDRES 1 AGOST 2008


Agraida a la Naturalesa

Bon día: Son le 7, 3o del mati.Avui mi despertat plena d´agraiment.


Com a creient, dono gràcies a Dèu per aquest nou dia.


Com a persona, als meus pares, educadors,metges, a les persones que amb la seva amistad i companyia,hen fet que la meva vida fos agradable.A les que amb les seves críticas constructivas, fan que creixi al meu afan de superació.Al meu espòs, als meus fills, perque amb ells i crescut com a mare.A la meva neta, perque m´omple de tendresa i fa que retrocedeixi a l´inocencia. a les persones que m´hen regalat la Fe, amb les seves ensenyanças.


El sentir-me agraida també m´ompla de pau interior. I m´ajuda a apartar i oblidar les coses que m´hen fet mal.


Quand amb diuen que només escric coses bones.Jo contesto que a la T.V., ja s´ encarrega prou d´explicar les altres.


També estic agraida a l´Internet, que si es fa un bon ús.Es un dels millors invents.


I per acabar vos desitjo un bon dia amb tot el meu carinyo, desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró.

UNA ANTIGA HISTORIETA DEL T B O

Es tan antiga que está feta en blanc i negre

miércoles, 30 de julio de 2008

EL MEU GERMÀ I JO

13-1-52. Ell 10 anys i jo quasi 3, amb faltava 1 mes per cumplir-los, amb la mare.
Jo tindria uns set anys i ell 14, am la nostra mare

El primer dia, que va vindre la meva cunyada a casa , amb la meva mare i jo.


Quan va vindre de permis de la Mili amb els meus pares, l´any 1963





Bon día: Li van posar de nom Joan Mª, encare que li diem Joan. Te set anys i mig, més que jo.Es el meu germà.

Els pares m´explicaban que de petit era molt bò i aplicat.I que m´estimaba molt.I que quand vaig neixa, va dir:Quina nena més maca, ja amb dirán on l´han comprat perque quand sigui gran jo amb vull tindre una aixi.I també-Menos mal ques es una nena aixi no amb trencará els meus juguets

I resulta que desprès el feia enfadar molt.Era bastant empipadora.

També alguna vegada anava amb la mamà a esperarlo a la sortida de l´escola a Pompeia. I desprès de més gran amb venia a buscar ell a mi al col-legi de Santa Rosa i jo feia mala cara.Perque las nenas deïan que era el meu novio.Una mica esquerpa si que era si.

Uns mesos abans d´anarsen a la Mili, jo li gastaba bromas, quand li feïa al llit, li deixaba els llenssols de manera que li sortian els peus per fora. o bé li posaba papers arrugats, i li feia la petaca.Jo li deia que era perque s´acostumés a les novetades.Aleshores jo tenia 14 anys.

Un día que encare no l´havien sortejat per fer la mili.Va dir -Ojalá amb toqués al Sahara, per tenir-te ben lluny.I li va tocar al Sahara i ja teniu a la meva mare ploran.

Però al Sahara i va anar-hi més tard.Primer va estar tres mesos a Zaragoza, també va estar a Madrid i a Las Canarias.Encare menys mal que va estar a Comisió Geográfica.I tinc que dir que ens escribiem cartas i jo li explicava moltes coses.I ell amb donava consells que anés en compte amb els nois.

El primer rellotge que vaig tindre m´el va regalà ell.El día que vaig fer 15 anys.M´el va enviar per paquet postal desde l´Africa.

Quand va vindre de permís comque encara no te nia novia i jo tampoc sortia amb cap noi.Varen anar al Cine a veure West Side Story.Una de les pel-lículas que més m´ agradat.

Al cap d´un temps d´haberse licenciat es va posar a festejar amb la meva cunyada, que jo li
estimat sempre com una germana.
I el Setembre, de l´any 1967, es van casar.I encare continuan junts.
Ell es el padri del meu fill Jordi, i la seva dona la padrina.

El mes passat varen vindre a Valencia i vem dinar tots plegats.

Quand viviem a Barcelona, celebravem moltes coses junts i ens veiam cada semana.Però al vindrem a viure a Valencia...
Com sempre vos desitjo un dia ple de pau i armonia.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.





NOVA FOTO DEL MEU PERFIL

Bones tardes: Fa un parell d´horas he anat al fotògraf, per renovar al meu perfil.I aixi sóc ara.Sense maquillatge, contenta i auténtica. L´altre foto no m´agradava perque estava massa seria i jo tinc el caràcter somrient. Que passeu bona nit. Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

EL MEU BLOG ES CASOLA (CASERO)



Hola de nou: Afegeixo, per si algú no ho sap.Que el meu blog es casolá(casero) i familiar obert a qui vulgui llegirlo.Jo mateixa, m´escaneixo i seleciono les fotografies, no tinc cap animo de lucre. i poc a poc vaig aprenent dels les meves equivocacions. Ningu colabora amb mi. Que tingueu tots un bon dia.Amb tot el meu carinyo.Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró.

martes, 29 de julio de 2008

LA CARICATURA

El nostre fill Jordi li va fer aquesta caricatura, enmarcada en un cuadro, que li van regalar, entre els tres fills.
Hola,bon día a tothom: Avans d´ahir, vem acabar el día d´el cumpleanys d´en Gabriel, anant a sopar tots junts al restaurant-frontón dels meus consogres.

La nena va cantar "el cumpleañoz feliz" al seu iaio, que va bufar el pastel. I els nois van regalar-li un cuadro, amb la caricatura d´ell, dibuixat, per el nostre fill Jordi que estudiat Bellas Arts .

La veritat es que va ser tot molt bonic i n´oblidarem mai aquest dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

HE TINGUT UN DIA PROU ACTIU


Bona nit: Al final he tingut un día prou actiu.Fins i tot he fet empanadillas casolanas, d´atún, ou dú, pebrot i olives rellenas.I en quedat bonissimas.Han vingut a sopar un dels fills i la dona.I ara d´aci una mica cap a dormir.Tinc aquesta sort que no amb costa gens agafar el son.Que descanseu molt bé i tingueu uns bons somnis. Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

ELS CANSATS FAN LA FEINA




29 DE JULIOL DE 2008

Bon día:Son les 10,3o del mati i avui, no tinc ganas de fer rés.

I per esforçar la meva voluntat.M´he posat a recordar aquella frase, que tantes vegades m´havia repetit la meva mare-ELS CANSATS FAN LA FEINA.

Jo ja deuria neixa cansada.De vegades faig la broma de que comque la meva mare es fa fregar tot el pis agenollada el día del meu neixament, per això estic sempre cansada.Cansada si, gandula no.

Doncs, per estimular-me m´he posat a escriure, perquè el no fe rés si que acabaria amb gandularia i aixó no m´ho consenteixo, perquè aleshores crearia apatia.i hi han moltes coses que estimulan. i per exemple es el llegir i l´escriure. I fins i tot prestá atenció a la naturalesa, ja es fe algo.I s´hem renovan els ánimos.

El que també m´agrada molt ballar.Alguna vegada també amb poso musica i sardanas i amb poso a ballar, quand estic sola.Es com si fés gimnasia.El que passa que la meva naturalesa no es de deportista i acabo fatigadíssima.

Ja de petiteta, sempre amb quedava a darrera quan jugaban a corre i al gimnás un desastre.

Però en cambi m agrada tan ballar que vaig forma part d´una colla sardanista i encara que acabava bufan m´ho passava molt bé.

A l´escola, les senyoretas, sempre m´escollien per recitar o fer teatre, això si que deïan, que hem sortia molt bé.

Els cansats també podem fer moltes coses.

Per exemple , jo he pujat tres fills, la casa i cuidat a la iaia.He aprés a escullir a fe el més necesari, una mica de cada cosa, i sobretot a aceptar-me. No cal ser Doña Perfecta.I tot, tot a anat endavan.Això si, sóc una cristiana, amb paciencia de budista.O bé com deia Sta.Teresa de Jesús:


Nada te turbe,


Nada te espante,


La paciencia, todo lo alcanza,


El que a Dios tiene, nada le falta


En esta vida todo se pasa,


Sólo Dios basta.


El vers l´hi recordat de memória.Faltan algunes estrofas. Però a mi amb serveix de molt.

M´agrada molt aquesta dona tant avançada, feminista, filósofa , rebel.Que es va fer monja, per no casar-se.I va acabar enamoradísima de Jesús.Va ser tan avançada en el seu temps, i l´Inquisició, la va persegui.

Doncs, després d´escriure una estona.Ja m´en vingut ganas de treballar. Els cansats també fem feina.Una abraçada amb tot el meu carinyo desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró.












domingo, 27 de julio de 2008

AVUI, DILLUNS 28 DE JULIOL DE 2008.FA 65 ANYS...

Encare no tenias 1 any i vivia la teva mare.
Ocubre del 68, tu i jo al Circ amb un lleonet

Tan maco, amb el teu palmó Tindries 2 o 3 anys


A les Escoles Pias de S.Antoni de Barcelona



La Primera Comunió




En un Concurs de cançons





Quand erats molt jove, al Laboratori de l ´empresa on trevallavas











Amb els soldats del seu pelotón, en el tercer any de milicies universitariesTremp 1969-Es el tecer dels ajupits de la renglera del mig.








Gabriel 25 anys -Any 1968 Gabriel 65 anys- Any 2008


Bon día:Avui, 28-7-2008, fa 65 anys va neixa a Barcelona, un nen, la tieta Maria m´explicava que preciós, i eras tú Gabriel.



Ens varem coneixa, el 15 de setembre del 1968, un diumenge per la tarda, al Club Helena de Gràcia i desde aleshores que les nostres vidas, en anat caminant juntas.


Agafats de la mà, hem vençut obstacles ,disfrutat també de les al-legries.


Tu de signe leo, i de temperament actiu i molt deportista, i també de jove cantavas i havies participat a la radio Miramar i després en el Concurs Amigó apadrina una estrella. Jo, una piscis, més cançonera, somiadora, pero molt voluntariosa i tambe m´agrada ballar, la musica,visitar museus, en fi les Belles Arts.. Però, aquesta diferencia de temperaments i la nostre estimació han sigut l´ equilibri de la balança, i desde el 28 de Gener de 1970, després de només 15 mesos haber-nos conegut, Dèu ens va unir en matrimoni, a través del Pare Joan Vidal.


L´ any 1975, varem vindre a viura a Valencia, per questions de feina. Fa uns anys vares entrar a L´Universitat Politécnica de Valencia de Professor d´ Ingenieria de Materials, siguen compatible en una altre feina com Ingenier a l´Industria Metalúrgica.I ara ja estás a punt de jubilar-te.


T´ hen publicat trevalls en Revistas Metalúrgicas, es donat conferencias i també altres Cursos.Es escrit el llibre Principios Básicos de Metalúrgia Industrial.


Ets pare dels nostres tres fills. I avi de la Lucia.


Ara has de plantar al menys un arbre.


Sempre has sigut i ets una persona sencilla, que t´agradat disfrutar amb la familia i jugar amb els nens.I com disfrutavas, quand eran petits.Erats com un nen més.Jo m´enfadava perque els esvolotavas i després, ja no podia fer-los estar quiets.També, t´agradan els animals.Sobretot els gats.Fas honor el teu signe., que es un feli.A mi, m´agradan més els gossos.Però sempre hem tingut gats.I el gos de la tieta a temporadas.


Sempre dius que la teva il-lusió es d´apendre a tocar la trompeta.Doncs ara a arribat el moment.I també tu que saps cantar podrias formar part de la Coral de la nostra Parroquia.


En aques día com avui et desitjo tota la felicitat.Aquesta nit si Dèu vol, soparem tots plegats, amb els nois les nores i la nena.


Desitjo amb tot el meu cor que puguem arrivar, junts molt vellets, encare que siguem rondinaires.Amb tot el carinyo, aci a Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró











sábado, 26 de julio de 2008

AVUI, ES DIUMENGE 27 DE JULIOL (27 de JULIO.,DOMINGO)


Bon dia, m´acabo de donar compte que la fecha qu´ hen posan en el blog, porta un dia de retrás.Avui, diumenge, 27 de juliol, a las 8,30 del mati, començo a escriure.

Com podeu veure. es un blog casolà fet per una "Maruja"ja,ja, es que amb fa gracia aquest mote, no m´ofen, no.Amb molta honra i orgull sóc mestressa de casa.

Jo vaig posar-me a treballar al despatx d´un oficina als 15 anys i amb vaig jubilá,ja,ja,( es que amb fa gracia), als 21 anys quand va neixa el meu desitjat fill Pere. La meva il-lusió de ben joveneta era la maternitat.Poguer ser una mare jove, i quand ja a els fills fossin grands, poguer dedicarme a les meves aficions. El Jordi el vareig tindre als 25 i l´Abert als 33.O sigui que ja están tots criats(malcriats), ja, ja.Avui tinc molt bon humor. Veureu que soc auténtica.Cada día tot el que escric va directamen del "coco" al ordenador.

Doncs, el Gabriel i jo, varem decidir que era millor que deixés la feina i aixi no haviam de lligar els meus pares que ja eran grands i la tieta trevallaba. I també l´hauria hagut de deixar, perque els 26 anys, ens vem trasladá a Valencia, el Gabriel, els nens i jo, per el seu treball.O sigui que soc ·Maruja" desde els 21 anys.

I ara, sóc feliç, ajudan a la meva Parróquia amb les Cáritas, fen tallers de psicologia, llegin.I ara se m´ha posat el cap, anar a classes de valenciá i aprendre l´inglés.Per enterar-me bé de moltes coses de l´Internet. Al menys procuraré se "Maruja", amb una mica de cultura.

Ja qui s´enfada amb això de "Maruja", però jo ho trovo graciós.S´ha de tenir sentit del humor. I de vegades fer broma d´una mateixa, es la mar de diviertit.

De vegades repeteixo coses que ja hi dit en alguna altre pagina, però es que hem surt aixi.

No se com trascurrirá el día el més provable es que anem a fora a disfrutar una mica d el més auténtic LA NATURALESA.

Que tingueu un dia bo i superdivertit.Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 25 de julio de 2008

ESTIMADA VALENCIA

EL PALAU DE LA MUSICA
LES TORRES DE SERRANO

Bon dia: He aprés a estimar aquesta terra de les flors. Sense oblidar-me de la meva Barcelona.
El dia 5 de Decembre, ja fará 33 anys que varem venir a viure aci.

En un altre escrit ja vaig balanç d´aquests anys, en els que hem conegut a molta gen. Aci hi a de tot, com a tot arreu.

Cada día l´estan posan més bonica.El mes recent, es el bioparc, on els animals, es poden sentir més en el seu ambient.Més lliures.

Jo m´estimo molt els animalets.I penso que no tenen que está esclavitzats dins d´una gavia.

I el Palau de la Música,que hi han varias salas.Está molt be i es molt modern. Jo l´any passat hi vaig anar a un Concert de Musica Contemporánea.

Quand per les circunstancias de la vida una persona deixa la seva terra i va a viure en un altre lloch, el millor es adaptar-se i estimarlo cada dia més.Això si sense oblidar mai els origens. A la meva familia ja estem barrejats,valencians amb catalans.L´Albert el meu fill mes jove i la neta i les nores ja son valencians.

I com cada dia desitjo el millor per tothom.Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.

jueves, 24 de julio de 2008

LA CHEPERUDETA

La semana de Falles,uns dies abans de S.Josep, les boniques falleres, fan l´ofrena de flors i aci teniu a la Mare de Dèu cuberta per ellas.


Bon día: Tantas páginas de blog escritas.I encara no l´ha havia anomenat.
Ella es la Patrona de Valencia.La Mare de Dèu dels Desamparats.
La Cheperudeta.Dolça imatge, amb l´esquena curvada, degut a que está inclinada sotenen el seu fill.

I quina devoció tan gran que li tenen aci¡

A mi s´hem posa la pell de gallina, quand per les Falles de Sant Josep. Les falleres fan l´ofrena de les flors a la Mare de Dèu.I van cubrin el enorme cavallet qus sosté el seu cós fins que queda tota vestida de flors.Es emocionan.Val la pena contemplaro.

Ella es la fe del Poble Valencià, o més ben dit de la Ciutat de Valencia, o del Regne,Pais, cadasqú que li digui com vulgui.


Ella es el conçol, la terapia.


Ella fa sonriure els que estan tristos.


Ella, es la per els que tenim Fe


El tot del tot


I de vegades si amb sento angoixada, perque no soc de pedra, i hi han cosas que també m´afectan, busco un mati i m´en vaig a la Basilica de la Mare de Dèu dels Desamparats.

A lo millor només hi estic 10 minuts en silenci, casi sense pensar en rés. Només pregan pels que més ho necesitan. I Senyor, amb quina Pau i al-legria surto d´allà.

Després, m´acosto a la Libreria San Pablo, de les Paulines, que esta al costat( a la Plaça de la Reina), i allá compro les postals dels pallassets, amb misatge, i d ´altres.

En aquesta llibreria tenen tota classe de llibres.No tots son católics.Ni hi ha de psicologia, d´historia i altres temes.També venen musica de relaxació.En fi, que es molt completa.

Be, doncs, a les 8,45 del mati, vos diu fins aviat una catalana, enamorada de l´Imatge de la Mare de Dèu dels Desamparats.Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.






AQUELLAS HISTORIETAS DEL T B O

Una historieta de la Familia Ulises
Bones tardes: Tenim alguns T B O, encuadernats. I quand amb vui tornar una mica nena, doncs els repaso. I quin tip de riure.¡¡¡ Son els T B O, autentics.
Jo amb diverteixo molt amb la familia Ulises. Avui dia ja está desfassada. Però en aquells anys eran la tipica familia de la classe mitja de l´epoca. Els comprava el meu germà.-Jo vaig començar a llegirlos, per alla l´any 54, quan ja sabia llegir.

La familia Ulises, es componia per D. Ulises, el pare de familia,Doña Sinforosa, la dona., DªFilomena, l´avia.Lolin, la germana gran, i un nen i una nena que es deian Merceditas i Policarpito i no podia falta treski el gosset.

El pare, era un senyor molt educat i servicial i era tan bò que de vegades ficava la pota i ni passava cada una¡. La senyora, era grossa i cómoda, no es bellugava massa i l´avia parlava menjanse les lletres.

El dibuixant era Benejam i crec que també feia els guions ell. I aquesta famlia sempre surtia a la tapa de darrera.

Dins del TBO, també hi havia Los grandes inventos del TBO.

També hi participavan en altres historietas els dibuixants Urda, Coll,Tinez, Tur, Blanco i segú que m´en deixo alguns d´importans.

Quand amb vaig casar l´any 70 en Gabriel i jo encare el compravem i a casa meva amb deian-Nena quina poca cultura, tan grands llegir el T.B.O. Doncs jo no estic d´acord. El riure i els T B O, tambe eren cultura.No ensenyavan res dolent i feian riure una estona.

Quand de petita el meu pare amb revisava la cartera per veure si la tenia ben ordenada sempre i trovaba T B O o cuentos d´Azucena. I ja m´enduia la bronca.

Be doncs encare que m´agrada molt llegir llibres.De tan en tan un T B O, no está gens mal-lament.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró



miércoles, 23 de julio de 2008

EL MERCAT, O LA PLAÇA

Una postal típica de Valencia
Bones tardes: Feia temps que no m´acostava a cap mercat o plaça, com diuen a Barcelona, a comprar fruites i verdures.

Jo m´hi acomodat al supermecat, i allà ho compro tot. Però, avui aprofitan que hi havia "mercadito" que es semblant, el que montan a Sant Antoni de Barcelona, parades de roba, cortines, plantes, joguets,ferreteria, i moltes altres coses.He entrat al Mercat de Castilla. I quin bé de Dèu de verduras i fruites Tot sense envasar i tan fresc.

Anar el mercat també es una manera de poguer-me comunicar amb valencià.Doncs a les parades el parlan molt.I ara somric perque la tieta d´en Gabriel, (pobreta perque l ´ any passat s´ens va morir). Quand amb sentia parlar s´enfadava i amb deia:-Ja t´es tornat valenciana.Jo per respecta a la gent d´aci i perque no m´agrada tenir raons amb ningú. Doncs pronunciava i deia paraules en valencià, quand sortiem al carrer i parlava amb altre gent.I ja amb renyaba-Noia que tu ets catalana.¡-Però tieta hi a que respeta a la gent d´aci . I per ella jo era una renegada.I aixó no es pas veritat.El que passa que la Maria era de la Ceba,ceba,ceba.

Jo intento escriure en català el millor que puc.Ja ho sé que tinc moltes faltes d´ortografia, per aixó m´he proposat anar a classes, que aci seran de valencià.Jo respeto totes les culturas, i les nostres son germanas.Encare que devades mal avingudes per culpa de la dijosa politica. Jo no mi poso mai.

I ara que aquesta bonica terra, m´ha regalat, una valencianeta preciosa,(la meva neteta) encare l´estimo més.

Be doncs, tornan a parlar del mercat, m´en he vingut tan contenta carregada de verduras frescas.

Vos desitjo que acaveu de passar un bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


martes, 22 de julio de 2008

NO PENSABA ESCRIURE, PERO TORNO


Hola:Avui no pensaba esriure més.Però torno. He rebut un correo, amb fotos actuals de companyas mevas d´escola, de quand erem petitas, i això per mi es una al-legria.Perque son persones que en el seu temps van compartir, coses amb mi , com l´escola, les profesores.La majoria, ja som avias.Avias joves esta clar. El mes passat ja vaig parlar del 50 aniversari del Grup Escolar Rius i Taulet.I es van reuni els nois i noies d´aquell temps I ara l´internet amb permet poguer sapiguer d´ellas, que viuen a Barcelona.

Que bonic es per mi reviure aquells temps.No per aixó m´escapo del present.Ara mi fet el proposit, que quand es tornin a reuni en alguna celebració m´escaparé cap a Barcelona. El Gabriel, ja amb va dir, que hi anés, però va ser molt precipitat i el nostre fill no es trovaba gaire bé. Però comque ja va sortin del tunel de la depressió. A la próxima m´ en aniré mes tranquil-la.Es que no m´hauria fet profit.No hauria deixat de penssar amb ell.Aixi som les mares¡¡¡

Molt bones tardes.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 21 de julio de 2008

AVUI NOMES UNA POSTAL


Bon día:Son les 8,30 i aci a Valencia ja fa molta calor.He posat aquesta postal per refrescar.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 20 de julio de 2008

QUINA SORT POGUERME RELACIONAR AMB DIFERENTES RAÇAS I CULTURAS


Bon día a tothom: El Barri on visc jo, hi dic barri amb orgull, doncs es el Barri de la Llum, tenim la sort de tindre veinat de diferentes raças i culturas.I jo de poguer-me relaciona i apendre coses d´ellas

I veure jugar nens negres amb blancs i orientals, sudamericans amb espanyols.

Encare que alguna vegade hi hagi alguna disputa, aixó també passa amb els que son d´aci.

Ajudar i conviure amb pau, es un regal per la persona, doncs el que se sent interiorment no te preu.

Hi ha gent, que culpan els inmigrants, de las malesas que es fan i hi ha personas molt bonas.Pero els racistes només veuen el negatiu.

Prou trist que es per ells haber tingut que deixar la seva terra.

Amb carinyo desde Valencia i concretament del barri de La Llum.Montserrat Llagostera Vilaró

COM UN GRANET DE SORRA.


Bones tardes: Avui hem anat a la platja. I quina relaxació, Amb sentia com un granet de sorra, cubert per les onades.Escoltaba atentament els seus sonidos. Quina frescó tan agradable¡

I mentres agraia mentalment a la nostra mare terra i a Qui la creat, el poguer disfrutar d´aquesta naturalesa i el meu pensament m´unia amb aquest univers tan ple de bellesa.Cuanta gent pensaria com jo?. I els nens corrien i jugaven i tot era bonic i positiu.

Vaig passar molts anys que anava molt atrafagada i no sabia disfrutar d´aquets moments tan bons. I estava ara tinc que fer això i despres allò.Doncs ara no Senyor, els nois ja son grands.La tieta a la que cuidava es va morir l´any passat.Els gats també es van morir.Doncs ara es la meva.A fer el que t´agrada Montserrat¡

Cuanta gent passan per la vida estresats i amargats i"No viven, ni dejan vivir".

Jo també tinc, els meus problemes, no vos penseu.Però ara i aprés a aparcar-los i a disfrutar de les petites coses, les mes sencilles, les mes barates.A ser més que a tenir."Ser más que tener".

Doncs Adeu a tots.Amb carinyo desde Valencia la terra de les flors, la llum i l´amor.Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 19 de julio de 2008

AVUI DIUMENGE

PAU CASALS, gran violonchelista, va compondre EL CANT DELS OCELLS


Bon día ple de pau, amor i armonia,vos desitjo, avui diumenge. Ara son les 8, 30 del mati i segurament sortirem a fota.No se si la platja o la muntanya.A mi m´agrada mes la montanya.De vegades acaricio els troncs dels arbres.I amb diuen -Montserrat, no ho facis si et veun pensaran que t´has tornat lela. Però m´agrada es una manera de tenir contacte directe amb la naturalesa.Ja gent que diuen que trasmeten energia.Però això jo no ho sé.Simplement m´agrada.


El mar també m´agrada molt. Sobretot mullar- mes els peus i pasetjar a la vora i quedar-me embobada mirant l´horitzó i atanen la musica natural de les onades.Que bonica que es la naturalesa.¡¡¡. El que passa que amb tantes pressas no lla sabem disfrutar.


Ara quand acabi d´escriure i després d´esmorcar, baixaré a la cafeteria que hi els jardins., i pararé atenció al cant dels ocells. EL CANT DELS OCELLS també es una gran obra musical del que va ser gran compositor i violonchelista Pau Casals.


I a passar un bon día.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


ELS PALLASETS

Aquestas postaletas les compro a la llibreria San Pablo de Valencia
Bones tardes:Com veureu, poso algunes vegades estampetas de pallasets i es que m´encanten.Perque están fetes de cara a l´educació de les criaturas .Però donen uns consells que van be per els grans.

Els estic col-lecionant i quand la meva neteta Lucia sapigue llegir els hi donaré. Crec que educar, amb alegria, fa mes efecta, que educar amb por.

El que no m´agrada gens, son aquestes pel-liculas que fan de pallasos dolents.

Jo conec,aci a Valencia, una noia, que la considero amiga i el seu nom artistic es Luzpanocha, que te uns sentiments molt bons i nobles i fa tallers de risoterapia.I fe riure també es una bona obra. Si la gent veiessim més pallasos i riguessim més.D´altra manera es comportariem. Pedoneu si sóc repetitiva. De vegades recalco coses que ja hi anomenat en alguna altre fulla del blog.

I per avui, acabo que tingueu un bon i divertit fi de semana,Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 18 de julio de 2008

PARLAR MOLT, ESCOLTAR POC. QUE ES EL MILLOR?


Fins i tot el periquito amb feia callar¡¡¡

Bon i feliç día ple de pau i armonia:


Les dones tenim l´etiqueta de que som molt xerraires, i els homes, la majoria no ens escoltan i van a la seva. I hi a de tot.

Jo, sempre hi sigut de les que m´agrada xerrar, però no criticar. I de joveneta al perico de casa, de tan sentir el que sempre amb deia el meu germá, va aprendre la frase:-Calla co.,Bueno ja m´enteneu el taco, que tan deia l´escriptor D.Camilo Jose Cela

I cuantes vegades de petita, el meu pare m´havia enviat a menjar, al rebedor, perque no li deixava sentir les noticies¡ I no li recrimino, perque el ensenyar els nens a escoltar i ser educats es molt bó.

Ara m´en dono conte de l´ imortan que es sapiguer escoltar.Moltes persones, que tenim les orelles be, anem a la nostre, interrumpim i aleshores ens perdem moltes bones paraules i ensenyansses dels demés. He apres molt en la Obra Social en la que col-laboro,Caritas, a escoltar, prestá atenció i sapiguer callar. De les altres culturas s´aprenen coses molt sabias i la persona també s´enriqueix, si sap seleccionar el que escolta. De vegades el que ens diuen no ens agrada massa, però si analisem el que ens diuen, veurem, si es per bé o per fer la punyeta. Si es lo segon, no s´ha de fer cas.Perque també hi ha gen que disfrutan ferin els sentiments i aixó es una falta de caritat molt gran.Una cosa es la crítica constructiva i l´altre volguer baixar l´autoestima de l´altre.

Ja un dit "Dios nos ha hecho dos orejas para oir y una boca para hablar". La tieta Maria, que amb nosaltres era sorda y encare que portava aparell, de vegades no sentia bé i s´enfadava i ens deia:-Només voldira que vos trovesiu un sol día sense sentir. Per aixó, que les persones que tenim el oido bé val la pena que aprenguem a escoltar, jo la primera.

Si només cal veure els debats de la TV. que tothom s´inerrumpeix i al final un no s´entera de res.
I les nostres orelles, ferles sevir per sentir la musica que més ens agradi, es igual clásica, que rock, que heavy metal.Això si, sense aquests volums tan alts que fan que en el futur i haurá molta gen sorda. De vegades, jo dic, que una bona musica, amb fa sentir a sentir una Pau i m´apropa a Dèu, sobretot,Chopin, Beethoven(qu´era sord i aixis i tot quingran geni¡),Vivaldi, i tants i tants.D´el Heavy Metal Medina Azahara.Son tan romantics¡¡¡ I d´espanyols Miguel Rios.La seva versió del "Himno a la alegria" y també "Santa Lucia", son les cançons que m´es m´agraden d´ell.I dels coneguts catalans. .M. Serrat,Lluis Llach,M del Bonet,Quico Pi de la Serra,El Grup de Folk.I un enttrenyable cantautor en Xesco Boix, que s´en va anar d´aques mon molt jove.

Ara gracias al Youtube, he conegut, a un professor de musica i noves promeses i de la meva terraBarcelona, ells son d´Hospitalet del Llobregat. El mestre Toni Albors, i les noves veus Meritxell Naranjo, Dani el Flaco, Tomás Pinel i d´altres.Ja que veure com el internet amb fa acostar a la meva terra.¡¡¡

I per avui rés més.Jo mateixa amb voluntad, procurare aplicar-me aquesta lliço.Parlar menys i escoltar més.Desde Valencia, terra de musics.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

miércoles, 16 de julio de 2008

LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO

Aquesta es la radio, que quan tenia 10 anys vaig escoltar per primera vegada, la obra de teatre de D. Eduardo Criado.LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO


Bon día:Avui m´he axecat de bon mati, ara son les 7,15 h. m´he posat a recordar a un escriptor i conferencian, tambè, amb molta responsabilitat en empresas. Es tracta de D.Eduardo Criado.


El vareig coneixar personalment, l´any 1964, en una xarla que ens va fer a Oficinistes, sobre el comportamen més adecuat dels trevalladors i empresaris, perque tot funcionés d´una manera agradable, i el rendiment en el trevall fós óptim. Ell ens deia que una de les coses principals era el bon tracte dels jefes als subordinats i el companyerisme que hi havie de haber també entre ells.D´aquesta manera una empresa creixia molt més , doncs al trevallar a gust, la producció era de molta més calitat i quantitat. N´hi hauria molts que els hi hauria anat molt be escoltar aquesta xarla.Encare que cadasqú es com es, hi ha gent que només mira per ell i van fen "putades".Això també va per els xaqueteros i trepas, alguns molt falsos i van fen la punyeta als companys com poden.Quanta gent jove i madura cauen amb depressions, per culpa de tot aixó. Hi hauria d´educar les personas al estil Eduardo Criado., però es clar aixó ja no s´estila. I la gent cada dia més agresiva.




I ara parlaré de Los Blancos dientes del perro.Una obra de teatre escrita per D.Eduardo Criado, per allá els anys 1960.




A mi amb apenas 10 anys, m´agradava escoltar molt la radio, sobretot el Teatre Invisible, que feian els diumenges a la nit.M´en anava adormir aviat, peró comque la meva habitació estava al costat del menjador i la radio estava allá., doncs parava les orelles i a escoltar la radio.I aixi, vaig sentir per primera vegada, l´obra de D.Eduardo Criado. Los Blancos dientes del perro. I amb va agradar moltissim.El tema era més o menys d´un capella o seminarista(fa tans anys) i una noia d alterne. era només una amistad pura.La seva familia ho criticava i posave etiquetas a la noia. I ell els hi explicava la següen parabola:




Iba Jesús, con sus discípulos y se encontraron por el camino a una perro muerto y que daba asco de lo deteriorado que estaba. Los apóstoles le dijeron:-Señor no te acerques a él. Y Jesús respondió: Mirad que dientes más blancos tiene.




El tema es aquet.A lo millor no ho explico amb les paraules exactes, perque tot ho faig de memòria. Pero la veritat es que amb va agradar molt, perque les persones som molt dades a posar etiquetas, i només veiem els defectas.Sense valorar les coses bones.Que tots som humans caramba¡¡¡




Don Eduardo Criado, va mori als 80 anys. Però per mi, per les coses que ser d´ell, va ser una persona amb tanta humanitat com cultura.




Bé amb despedeixo per avui, invitan a mirar les coses bones de les persones.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró
















A

FELICITATS CARMENS, CARMETES, MARI CARMENS, CARMINAS...

Ntra. Sra. del Carmen
la meva mare i jo l´any 1963, jo tenia 14 anys.

la meva mare amb el Pere, l´any 1971

Hola Bon dia de la Festa de la Mare de Dèu del Carmen. I Moltes felicitats a totes les Carmens.

La meva mare s´en deia. I el meu pare alguna vegada li deia Carmeta.I com s´enfadava.¡¡¡

A casa ho celebravem i venia la familia i la mare estava molt contenta. I després de casats el meu germá i jo, junt amb la nostre familia anavem a veurela.Però, després al vindre jo a Valencia. la felicitavem per telefono.Algún any potser havia coincidit el seu Sant amb la seva estada aci

Avui m´enrecordo d´ella especialmen.

Mareta meva, desde el Cel, tu que estas a la voreta de Dèu.Prega per nosaltres.Sobretot per l´Albert, que recuperi l´al-legria.I s´esfumi ja aquesta depressió que el fa patir tan.

Avui, també es Festa grossa per els Mariners, els Pescadors, per tot a la gent del mar.

Salve Verge Marinera, la Mare de Dèu del Carmen.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.











lunes, 14 de julio de 2008

RIURE, SONRIURE, ENCARE QUE DEVAGADES...

Al meu sonriure, quand tenia 16 anys
La meva neta Lucia i jo.Ella si que amb fa sonriure¡¡¡


Bon dia a tothom:I vos ho dic sonrien.Son les 7, 30 del mati. I vull començar el dia aixi.



El sonriure es com un hábit.I no per aixó s´ha de ser fals.Simplement es per donar i donar-se ánims.I encare que ja dies que no m´axecaria.Si començo el día amb un sonriure,.Després les coses les faig mes a gust i tot funciona millor.



Ja persones, que van amb una cara que sembla que els hi deguin i no els hi paguin. I aixó genera a la llarga mal rollo entre els que estan al seu costat.




El sonriure i el riure es el yoga de la boca i a més a més es gratis.




De vegades si estic de mal humor.Baixo al carrer, encare que sigui per tirar les escombraries.I comque el edifici on visc está rodejat de jardins.Sempre trovo algú conegut per saludar i somriure noblement. Quand es fa de bona fe, el sonriure no es fals. I casi sempre amb corresponen i s´obre un dialeg curt i això es terapéutic.Es com una cadena de crear bon humor entre les persones.Això també es estimació.No ser perque será però fins i tot els gossets, encare que no amb coneixin se m´acosten. I el que amb fa riure i sonriure es quand estic amb la meva neta. També conec a una senyora de més de 80 anys, que sempre está de bon humor.I si veiesiu com balla¡¡¡.




Be amb al meu sonriure franc i noble, vos desitjo un bon dia, encare que surti com surti.Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

ELS MEUS AMIGUETS/AS DEL CENTRE DE LOURDES DEL POBLE SEC

A dalt, l´Ana Maria Peraire,el seu germá Salvador, la Roser Guasch, el seu germà Jaume i a baix de tot jo.


Bon dia: Començo avui redordant aquells amiguets/as fills dels amics del meu pare del Centre de Lourdes del Poble Sec, on ell hi feia i dirigia teatre.






Cuantas bones estonas vaig compartir amb ells. Quand acavaba el teatre jugavan, mentres els pares es desmaquillavan i s´arreglavan.






La veritat es que per mi van ser uns temps molt feliços. I recordo no amb nostalgia, sino amb al-legria(perque a mi els bons records amb pujan el ánimo) , les excursions que feiam tots plegats. De vegades el meu germà també i venia, però com que amb porta 8 anys, ell ja anava amb els seus amics del Centre dels Lluisos de Gràcia.






I quand varem anar a Montserrat i varem compartir tots plegats les Cel-les.Bueno, comque erem molta colla, varem llogar-ne 3 a cuatre.Però després dinavem tots junts. I mentres els nostres pares, jagaven a les cartes, nosaltres compartiem els nostres jocs.Aquesta excursió si que hi venir el meu germà.






Com m´agrada recordar a la Roser Guasch, el seu germà Jaume l´Ana Maria Peraire, i el seu germà que era Salvador, i havie una altre nena que ara no m´enrecor-do el seu nom, que era la filla del senyors que portaven el bar del Centre.Nosaltres erem els patits, però en aquella excursió també van vindre joves i ni havia un que es deia,Baldú que era fotógraf i amb els seus xistes ens feia pixar a tots de riure.





La meva tradició, es que sempre que vaig a Montserrat, es caure de morros.Doncs, en aquella excursió.Jugan a la serpiente, a mi amb van posar a la cua i ja amb teniu , pataxap¡¡¡





En el Centre de Lourdes, tambe hi havia la Secció de Ballets Catalans, i alla hi havia una noia, la Mercé Iñiguez, que mireu , quina coincidencia, quan van fer les Comunions els nostres fills petits,aci a Valencia, en vans trobar a la Catequesis i resulta que vivim al mateix barri i ara som amigues intimes, ens estimen molt.I l´any passat vaig anar al casament del seu fill gran.Però no tinc cap foto d´ella de petita, ja li demanaré una.






Com cada dia vos desitjo que tingueu un molt, pero que molt bon dia.Desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 13 de julio de 2008

M´ENRECORDO DE TU MONTSERRAT ROIG


MONTSERRAT ROIG



Bon día per tohom:Estic arreglan la llibreria, hi he trobat alguns llibres escrits per tu Montserrat Roig.Fa anys que no els he llegit. Però ara tornaré a tenir-los entre les meves mans i ha disfrutar-los. Ja veieu, aquest passat, si val val la pena recordar-lo.






Recordarte a tu Montserrat Roig, per mi es un regal.No et vaig coneixe mai personalmen.Però ja havie sentit anomenar per el meu pare el teu pare que es deia Tomas Roig i Llop.






Montserrat Roig, fa trenta anys, que et vaig començar a coneixet llegin el llibre El Temps de Les Cireres, que m´havia regalat, la tieta d´en Gabriel, la Maria, que era molt catalanista.I com ho va acertar¡¡¡I no saps com vaig disfrutar llegin. Després vaig continuar amb l´Hora Violeta, Ramona Adèu i també vaig fullejar Els Catalans als Camps Nazis. Que el tenia la tieta Maria i no se que s´en a fet.Pot-ser el va regalá a alguna amistat.La tieta Maria, si que era de la ceba.De vegades s´enfadava amb mi perque jo sóc més ample de mires.I sempre dic que amb considero ciudadana del món. Però tu Montserrat Roig, per mi es sigut una gran escritora de les lletres catalanas.






Jo seguia els programas que feias a la TV.3, sobretot aquell que entrevistavas els avis catalans que havien estat als Camps de Concentració, en la II Guerra Mundial.






L´ultima vegada que et vaig veure a la T.V., portaves una gorreta.La quimioterapia t´havia deixat sense cabell, crec que va ser en aquell programa que feia en Josep Maria Puyal , es deia "La Vida en un Xip", es que desde aci Valencia, ja podiem veure la TV.3.






De vegades la vida es molt injusta i s´escapa de les personas més bones i valiosas.I tu ho erats Montserrat Roig.Dona avançada en el teu temps, vas sapiguer lluitar pels drets de la dona.






I l´ any 1991, la teva anima va pujar, jo estic segura en un lloch més just i feliç.Jo sóc creient i estic segura que Dèu amb la seva bondat, et tindrá en un bon lloch el Cel.I allà defensaràs els drets de les animetes femeninas.






Montserrat Roig, reb desde la terra i de Valencia, el record més emocionat i plé d´admiració d´una tocaia teva.Amb tot el carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

sábado, 12 de julio de 2008

EL NOSTRE PA DE CADA DIA




Bon día: Puguer escriure cada dia i sapiguer que ja gent que llegeix les meves lletres.Es un regal per mi.





Ara mateix, després dels esmorçars, d´ells.,S´ha acabat el pa. tindre que baixar si vull esmorçar.I es que jo sóc panera.El dematí un bon pa amb tomáquet amb pernil, o encare que sigui amb oli i fantasia. Que bó¡¡¡¡





Sempre rondino perque si ja pa sec no vull que m´el tirin. El puc rallar i serveix per reboçar.Es poden fe cuadradets, frejir-lo, i seveix, per afejir als purés. L´altre día, una noia inmigrant, a la que ajudem a fer-li seguiment ens va portar unes torrijas .La mama en deia Torradetas de Santa Teresita, jo alguna vegada en faig i están tan bones que es un pecat, perque engreixan. I ara vos dono la receta de com les faig.



TORRADETAS DE SANTA TERESITA(TORRIJAS).



Agafeu un tros de pa sec(tampoc que sigui massa dur, sino es trenca).

Es talla, amb llescas.

En un plat fondo ple de llet, es ralla la pell d´una llimona.

Es posan les llescas en remull, i es deixan reposar una mica.

I un o 2 ous ben batuts en un altre plat.

Calentá oli en una paella(sartén).

Ana agafan d´una en una les llesquetas de pa,de dins del plat de la llet.

Pasarles per el ou.

Fregirlas, doradetas(que no estiguin massa cremades).

Escorre el oli ben escorregut.

En una bandeja,( jo hi poso paper de cuina al fondo, perque fa de secant i aixi no quedan, tan oliosas ), aneu posant les llesquetas i després, espolvoreules amb sucre.



Jo no en menjo massas, si no amb posaria massa maca de kilos(Pero están de muerte), com diu un anunci.



Els pobles, ja també costum de fer un plat que es diu Migas.Però no se com es fa.Crec que en vaig probar una vegada.



El jardi que hi ha allá ons visc, hi han avis que donan molletes els colomets, i ocellets.



I ara per acabar.Recalco.NO LLEMSSEM EL PA¡¡¡

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró